Qui no somia amb viure més anys? La gran pregunta, però, és si volem allargar la vida a qualsevol preu o, millor dit, amb qualsevol qualitat. Perquè de què serveix sumar aniversaris si els últims anys estan plens de limitacions i dependència? La ciència, però, no es rendeix en aquesta recerca, i cada cop ens acosta més a la possibilitat d’una longevitat plena i funcional.
I si el secret per a un envelliment no només més llarg, sinó realment millor, fos una cosa que ja tenim al cos? Un expert de renom mundial ha posat el focus en una proteïna poc coneguda, però amb un potencial viral per canviar el nostre futur.
El doctor Manuel J. Castillo, metge i catedràtic emèrit de Fisiologia, investigador i consultor en Medicina Antienvelliment i Longevitat, ho ha confirmat amb rotunditat: «Els que tenen més proteïna Klotho viuen més anys i millor». Aquesta afirmació no és només una hipòtesi, sinó el resultat d’una investigació profunda que obre una nova finestra a la manera com entenem l’envelliment.
La Klotho és una proteïna complexa i fascinant. Actua com a coreceptor, però té la sorprenent capacitat de circular pel nostre cos, exercint diversos efectes protectors. Les persones que en tenen nivells més elevats mostren una longevitat més saludable, i això no és casualitat (sí, nosaltres també estem al·lucinades amb aquest potencial).
El que moltes no saben és que no només els gens dicten els nostres nivells de Klotho; hi ha un truc al nostre abast per potenciar-la.
Els estudis experimentals amb animals ho corroboren: si se’ls bloqueja el gen de la Klotho, envelleixen rapidíssimament, mentre que si se’ls activa, el seu envelliment es retarda de manera dràstica. Aquesta evidència suggereix que la Klotho és un marcador definitiu de l’antienvelliment, una mena de termòmetre de la nostra vitalitat interna.
La relació amb la nostra salut diària
Però, quina és la mecànica darrere d’aquesta proteïna “màgica”? El mecanisme fisiològic és complex, però està estretament lligat a processos clau com l’apoptosi cel·lular. Aquest terme pot sonar una mica tècnic, però bàsicament es refereix a la mort programada de les cèl·lules quan ja han complert el seu cicle vital o han acumulat massa danys per ser funcionals. És un procés natural, però una pèrdua excessiva o ineficient de cèl·lules condueix a la pèrdua de capacitat funcional, que finalment es manifesta com els signes clínics de l’envelliment.
El doctor Castillo i el seu equip han demostrat que els nivells de Klotho s’associen positivament amb determinants d’una millor salut i un millor funcionament orgànic. I aquí ve la part que ens interessa a totes: han comprovat que l’exercici físic augmenta significativament els nivells de Klotho i millora la majoria de les funcions orgàniques. Així doncs, moure el cos no és només per estar en forma, és una solució per frenar el nostre rellotge biològic.
Aquesta revelació és clau en un moment on la nostra esperança de vida continua augmentant (encara que més lentament que abans), però el període de vida amb bona salut no creix al mateix ritme. A Espanya, per exemple, hi ha un desfasament d’uns 15 anys entre l’esperança de vida i la vida amb una qualitat de salut desitjable. Japó, un referent en longevitat, redueix aquesta bretxa a 10 anys. El repte és clar: no només viure més, sinó viure-ho bé.
El nostre poder per actuar contra el desgast
La genètica i l’epigenètica són importants, sí, però no ens condemnen. Tot i que no tots som iguals ni reaccionem de la mateixa manera als estímuls, cuidar-se beneficia a tothom. El doctor Castillo subratlla que hi ha factors que ens provoquen un major desgast i acceleren l’envelliment. En termes generals, són els excessos: qualsevol tipus d’excés que ens provoqui un desequilibri.
Aquests excessos poden estar lligats a l’alimentació o a un estil de vida sedentari, factors que, afortunadament, podem controlar. Però també hi ha altres agents més difícils de gestionar, com les condicions laborals o l’entorn social i mediambiental. La bona notícia és que hi ha factors protectors, també vinculats a l’alimentació (amb aliments específicament positius i, si cal, suplements) i a un estil de vida actiu a nivell físic, mental i social, sense oblidar la importància de la nostra salut psicològica.
La ciència de la longevitat està avançant a passos de gegant. La gerociència estudia els mecanismes de l’envelliment, mentre que altres línies d’investigació busquen diagnosticar la nostra velocitat d’envelliment de la manera més precoç possible. Això inclou des d’estudis genètics i epigenètics (que fins i tot mesuren l’envelliment asíncron dels nostres òrgans) fins a la mesura de paràmetres sanguinis com el s-Klotho. El futur de la nostra salut passa per entendre aquestes dades per prendre decisions intel·ligents.
El futur de la longevitat ja és aquí
Els tractaments van des de canvis en l’estil de vida fins a la innovadora enginyeria tissular, passant per teràpies amb cèl·lules mare i fàrmacs específics. La recerca no es limita al laboratori; també hi ha estudis sociològics que aborden les múltiples qüestions que implica una major longevitat en termes econòmics, sanitaris o habitacionals.
El camp de la longevitat té límits, és clar. Límits ètics, científics, mèdics i, sobretot, de la lògica i el sentit comú. Però el que és innegable és que la informació que ens arriba, com la que ens ha donat el doctor Manuel J. Castillo sobre la Klotho, és una eina imprescindible per a totes nosaltres.
No esperem que els problemes de salut apareguin per començar a cuidar-nos; la proactivitat és l’estalvi més gran per al nostre futur. Com podem aplicar aquesta informació per transformar els nostres hàbits des d’avui mateix?
