Durant dècades, un fàrmac es receptava gairebé automàticament després d’un infart. Ara sabem que la seva eficàcia no era la que crèiem.
Aurelio Rojas ho diu sense embuts: “Ens vam equivocar durant 40 anys”. El medicament en qüestió, els betabloquejants, no salva vides després d’un infart si el cor no presenta seqüeles funcionals. Aquesta nova troballa ja està canviant protocols mèdics arreu d’Europa.
El medicament que es receptava “per rutina”
Durant més de quatre dècades, els betabloquejants van ser un element bàsic del tractament postinfart. Es receptaven sistemàticament a gairebé tots els pacients que superaven un episodi cardíac agut. La lògica era clara: aquests fàrmacs reduïen la càrrega del cor, controlaven el ritme cardíac i disminuïen el risc de nous esdeveniments.
L’evidència inicial que sustentava el seu ús es basava en pacients amb cors severament danyats. Però amb el temps, la seva prescripció es va tornar tan rutinària que gairebé mai es qüestionava. Tant als hospitals públics com a les clíniques privades, la recepta sortia fins i tot abans de l’alta mèdica.
“Era com donar paracetamol per a la febre”, comenta un metge d’urgències. “No es preguntava si el pacient realment ho necessitava”.
L’estudi que ho va canviar tot
Tot va canviar amb la publicació de l’assaig clínic REBOOT, un estudi internacional que va analitzar milers de pacients que havien patit un infart de miocardi. L’objectiu era aquells que, després de l’episodi, mantenien una funció ventricular normal. És a dir, el seu cor seguia bombejant sang de manera eficaç.
Els resultats van ser sorprenents: en aquest grup específic, els betabloquejants no reduïen la mortalitat, no evitaven reingressos hospitalaris i no milloraven la qualitat de vida. El benefici, que durant anys es donava per fet, resultà inexistent per a una bona part dels pacients.
“L’assaig va ser molt clar”, diu Aurelio Rojas. “No podem continuar medicant per costum. La medicina ha de seguir l’evidència, no la inèrcia”.
La comunitat mèdica va reaccionar amb desconcert i reflexió. En congressos recents de cardiologia, es va debatre àmpliament com ajustar les guies clíniques. Alguns països ja han començat a revisar els seus protocols.
I ara, què han de fer els pacients?
La notícia no vol dir que tots els betabloquejants s’hagin de deixar d’utilitzar. En pacients amb insuficiència cardíaca, arítmies greus o fracció d’ejecció reduïda, aquests fàrmacs continuen sent fonamentals. Però la idea que “tot infart requereix betabloquejant” ha quedat obsoleta.
Rojas insisteix que no s’han de suspendre sense control mèdic. Deixar el medicament de manera brusca pot tenir conseqüències greus, especialment si hi ha antecedents de problemes de ritme cardíac.
“El més important és avaluar cada cas de manera individual. No hi ha receptes màgiques que funcionin per a tothom”, subratlla.
Els pacients que prenen betabloquejants i es troben bé han de consultar amb el seu cardiòleg abans de prendre cap decisió. En molts casos, el tractament pot continuar sent beneficiós, sobretot si hi ha altres patologies associades.
Més enllà de la pastilla: símptomes i estil de vida
Els betabloquejants no estan exempts d’efectes secundaris. Fatiga crònica, mareigs, disfunció sexual i bradicàrdia són alguns dels símptomes reportats. Molts pacients els toleren bé, però d’altres els abandonen per malestar persistent.
“Em sentia més cansat amb la pastilla que amb l’infart”, explica en Robert, un pacient de 58 anys que va decidir deixar el fàrmac sota supervisió mèdica. El seu testimoni reflecteix una experiència compartida per altres persones que, després d’anys de tractament, van començar a qüestionar la seva utilitat.
La troballa també obre la porta a repensar la salut cardíaca més enllà dels medicaments. Alimentació equilibrada, gestió de l’estrès, exercici moderat i control del colesterol són pilars igualment importants. A vegades, més.
“Un fàrmac pot ajudar, però no substitueix una vida ben cuidada”, afirma Rojas.
No tot infart és igual. Ni tot tractament ho cura tot.
La medicina avança, i amb ella canvien les nostres certeses. El que abans semblava indiscutible, avui es matisa, es revisa i es corregeix. No és un error, és progrés.
“El que em preocupa no és haver receptat betabloquejants”, diu Rojas. “El que em preocupa és no haver-ho qüestionat abans”.
El missatge és clar: si has patit un infart i prens medicació, no actuïs pel teu compte. Consulta. Pregunta. Revisa el teu tractament amb l’especialista. La ciència avança, i tu també pots fer-ho.
Prens betabloquejants? Coneixes algú que en prengui? Comparteix aquest article, inicia la conversa i, sobretot, cuida el teu cor amb informació, no amb suposicions.
