La crema de llauna blava és un clàssic que passa de generació en generació a moltes llars de Catalunya. Però una cosa és la sensació d’haver-se posat una capa protectora i una altra és demostrar, amb dades, si la pell realment millora. Per això, abans de parlar de resultats, convé recordar què obliga la normativa europea a declarar en un cosmètic i com s’ha de llegir l’etiqueta: preguntes freqüents de l’AEMPS sobre el Reglament europeu de cosmètics.
En els últims anys, la crema s’ha convertit en un camp de batalla entre recomanacions de tota la vida, valoracions d’apps i advertiments sobre fragàncies i textures pesants. Un test de laboratori i una prova d’ús a cegues han posat ordre en aquest soroll amb una metodologia concreta i una lectura crítica dels ingredients.
El punt que canvia la conversa arriba quan l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) mesura la hidratació amb instrumental i compara el resultat amb una zona sense tractar i amb un producte de control. En aquesta prova, la crema Nivea de llauna blava obté una valoració d’eficàcia hidratant bona segons l’escala de l’entitat: 4 estrelles després de dues setmanes d’ús pautat.
Com es va fer la prova i què s’està mesurant
En cosmètica, la paraula hidratació s’utilitza sovint com a paraigua per a sensacions molt diferents. Hi ha productes que fan la pell més suau perquè lubriquen, d’altres que redueixen la pèrdua d’aigua creant una barrera, i d’altres que aporten humectants. El valor d’un test de laboratori és que posa números a aquesta percepció.
Mesura amb corneòmetre i comparació amb zona de control
La metodologia descrita per l’OCU segueix un patró habitual en avaluacions de cosmètics. La crema es prova sobre la pell de l’avantbraç de 20 voluntaris. Abans de començar, s’avalua l’estat de la pell amb un corneòmetre, un dispositiu que quantifica la hidratació superficial.
Després, els participants reben instruccions d’aplicar el producte dues vegades al dia durant 2 setmanes. Paral·lelament, es mesura una zona sense tractar i una altra zona tractada amb un producte de control: una emulsió no comercial amb un efecte hidratant conegut que permet interpretar si el producte analitzat queda per sobre, en línia o per sota del patró del laboratori.
Prova d’usuàries a cegues: textura, absorció i sensació greixosa
A més del laboratori, l’OCU inclou un test d’experiència d’ús: un grup de 30 voluntàries prova la crema sense saber quin producte és i omple un qüestionari. Es puntuen aspectes com l’olor al pot i sobre la pell, la facilitat d’extreure i aplicar la crema, la textura, la rapidesa d’absorció, la sensació enganxosa o greixosa i la sensació final d’hidratació i suavitat.
El resultat global d’aquest panel també se situa en 4 estrelles. En els detalls apareix el que molta gent ja intuïa: la textura es percep sovint com espessa i densa, i la sensació greixosa divideix opinions. En canvi, l’olor rep valoracions positives i la majoria percep la pell més suau i hidratada.
| Bloc d’avaluació | Com s’ha fet | Què aclareix |
|---|---|---|
| Hidratació | Corneòmetre en avantbraç + aplicació 2 cops/dia durant 2 setmanes | Si hi ha millora mesurable i comparable |
| Experiència d’ús | Panel a cegues amb qüestionari a 30 voluntàries | Textura, absorció, olor i sensació final |
| Ingredients i etiquetatge | Revisió de l’INCI i de les afirmacions del producte | Punts forts i precaucions segons perfil de pell |
| Envàs | Valoració ambiental del format | Reciclabilitat i aprofitament del producte |
Ingredients: per què les apps la penalitzen i què diu l’anàlisi
Una part del debat ve de les aplicacions que puntuen cosmètics: sovint penalitzen fórmules amb olis minerals o amb una càrrega de perfum elevada. El problema és que una puntuació automàtica no sempre coincideix amb l’ús real ni amb el criteri de seguretat regulat.
Olis minerals i emol·lients: efecte barrera i debat ambiental
Segons l’anàlisi de l’OCU, la fórmula utilitza principalment ingredients amb capacitat emol·lient i hidratant com la parafina líquida i la cera microcristal·lina (olis minerals), i també lanolina (d’origen animal). A més, incorpora glicerina com a humectant i pantenol com a agent de cura de la pell.
L’OCU destaca que, en aquest ús tòpic, els olis minerals es consideren segurs sobre la pell. On se situen les preocupacions principals és en l’àmbit mediambiental, relacionat amb el cicle de producció i la degradabilitat quan aquests components arriben al medi. També s’esmenten ingredients que ajuden a l’estabilitat de l’emulsió, com magnesium sulfate i estearats d’alumini i magnesi.
Perfums i al·lèrgens: el detall que pesa en pells sensibles
El punt pràctic més rellevant no és si la crema és bona o dolenta en abstracte, sinó per a qui és adequada. La presència de fragància i d’al·lèrgens associats pot ser un condicionant en persones amb pell reactiva, antecedents d’èczema o dermatitis al·lèrgica de contacte.
A la Unió Europea, el marc d’etiquetatge d’al·lèrgens de fragància s’ha anat actualitzant per facilitar que les persones sensibilitzades puguin identificar substàncies concretes. El Reglament (UE) 2023/1545 modifica requisits d’etiquetatge i explica el sentit preventiu d’informar sobre al·lèrgens individuals en cosmètics: Reglament (UE) 2023/1545 al BOE sobre etiquetatge d’al·lèrgens de fragància.
A efectes de compra, això es tradueix en un hàbit simple: si hi ha historial de reaccions, convé prioritzar productes sense perfum o amb fórmules més minimalistes, i revisar l’INCI abans d’incorporar-los a la rutina diària.
Quan encaixa millor i quan pot resultar incòmoda
La prova d’usuàries a cegues deixa clar que no és una crema “invisible”. La seva textura densa i l’efecte oclusiu poden ser un avantatge en determinats contextos i una molèstia en d’altres. Per això, el més útil és aterrar l’ús a situacions concretes.
Perfils d’ús on acostuma a funcionar bé
- Pell seca o molt seca, especialment en períodes de fred o després de dutxes freqüents.
- Zones localitzades com mans, colzes, genolls, talons i canyelles, on la pell tendeix a esquerdar-se o aspra.
- Com a capa final en una rutina corporal: aplicada en quantitat petita per reduir la pèrdua d’aigua i millorar la suavitat.
Situacions en què cal més prudència
- Pell amb tendència acneica a la cara: una textura molt oclusiva pot resultar pesada i augmentar la sensació de brillantor.
- Pell reactiva o amb èczema: la fragància i alguns components poden ser un desencadenant en persones sensibilitzades.
- Qui busca absorció ràpida o un acabat sec: el test d’usuàries descriu una extensió més costosa i una sensació greixosa en part del panel.
| Objectiu | Com fer-la servir | Què esperar |
|---|---|---|
| Hidratació corporal intensa | Aplicar una capa fina sobre pell lleugerament humida després de la dutxa | Sensació de pell més suau i protegida |
| Reparar zones molt seques | Aplicació puntual a mans, colzes o talons, especialment a la nit | Millora de rugositat i tirantor |
| Ús facial diari | Provar primer en zones petites i evitar excés de quantitat | Pot resultar massa densa en algunes pells |
| Pell sensible | Revisar INCI i evitar si hi ha historial d’al·lèrgia a fragàncies | Menys risc amb productes sense perfum |
El que també remarca l’OCU: etiquetatge i missatges de màrqueting
Un altre aspecte que l’OCU posa sobre la taula és el llenguatge de certs reclams. Expressions com compatibilitat amb la pell dermatològicament provada poden generar una sensació de seguretat superior, quan la realitat és que tots els cosmètics comercialitzats a la Unió Europea han de complir requisits de seguretat i disposar de documentació i avaluacions segons normativa.
Per al consumidor, la regla d’or continua sent la mateixa: la millor crema és la que s’ajusta al tipus de pell, al moment i a l’objectiu, i que es pot utilitzar amb constància sense molèsties. En aquest sentit, el test de l’OCU posa una xifra clara a l’efecte hidratant, però el panel d’ús recorda que la textura i la sensació final continuen marcant la diferència en el dia a dia.
Com llegir l’INCI a casa en menys d’un minut
Per evitar compres a cegues, és útil mirar quatre punts bàsics a l’etiqueta:
- Fragància: pot aparèixer com parfum i, si escau, acompanyada d’al·lèrgens llistats individualment.
- Oclusius i emol·lients: olis minerals i ceres indiquen una crema més densa, amb efecte barrera.
- Humectants: ingredients com la glicerina apunten a retenció d’aigua a la capa superficial.
- Reaccions prèvies: si hi ha historial d’irritació, millor optar per fórmules sense perfum i amb menys components potencialment sensibilitzants.
Amb tot, la lectura final és menys extrema del que sembla a les xarxes: la crema de llauna blava pot ser una opció hidratant sòlida quan s’usa amb criteri, però no és universal. El mateix test que li dona una bona nota també explica per què, segons la pell i l’ús, pot passar de imprescindible a massa pesada.
