El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aprofitat la presentació del llibre ‘Escrits a presó’ (Enciclopèdia Catalana) per fer una crida a convertir el primer aniversari de l’1 d’octubre en la celebració “d’un dia de la victòria, en què els catalans defensem allò que som”. Torra ha destacat el valor de l’obra de Forn perquè el seu dietari és “la recerca de la causa del sentit de tot plegat” i es converteix en un instrument útil per “entendre què ha passat en aquest país durant el darrer any”. És per això que el president ha emplaçat l’independentisme a que “visqui l’1-O com el dia de la victòria i no el dia que ens van pegar i de la repressió —que també—” perquè el referèndum “és la nostra causa gran, per la qual lluitem” i “si recuperem aquell esperit —ha afegit—, segur que guanyarem”.
“Ingressar a la presó no figurava en cap dels meus plans. Potser és perquè tota la vida m’han dit que soc ‘un bon tio’ i fins i tot que en faig la cara, i jo m’ho he acabat creient”. Aquesta és una de les afirmacions inicials que Forn fa en el seu llibre, presentat en un acte multitudinari al vestíbul del CCCB. I aquesta ha estat a la vegada una idea que ha quedat ben reforçada intervenció rere intervenció. Els seus excompanys del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, altres membres del partit i familiars de presos polítics han fet pinya al costat de la família de Forn durant l’acte, presentat per Òscar Dalmau. Entre els presents també hi havia diferents membres del Govern, el president Quim Torra i els expresidents Artur Mas i Jordi Pujol.
El Forn més íntim
La presentació ha tingut un elevat caràcter íntim i emocional. Entrevistada pel periodista Antoni Bassas, Laura Masvidal, ha explicat la gènesi del llibre que ara arriba a les llibreries: “Ell tenia moltes ganes de no oblidar-se de res del que li estava passant i va començar bàsicament per això, també com a teràpia i perquè necessitava rutina física i intel·lectual”. Masvidal posa en relleu la capacitat de Forn “per fer-te entrar a la presó” perquè “et fa percebre el fred, la calor extrema, les cues, la gent, les nits d’angoixa i insomni, la seva vinculació amb el temps i les seves sensacions, la tristor d’ell i a més també amb molt sentit de l’humor”. El llibre mostra algunes facetes personals de Forn a través d’anècdotes i vivències a la presó com el fet que hagués estat el fundador de la penya barcelonista del centre penitenciari d’Estremera o les crítiques a les misses a les que assistia perquè s’hi trobava un mossèn que era “molt carca”, ha explicat Masvidal.
La presentació ha tingut també moments de confessions sinceres que han emocionat el públic, sobretot quan Masvidal ha afirmat que per ella la presó de Forn “no és un temps perdut”: “Va trobar la manera d’aprofitar el temps, ha posat molt ordre a la seva vida i a donar-li sentit. Li havia retret moltes vegades la seva entrega i coses que no acabava d’entendre i a la vida hi ha causes que donen sentit a tota una vida i que son causa de vida; a més la seva causa, que ara està molt clara, és tan gran que esdevé la nostra causa i ara entenc moltes coses”.
Masvidal ha assenyalat que Forn és molt escèptic amb la justícia espanyola però, malgrat tot, el llibre “és un crit d’esperança molt gran i un convenciment que això servirà per alguna cosa”. “És dur passar per aquí —ha afegit Masvidal—, però crec que com a poble tenim una oportunitat”.
L’editora del llibre i recentment nomenada directora de l’Institut Ramon Llull (IRL), Iolanda Batallé, ha aprofitat la presentació per definir el llibre com “una cadena de dolor, d’impotència, de protesta i de denúncia” i ha advertit que qui el llegeixi “descobrirà que qui hi ha tancat en una cel·la” no son només els presos polítics sinó tots aquells que hi han intervingut, des de l’editor fins aquell que llegeix el llibre. “Tots estem units per un mateix dolor, ràbia i impotència, però també descobrim que aquests lligams esdevenen cada dia que passa més forts perquè, tot i ser un llibre dolorós, no és un llibre trist o sense esperança”, ha assenyalat Batallé.
Asens: “Deu mesos d’ignomínia”
Després de la introducció de l’editora ha agafat el torn de paraula el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que ha fet una descripció personal de Forn i de les conclusions a les quals ha arribat amb la lectura del llibre. “El Quim porta més de deu mesos a la presó i ens ho hem de repetir per no acostumar-nos a la ignomínia i la barbàrie que això representa”, ha manifestat amb indignació. “El llibre va d’això —ha afegit—, d’aquests més de deu mesos d’excepció, càstig i suplici”. Asens ha lamentat que en Forn “hagi perdut la llibertat, la intimitat, el contacte amb les persones que estima” i ha destacat que malgrat tot, en el llibre, “no hi ha cap retret, cap paraula gruixuda dirigida a aquells que han contribuït” a la seva situació. “Això em va sorprendre i crec que ens hauríem d’emplaçar tots a seguir lluitant en els nostres principis seguint aquest esperit del Quim”, ha reblat.
‘Qui també ha aportat la seva visió sobre el llibre ha estat el cantautor Lluís Llach, que ha considerat ‘Escrits a presó’ “un llibre totalment necessari” perquè “de cop i volta, tota la gent que durant mesos ha exercit la seva solidaritat amb un entossudiment exemplar, té una mena de cordó umbilical amb la gent pateix per ells”. Per Llach “a partir de petits detalls, en el llibre, apareix una persona d’una immensa qualitat humana” i “és fantàstic que estiguin treballant pel país”, ha afegit.
