Maxi Iglesias és molt més que una cara coneguda a la pantalla; la seva imatge pública amaga un secret que totes hauríem de descobrir. L’actor, ara amb 35 anys, ha compartit una filosofia de vida que va molt més enllà de la fama, centrant-se en la introspecció diària i el creixement personal continu.
Però, quina és la clau d’aquest enfocament que l’ha transformat? El canvi, segons ell mateix, va arribar amb la trentena, un moment vital que li va fer replantejar absolutament tot, des dels seus objectius fins a la manera d’abordar les relacions i la salut.
La revelació dels 30: un abans i un després
Iglesias recorda que als 29 anys li van parlar de la teoria que Saturn acaba el seu cicle i es posiciona al punt de naixement. (Sí, ens sona de res, oi?). Encara que no sap si “li la van colar”, admet que va ser just en aquell moment, mentre treballava sis mesos sol a l’Argentina, quan va començar una revolució interna.
Aquella solitud el va portar a valorar les coses que trobava a faltar i a preparar-se per prioritzar en la nova dècada. “Estava en aquest procés”, assegura, i des de llavors, cada dia és una oportunitat per aprendre i reciclar-se, per ser una persona més conscient del seu entorn i de les seves pròpies necessitats.
El ritual de l’autoconeixement: el seu truc imprescindible
Maxi no concep anar-se’n a dormir sense un autocontrol diari. Aquest “chequeig” constant del que li ha passat durant el dia és la base de la seva filosofia, una eina imprescindible per entendre les decisions preses o no preses, i les seves possibles repercussions a llarg termini. (Ens serveix a totes per al nostre dia a dia). Aquesta és una pràctica que ens convida a imitar per a una vida més plena.
M’agrada analitzar-me a diari. No em puc anar a dormir sense fer-me un control de què m’ha passat avui.
Però la consciència no s’atura aquí. L’actor subratlla la importància de l’exercici físic, no només per estètica, sinó pel benestar mental. Com a persona “molt mental”, l’esport l’ajuda a desconnectar i a donar al cos el temps que es mereix. Nedar al matí, per exemple, li canvia el dia i li permet afrontar els reptes amb una altra energia.
El vincle inquebrantable: ment i cos units
Maxi Iglesias té clar que la solució per a una vida equilibrada passa per una sinergia perfecta entre ment i cos. No serveix de res anar al gimnàs si el cap no està en forma, ni tampoc alimentar la ment (amb teràpia, lectures o aprenentatge) si el cos queda abandonat. “No és una raó estètica, sinó una raó de benestar”, afirma amb rotunditat. Està demostrat que exercitar el cos ens aporta una sensació increïble.
Aquesta visió holística de la salut és un aprenentatge constant. Des de fa poc, també és molt conscient amb l’alimentació, completant així un cercle virtuós que busca l’harmonia total. És un recordatori vital que la salut no és un compartiment estancat, sinó una interconnexió de tots els nostres àmbits vitals.
Un missatge per a la nostra societat: l’evolució contínua
La seva filosofia personal es connecta amb una tendència social més àmplia. Maxi creu que l’ideal d’una societat és evolucionar i avançar, i veure la gent jove amb “ímpetu i ganes, oberta al diàleg, a escoltar, a tractar d’entendre” és un senyal d’esperança cap a una societat més conscient. Això, per a ell, és evolució pura.
Incluso la seva feina, com el rodatge de la pel·lícula ‘Nuda propiedad’, que tracta un tema tan actual com la crisi de l’habitatge, el porta a reflexionar. “És una pel·lícula que et farà pensar”, assegura, i el seu desig és que serveixi per generar un diàleg i buscar solucions a problemes transversals de la nostra societat. (Una mostra més que l’art també pot ser motor de canvi).
La urgència de trobar el teu equilibri avui mateix
Maxi Iglesias ens revela que col·loca la seva vida basant-se en la seva professió, i viceversa, buscant sempre que els dos mons estiguin alineats i en equilibri. Si un pesa més que l’altre, “no estàs alineat amb coherència”, i això pot portar a un error en la teva gestió vital. Ara mateix, celebra el tancament d’una etapa de treball que li ha aportat molt a nivell personal i professional, i se’n va de viatge amb la satisfacció d’haver treballat amb sentit.
El seu secret és ser “com un dofí, que té dues seccions diferenciades al cervell i les va usant com li convé”. Intentar tenir sempre els dos mons alineats és una lliçó imprescindible per a totes. Així que, si no ho has fet ja, t’atreveixes a fer la teva pròpia revisió de prioritats i començar a ser més conscient?
