El radiòleg José Manuel Felices llança una advertència clara: “Mai et dutxis just després d’entrenar”. Les seves raons, lluny de ser una exageració, es basen en processos fisiològics clau.
Segons Felices, dutxar-se a l’instant d’acabar l’activitat física interromp la autoregulació tèrmica del cos, la qual cosa pot provocar marejos, descompensacions lleus i altres efectes secundaris. A més, assenyala que la suor no és simplement un residu, sinó un mecanisme d’eliminació de toxines i protecció de la pell. La solució? Esperar entre 10 i 15 minuts abans d’entrar a la dutxa.
L’error que milions cometen després d’entrenar
Per a moltes persones, acabar una sessió d’exercici i dirigir-se directament a la dutxa és gairebé un reflex automàtic. La sensació de netedat immediata i la necessitat d’eliminar la suor semblen raons suficients. Tanmateix, aquest hàbit pot estar interrompent processos essencials de recuperació de l’organisme.
El doctor José Manuel Felices, radiòleg amb una àmplia trajectòria en divulgació mèdica, ho ha dit sense embuts: “Mai et dutxis just després d’entrenar”. El que sembla una exageració té una base científica clara. En les seves declaracions, ha explicat per què aquesta pausa entre l’esforç físic i la dutxa és més important del que sovint es pensa.
Què passa al teu cos en acabar l’exercici
Quan acabes una rutina intensa, el teu cos no s’atura de cop. El ritme cardíac segueix elevat, la sang flueix amb més intensitat, els vasos estan dilatats i la pell actua com a regulador tèrmic a través de la suor. En aquell moment, introduir un canvi brusc de temperatura —com una dutxa freda o calenta— pot desestabilitzar el sistema circulatori.
Felices adverteix que aquesta interrupció pot traduir-se en marejos, sensació d’ofec o fins i tot desmais. La transició natural que el cos necessita després de l’exercici és similar a la d’un avió en descens: si es fa de forma abrupta, pot generar turbulències innecessàries.
A més, des del punt de vista metabòlic, aquests minuts posteriors són crucials per iniciar la recuperació muscular i l’eliminació de residus metabòlics. Alterar aquest equilibri amb una dutxa prematura podria fer que aquest procés sigui menys eficient.
Suor, toxines i pell: un trio que mereix atenció
Tot i que la suor s’associa sovint amb mala olor i brutícia, compleix funcions vitals. No només ajuda a refredar el cos, sinó que contribueix a eliminar toxines i protegeix la pell gràcies al seu pH àcid, que forma una barrera natural contra microorganismes.
El problema apareix quan s’aplica aigua calenta i sabó de manera immediata. El doctor Felices explica que molts sabons tenen un pH alcalí que, en contactar amb la pell encara en ple procés de sudoració, pot alterar el seu equilibri. El resultat: pell resseca, irritacions o debilitament de la barrera protectora.
A més, si ens dutxem abans que el cos completi aquest procés d’eliminació, podríem estar “interrompent” la seva funció depurativa natural. És a dir, no només netegem la suor, sinó també part de la feina que el cos encara estava fent.
Quant cal esperar i per què aquest temps és clau?
La recomanació del radiòleg és clara: esperar entre 10 i 15 minuts abans de dutxar-se, o fins a 30 minuts en casos de sessions especialment intenses. Aquest marge permet que el cos estabilitzi la seva temperatura interna, que la freqüència cardíaca es normalitzi i que la suor compleixi el seu cicle complet.
Què pots fer mentre tant? Realitzar estiraments, beure aigua, respirar profundament o simplement asseure’t en un espai ventilat. Aquest temps no només millora la recuperació física, sinó que també redueix el risc de patir baixades de tensió, nàusees o fatiga sobtada.
Dutxar-se després d’aquesta breu espera continua sent necessari i higiènic, però en condicions més segures i fisiològicament apropiades.
Reaccions, dubtes i altres veus mèdiques
L’afirmació de Felices ha generat tant interès com escepticisme. Algunes persones es pregunten si realment és tan greu dutxar-se immediatament, sobretot si es fa amb aigua tèbia. Altres metges han comentat que, tot i que l’advertència és vàlida en termes generals, no s’ha de prendre com una norma rígida, sinó com una recomanació de prudència.
Fisioterapeutes i entrenadors personals coincideixen que la fase de “refredament” postexercici sovint és ignorada. Donar al cos temps per recuperar-se no només millora el rendiment a llarg termini, sinó que prevé lesions i problemes circulatoris lleus.
El consell de Felices no pretén alarmar, sinó fomentar una major consciència corporal. L’autocura va més enllà de l’exercici en si: també es troba en el que fem després.
El que fas després d’entrenar importa tant com l’entrenament mateix
Potser no ho sabies, però el teu cos continua “treballant” molt després de deixar l’última pesa o baixar-te de la bicicleta. Donar-li aquests minuts de transició pot marcar la diferència entre una recuperació saludable o una acumulació de petits riscos. I tu? Et dutxes a l’instant o esperes una mica?
Explica’ns la teva experiència, comparteix-ho amb el teu grup d’entrenament o prova de deixar passar aquests 10 minuts… El teu cos t’ho podria agrair.
