Diverses entitats han presentat la campanya “Judici a Martín Villa”, que denuncia la “impunitat” de l’estat espanyol en relació als 90 morts d’entre els anys 1976 i el 1979 que consideren “víctimes de la violència d’estat”. Representants de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Ateneu de Memòria Popular, l’Associació d’Amics d’Agustín Rueda, la CGT i familiars de persones assassinades han explicat que la campanya pretén posar en relació les entitats per poder denunciar conjuntament la “impunitat” i exigir responsabilitats civils, polítiques i penals per a Rodolfo Martín Villa, a qui consideren “un dels principals artífex” dels crims, impulsant iniciatives de sensibilització ciutadana, denúncia política, reclams institucionals i actuacions penals. Sònia Olivella, d’Irídia, ha dit que la presentació s’ha fet de manera simultània a Barcelona, Madrid, Oviedo, Pamplona, Sevilla, Vigo i Vitoria.
El manifest denúncia “la política d’impunitat de l’estat espanyol en relació a la manca d’investigació i enjudiciament dels crims contra la humanitat” comesos durant la dictadura franquista i la transició. Les entitats critiquen la “llei d’amnistia de 1977” que consideren que és un instrument judicial “per a la perpetuació de la impunitat de crims de lesa humanitat i crims de guerra”. Acusen a Rodolfo Martín Villa d’haver executat, durant el seu govern, “una política d’estat represiva i cruenta”, en la que segons el manifest es van cometre crims com els de Vitòria Gasteiz, la setmana proamnistia, els sanfermins del 78, el cas Scala o els fets en diverses manifestacions a Madrid, Màlaga, Tenerife, Alacant i Barcelona. Les entitats consideren “insuficient” que Martín Villa estigui imputat pels tribunals argentins per crims contra la humanitat i reclamen que les seves responsabilitats “siguin també depurades pels tribunals de l’estat espanyol”.
“Anirem fins al fons”
El president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo, ha explicat que és “la política d’impunitat” el que els impulsa a actuar i a demanar “la nul·litat d’aquesta llei d’amnistia” per poder anar “fins al fons”. La vinculació de Martín Villa “amb les clavegueres de l’estat” l’ha tractat Carles Navarro, de la CGT de Barcelona, que ha denunciat que l’expolític “va influir molt en moviments polítics que estaven més per la ruptura que per la continuïtat del franquisme, sobretot el moviment anarquista llibertari”.
Casos concrets
També s’han denunciat alguns casos concrets. Jesús Sahun “Joni D.”, de l’Associació d’Amics d’Agustín Rueda, ha explicat la detenció de Rueda i l’assassinat el 1978 a mans de funcionaris de la presó de Carabanchel de Madrid. “No hi va haver justícia, van estar pocs dies a les presons”, ha denunciat Sahun, que ha demanat que “els veritables responsables puguin ser jutjats, tot i que molts ja són morts”. Marc Muñoz és el germà de Gustau Muñoz, assassinat en una manifestació l’11 de setembre del 1978. Ha denunciat que Martín Villa era “especialista” en “una estratègia d’estat per eliminar tota oposició al carrer”. Ha demanat que es treballi per “desemmascarar Martín Villa, els seus còmplices i els partits que van sortir del règim del 1978 que els han amagat durant 40 anys”. Ha explicat que la querella argentina en relació amb el cas del seu germà ha obert “una porta grandiosa” per investigar “tot el que és la mal anomenada transició democràtica”.
Miguel Angel Ruiz, ha explicat que el seu tiet, Arturo Ruiz Garcia, fou assassinat per les seves idees el 23 de gener del 1977 en una manifestació a Madrid demanant l’amnistia dels presos polítics i dos pistolers d’ultradreta el van assassinar. “A l’assassí del meu tiet no se l’ha ni detingut ni empresonat perquè va fugir poc després i l’altre assassí era molt gran i ja està mort”, ha exposat. En conèixer que la persona que hauria comès l’assassinat estaria vivint a Madrid ho van comunicar a l’Audiència Nacional, que els ha dit que el cas ha prescrit. Ha dit que continuen endavant perquè “els tractats internacionals no prescriu mai”.
