Mobilització permanent, encara que sigui en un dilluns que ja s’assembla més al juliol que els darrers dies. Tot arran de la defensa de les pintures murals de Sixena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que l’Aragó, malgrat la calma que demana la jutgessa, vol traslladar immediatament al monestir dels Monegres. Aquest matí, convocades per l’ANC, una cinquantena de persones s’han concentrat a les portes MNAC abans de l’arribada dels tècnics de l’Aragó prevista i anunciada per avui.
Entre els concentrats hi ha l’expresidenta del Parlament i exconsellera de Cultura Laura Borràs o els diputats de Junts Agustí Colomines i Ennatu Domingo; el líder de l’ANC, Lluís Llach o el president del Consell de la República, Jordi Domingo, així com representants de l’AMI, que s’han situat a les portes de les oficines del museu, que és per on es preveu que hi entrin els tècnics. Al lloc hi ha quatre furgons de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra que han establert un perímetre de seguretat per evitar aldarulls a l’entrada dels tècnics.
Segona protesta en dues setmanes
De fet, aquesta és la segona protesta en dues setmanes convocades per l’independentisme a les portes del Museu. Una primera fa quinze dies per reclamar que les pintures murals romanguin al MNAC. Una manifestació que va aplegar més de cent persones i que va transcórrer de manera pacífica, fins i tot, van entrar dins la sala d’exposicions. La convocatòria d’avui respon a la visita dels tècnics de l’Aragó per elaborar una “planimetria”, és a dir, prendre mides de les obres per preparar la rebuda del trasllat.
Una visita programada en dilluns perquè el Museu resta tancat al públic i que va ser demanada per la conselleria de Cultura aragonesa al departament de Cultura de la Generalitat així com al mateix Museu. Tot complint la interlocutòria del 22 de juliol del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca que obria el procés d’execució i ordenava al MNAC permetre l’accés dels tècnics.
“Només quedem nosaltres”
Durant la protesta s’ha llegit un manifest on l’ANC reivindica la mobilització per defensar les institucions catalanes o el mandat del Primer d’Octubre. En aquest sentit, i en el marc de la reclamació de l’art de la Franja, l’Assemblea està convençuda que els espanyols “prefereixen arriscar-se a malmetre les pintures perfectament conservades al MNAC per tal d’humiliar els catalans aplicant una derivada de l’esperit de l’article 155”. “És un genocidi sistemàtic de la catalanofòbia contra el patrimoni cultural català”, afegeixen.
En aquesta línia, acusen Generalitat i Ajuntament de “no dubtar sota el control de l’espanyolisme del PSOE, a acatar la sentència del Tribunal Suprem espanyol que ordena traslladar les pintures romàniques de Sixena”. Una situació que, a parer de la institució, permet que “el govern de l’Aragó aprofiti per exhibir la seva catalanofòbia i utilitza electoralment tot l’afer, mentre no diu res de patrimoni aragonès en museus espanyols”.
La picabaralla d’Illa i Azcón per Sixena
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president de l’Aragó, Jorge Azcón, ha protagonitzat un tens intercanvi de retrets durant el cap de setmana. Azcón ha acusat Illa de “mentir” sobre la predisposició de la Generalitat a facilitar el trasllat de les obres de Sixena i el dirigent català li ha parat els peus. “El primer que hauria de fer és agrair a les autoritats de Catalunya i al MNAC la preservació de les pintures, perquè si no fos pel MNAC no existirien”, li ha etzibat Illa, poc donat a alçar la veu. En una entrevista, Azcón va dir que el presidenta de la Generalitat s’havia compromès a col·laborar, però que “l’actitud de la Generalitat, l’Ajuntament i el ministeri, que són els que formen el patronat, ha estat radicalment contrària” al que havien promès. “Hi ha dues possibilitats: o em va mentir o no controla els organismes de Catalunya. Les dues coses són negatives”, va dir Azcón. La rèplica d’Illa no es va fer esperar: “Jo no menteixo; ell, no ho sé”.
