A partir dels 70, el cos necessita més que simples passejades o llargues estones a la piscina. La ciència ha trobat una pràctica que equilibra cos i ment, amb beneficis que superen els exercicis tradicionals. El seu nom és tai-txi, i cada vegada més experts el recomanen com l’aliat perfecte per a un envelliment actiu.
Mantenir-se en moviment no és un luxe després dels 70: és una necessitat vital. La longevitat ha augmentat arreu del món, però amb ella també han crescut els problemes de caigudes, la pèrdua de massa muscular i el deteriorament cognitiu. Davant d’aquest panorama, metges i entrenadors coincideixen que passejar o nedar no són suficients. El veritable repte és trobar una activitat que sigui segura, completa i accessible per a la majoria de persones grans. Aquesta resposta sembla tenir un nom propi: tai-txi.
El repte de mantenir-se sa després dels 70
L’envelliment comporta canvis inevitables. Els músculs perden força, els ossos es tornen més fràgils i la coordinació ja no és la mateixa. A això s’hi afegeix un risc constant: les caigudes, que a partir dels 70 poden provocar fractures amb conseqüències greus per a l’autonomia. Per això, els experts insisteixen que l’activitat física no és només per “sentir-se bé”, sinó per prolongar la independència i la qualitat de vida.
Passejar i nedar, encara que beneficiosos, no aborden tots aquests fronts alhora. El primer enforteix el sistema cardiovascular, i el segon protegeix les articulacions. Però tots dos deixen fora un aspecte clau: l’equilibri dinàmic, fonamental per evitar accidents i sostenir una vida activa a edats avançades.
El que diuen els experts en salut
Les principals guies mèdiques, des dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties fins a organismes europeus de salut, coincideixen en un mateix missatge: els adults grans han de realitzar 150 minuts setmanals d’activitat aeròbica moderada i, almenys dues vegades per setmana, exercicis de força i equilibri.
No es tracta només de moure’s, sinó de fer-ho de manera estratègica. Els exercicis de resistència ajuden a mantenir la massa muscular, vital per sostenir ossos i articulacions. Els entrenaments d’equilibri redueixen el risc de caigudes, i la flexibilitat manté la mobilitat en articulacions envellides. En aquest mapa de necessitats, el tai-txi s’erigeix com una pràctica que reuneix tots aquests beneficis en una sola disciplina.
Per què el tai-txi s’imposa sobre passejar i nedar
El tai-txi va néixer com un art marcial xinès, però es va transformar en un exercici de moviments lents, fluids i controlats. A diferència de passejar o nedar, no només enforteix el cor o els músculs, sinó que treballa directament la coordinació, la concentració i l’estabilitat corporal.
El secret rau en el seu ritme pausat. Cada postura exigeix equilibri, i cada transició obliga a mantenir l’atenció en la respiració i en la posició del cos. Això converteix la pràctica en una mena de meditació en moviment, on ment i cos s’entrenen al mateix temps. El resultat: menys estrès, més claredat mental i una millora tangible en la seguretat a l’hora de caminar o aixecar-se d’una cadira.
No és casualitat que diversos estudis el destaquin com un mètode eficaç per reduir les caigudes en adults grans. Tampoc sorprèn que hospitals i centres de rehabilitació l’estiguin incorporant com a teràpia preventiva per als seus pacients.
Beneficis reals del tai-txi en persones grans
Més enllà de les investigacions, les històries personals parlen per si soles. Molts adults que van començar a practicar tai-txi després dels 70 asseguren que van recuperar confiança en els seus moviments quotidians: pujar una escala, creuar el carrer o ajupir-se per recollir un objecte ja no els genera temor.
Els qui el practiquen descriuen millores visibles en la seva postura, més flexibilitat a les articulacions i una respiració més profunda i tranquil·la. A més, el seu caràcter comunitari —quan es practica en grup en parcs o centres de gent gran— ofereix un benefici extra: la socialització, un factor clau contra la soledat i la depressió en la tercera edat.
El tai-txi no és competitiu ni exigeix grans destreses. És inclusiu i adaptable. Existeixen variants per a persones amb mobilitat reduïda, fins i tot rutines dissenyades per fer assegut en una cadira. Això el converteix en un exercici pràcticament universal.
Com integrar una rutina completa a partir dels 70
Tot i que el tai-txi es presenta com la millor base, els especialistes recomanen combinar-lo amb altres activitats per cobrir totes les àrees de la salut física. Una rutina òptima per a majors de 70 anys podria incloure:
- Tai-txi 2 o 3 vegades per setmana, amb sessions d’entre 20 i 40 minuts.
- Exercicis de força lleugera dos dies per setmana: aixecament de pesos petits, ús de gomes elàstiques o moviments amb el propi pes corporal.
- Activitats aeròbiques moderades com passejades diàries, bicicleta estàtica o ball, per enfortir el sistema cardiovascular.
- Exercicis de flexibilitat i estirament a casa, almenys dues vegades per setmana, per millorar la mobilitat articular.
Aquest enfocament integral no només prevé malalties, sinó que també aporta quelcom fonamental: la confiança de sentir-se capaç d’afrontar els reptes diaris sense por a una caiguda o a un dolor inesperat.
Viure més i millor amb moviment conscient
Arribar als 70 no significa resignar-se a la fragilitat. Ben al contrari: és el moment perfecte per descobrir que el moviment, ben dirigit, pot ser la medicina més poderosa. El tai-txi ofereix aquesta combinació única d’exercici físic, entrenament mental i connexió emocional que moltes activitats no aconsegueixen per separat.
En un món que envelleix ràpidament, apostar per disciplines que promoguin longevitat activa i benestar integral ja no és una opció, és una necessitat. La pregunta és senzilla: prefereixes caminar sense rumb o moure’t amb plena consciència de cada pas?
El poder del tai-txi rau a recordar-nos que l’edat no és un fre, sinó una invitació a moure’ns de manera més sàvia.
Comparteix aquesta informació amb algú proper: potser sigui l’impuls que necessita per descobrir que els 70 no marquen un final, sinó l’inici d’una nova manera de viure.
