Inma Cuesta, una de les nostres actrius més estimades, ha revelat sense filtres com afronta la vida als 46 anys, una edat on moltes dones senten que la pressió social s’intensifica. La seva sinceritat sobre els reptes de la maternitat i la indústria ens ofereix una perspectiva imprescindible per a totes. Però el que més ha captivat és el seu secret per sentir-se millor que mai.
Quina és la clau d’aquesta transformació tan personal que Inma Cuesta comparteix amb nosaltres sense embuts?
L’actriu, que acaba de protagonitzar “Leones en invierno” —un paper duríssim que l’ha enfrontat al dol matern—, confessa sentir “molta més seguretat en mi mateixa”. Ha canviat la por per una serenitat que, segons ella, només l’experiència pot donar, fins i tot enfrontant-se a temes tan delicats.
Aquesta nova etapa no és fruit de la casualitat (i ho diem nosaltres, que l’hem seguit de prop). Cuesta explica que les experiències vitals, tant les dures com les bones, l’han portat a valorar allò que és realment important, despullant-se de pors que abans la limitaven. Aquesta maduresa li permet abordar papers complexos amb una profunditat esgarrifosa, com el de Carlota, una mare que perd la seva filla, un rol que va ser especialment difícil de gestionar sent mare de dos fills.
Aquesta reflexió sobre l’evolució personal connecta directament amb una tendència que estem observant: la valoració de la “saviesa de l’edat” per sobre de l’eterna joventut. Inma no ha canviat, ha evolucionat, i això és una solució que moltes busquem en un món que premia la immediatesa. Ella sap que “no es pot planejar” el dolor, però sí confiar en el cos i les emocions per deixar-les fluir.
El repte de ser mare i actriu
El seu dia a dia, com el de moltes de nosaltres, és un autèntic joc d’equilibris que ens posa a prova constantment. Conciliar una carrera d’èxit amb la maternitat és una odissea contínua, i Inma Cuesta no s’amaga de la dificultat que comporta. La “tribu”, la seva xarxa de suport familiar i d’amics, esdevé imprescindible per poder sostenir aquesta balança (i sí, nosaltres també al·lucinem amb la seva capacitat d’organització).
Explica que hi ha dies que, després de gairebé 12 hores plorant en un rodatge, el cos arriba esgotat a casa, més enllà de la desconnexió mental que aconsegueix. La seva estratègia per gaudir dels seus fills passa per “fer un encaix de bolillos”, intentant agafar-se els divendres lliures quan roda fora per allargar el cap de setmana amb la família. Aquest truc és d’aquells que hauríem de posar en pràctica sense dubtar-ho.
Com a mare i professional, he après que la “tribu” no és un luxe, és el teu pla B definitiu. No hi ha res més viral que el suport mutu per superar els reptes diaris.
La falta de temps és un dels grans errors que assenyala en la nostra societat, on tot va massa ràpid i no ens dona treva. Admet que la vida passa volant amb l’edat, una sensació que la seva mare ja li va advertir un dia i que ara ella mateixa experimenta. (I quantes de nosaltres sentim el mateix? El temps és un recurs ocult que ens escapa de les mans).
Entre la ira i la calma
Cuesta també reflexiona sobre la ira, un sentiment que creu que està massa present a la nostra societat actual i que ens consumeix. La manca d’empatia i la dificultat per posar-se al lloc de l’altre són, segons ella, factors clau que ens deshumanitzen i fan que ens allunyem. Les xarxes socials i el bombardeig constant de notícies no ajuden a trobar la calma i ens mantenen en un estat d’alerta constant.
Però aquesta experta en emocions no generalitza: entén que “tenim moltes raons per estar enfadats”, una frase que ressona amb la realitat que vivim cada dia. El seu personatge a “Leones en invierno” actua des del dolor buscant la justícia per la seva mà, mentre que el seu coprotagonista, Luis Zahera, ho fa des de la violència. Dos extrems que ens fan pensar en els nostres propis mecanismes de gestió emocional.
La seva fórmula de benestar (i el gran repte del son)
En el terreny de la salut física, Inma Cuesta reconeix que mantenir una rutina esportiva és gairebé un luxe inabastable. La seva vida d’actriu i mare li impedeix la constància necessària, però quan pot, s’entrega a tot tipus d’exercicis: força, aeròbic, TRX, ioga o pilates. La clau és sentir-se “més forta i sana”, no una obsessió amb la figura (i el nostre cos, sincerament, ho agraeix).
Quant a la nutrició, el seu secret és simple: li encanta cuinar i menjar saludable, sense dietes extremes ni restriccions absurdes que acabin generant més estrès que benefici. Una filosofia que contrasta amb la pressió per la imatge perfecta que tant veiem a la pantalla, i que a vegades ens fa perdre el nord.
Però hi ha un repte que moltes compartim i que ens roba hores: el son. Inma Cuesta confessa que, quan els seus fills eren petits, “no vaig dormir pràcticament durant dos anys”. Una realitat alarmista que posa en relleu el sacrifici silenciós de molts pares i mares en l’etapa de criança. Ara ja comença a recuperar-lo, però admet que és un luxe no sempre senzill d’aconseguir. (Qui no s’hi sent identificada en aquest punt?).
El futur que la motiva
A banda dels Goyas (ha estat nominada tres vegades, però confessa que no li treu la son), el seu futur professional la té entusiasmadíssima amb un projecte ocult que està a punt de veure la llum. Al costat de la seva parella, té una productora i estan movent un guió escrit per totes dues que les té “emocionades”. Una faceta com a creadora que moltes no coneixíem i que demostra la seva versatilitat més enllà de la interpretació.
Inma Cuesta es defineix com una persona de “fluir”, acceptant el que la vida li porta amb una actitud positiva i oberta. Aquesta solució definitiva davant la incertesa és un aprenentatge que podria estalviar-nos molts mals de cap i visites innecessàries al psicòleg, per què no dir-ho. Al final, el que importa és el balanç positiu i el gaudi de cada instant present.
Aquest gir vital d’Inma Cuesta és la prova que l’experiència no només aporta arrugues, sinó una seguretat i una pau interior que cap filtre ni truc pot replicar. Després de llegir això, potser el nostre enfocament sobre l’envelliment i els reptes diaris ja no serà el mateix, oi?
