Fèlix Millet, condemnat a nou anys i vuit mesos de presó

S'imposa una pena de set anys de presó per a Jordi Montull
Fèlix Millet sortint de l'Audiència de Barcelona, després de conèixer la sentència del Cas Palau
Fèlix Millet sortint de l'Audiència de Barcelona, després de conèixer la sentència del Cas Palau | ACN

La Secció 10 de l'Audiència de Barcelona ha condemnat l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet a 9 anys i vuit mesos de presó i la seva mà dreta, Jordi Montull, a set anys i mig de presó pel saqueig de l'entitat musical. Segons la resolució de la sentència feta pública aquest dilluns, l'exdirectora financera i filla de Jordi Montull, Gemma Montull, ha estat condemnada a 4 anys i mig de presó, després que els tres aconseguissin un pacte amb la Fiscalia a canvi de la seva confessió. La sentència arriba vuit anys i mig després que els Mossos d'Esquadra irrompessin per primera vegada al Palau de la Música i després d'un judici que ha durat quatre mesos i mig amb 16 acusats i una cinquantena de sessions.


 

 

En sortir de l'Audiència de Barcelona, Gemma Montull ha declarat davant els mitjans de comunicació que la "sentència és molt injusta" i ha afirmat visiblement afectada: "Jo no he fet res". La filla de Montull ha assenyalat que estan "bastant tristos" perquè "no és la sentència que esperàvem". En tot cas, ha afegit, esperaran amb "prudència" perquè els advocats han de fer els pertinents recursos. "Esperem que al final es faci justícia. Si hem d'entrar a presó hi entrarem, però farem tot el possible perquè no sigui així", ha delcarat.


 

Els Montull i el seu advocat
Els Montull i el seu advocat | ACN

 

D'altra banda, l''Audiència de Barcelona ha considerat provat que CDC va cobrar 6,6 milions d'euros en comissions irregulars a través del Palau de la Música Catalana que Ferrovial pagava en concepte de patrocinis però que arribaven al partit a canvi d'adjudicacions d'obra pública. El tribunal condemna per aquests fets a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar a 4 anys i cinc mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències.

 

El representant legal de CDC, Francesc Sánchez, ha dit un cop coneguda la sentència que la recorreran perquè es considera que “s’ha comprat la idea de la Fiscalia” i creu “absolutament” amb la “innocència” d’Osàcar.

 

Daniel Osà car
Daniel Osàcar | ACN

 

El conegut com a 'cas Palau' es va iniciar durant la primera dècada d'aquest segle amb alguns anònims arribats a l'Agència Tributària i a la fiscalia on es denunciaven irregularitats comptables en l'entramat del Palau, que incloïa la Fundació Palau de la Música, l'Orfeó Català i el Consorci del Palau, amb presència de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura. També la Sindicatura de Comptes va fer advertències al Parlament, així com un interventor de la Generalitat. Durant anys aquestes advertències no van ser escoltades però el 2008 l'aleshores fiscal de delictes econòmics Emilio Sánchez Ulled va voler saber què hi havia de real darrere d'aquells anònims. El juny del 2009 va presentar una querella que va recaure al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, amb Juli Solaz al capdavant.




A finals de juliol d'aquell any es va donar la imatge històrica dels Mossos d'Esquadra entrant al Palau i enduent-se caixes de les oficines, i el fins aleshores reconegut Fèlix Millet sortint per una porta lateral i amagant-se de la premsa amb un paraigües negre.



Tot i algunes evidències i l'escàndol públic generat, no hi va haver detencions ni imputacions immediates. No va ser fins al setembre quan, acorralats, Millet i Montull van assumir públicament, i per indicació dels seus advocats Pau Molins i Jordi Pina, que havien desviat fons de l'entitat cultural a les seves butxaques. Setmanes després van declarar per primer cop al jutjat per malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, frau fiscal i delicte societari d'administració deslleial. Van quedar en llibertat provisional. Poc després, Millet va canviar d'advocat i més endavant ho tornaria a fer.




Tots dos van admetre que havien pagat despeses particulars com reformes a la llar, electrodomèstics, viatges familiars i fins i tot els casaments de les filles de Millet amb diners de l'entitat, i ho feien falsejant factures per a empreses externes o pròpies o traient grans quantitats de diners en efectiu dels comptes de l'entitat, extraccions que feien empleats del Palau a través de xecs bancaris o fins i tot lingots d'or.



Mesos després, ja el 2010, van sortir les primeres informacions que apuntaven un possible desviament de diners del Palau a CDC per finançar el partit de forma irregular, diners que provindrien de la constructora Ferrovial, un dels principals patrocinadors del Palau. El cas va passar a ser un escàndol polític.



La instrucció del cas va ser força lenta i accidentada, i el jutge Solaz va deixar el jutjat per anar a l'Audiència de Barcelona. El va substituir un magistrat que havia jutjat la corrupció d'Unió als casos Treball i Turisme, Josep Maria Pijuan, fins que va marxar de magistrat a Andorra. Després va ser substituït per José Julián García de Eulate que va cloure pràcticament la investigació del complex cas, amb alguns retards per recursos i entrebancs.




De la investigació principal en va sorgir una peça separada sobre l'hotel que Millet i Montull volien que es fes en una finca del costat del Palau. Va ser per aquest cas, per suposades pressions a polítics municipals per obtenir la llicència urbanística, que van estar en presó provisional uns dies, però el juny del 2016 van ser absolts pel Tribunal Suprem.



Finalment, la Secció Desena de l'Audiència va rebre la peça principal el 2 de setembre del 2016, incloses 65 caixes amb 102 volums i 60.784 folis, més la documentació de les diverses peces separades de situació. En la causa hi ha 38 parts processals: 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions populars o particulars, cinc responsables civils a títol lucratiu, com CDC, i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiaris, bàsicament empreses de Millet i Montull o de proveïdors que van desviar factures.



Després de pactar un complex calendari, el judici va començar l'1 de març del 2017 a l'auditori de la Ciutat de la Justícia, per falta d'espai al Palau de Justícia, seu de l'Audiència. Després de mig centenar de sessions, es va acabar el 16 de juny. La sentència es pot encara recórrer al Tribunal Suprem, que pot trigar dos o tres anys més en resoldre els recursos.





Comentaris
Tabarnés
I on està escrit que cdc o petdegat o con coll... es diguin ara aquests pallassos han de tornar 6,6 milions?
Moha
I aquest 6,6 milions quantes campanyes electorals han pagat d'Artur Mas, Francesc Homs o Carles Puigdemont ? Quants tertulians com Pilar Rahola, Sala i Martin o Tian Riba han viscut gràcies a aquest robatori ? Quants tuitaires fidels com Mark Serra han cobrat el seu 4% ? això és la punta de l'iceberg de 30 anys de corrupció pujolista...
Francesc
Convergència culpable http://societat.e-noticies.cat/convergencia-culpable-115082.html
El Millet no entrarà a la presó
I no diu res dels diners que diuen que va cobrar la fundació de l'Ansar?? ... https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2013-07-09/la-rama-catalana-de-faes-recibio-sus-mayores-donaciones-con-millet-de-socio_204788/
CatFree
Sentencia que passa per alt FAES/Aznar i com no podia ser d'un altre manera, el corruptor FERROVIAL (prescripcio de delicte... ara enteneu la lentitud processal segons a qui esquitxa la sentencia?). I no es cap casualitat els anys de sentencia, les rebaixes d'anys de penes ho fan cara a la sentencia del cas Gürtel. Els tabarnesos com sempre esteu ben informats, quina pena que feu, tarats.
Tal com era d'esperar s'han menjat la versió polititzada del fiscal que no té res a veure amb la realitat i han deixat als veritables culpables confessos amb una pena per riure desprès de tot el que van malversa i no han tornat i en canvi, condemnen a CDC perquè els interesa quan el que deia el fiscal no estava provat, només pel moment que estem. He de recordar que per aquest cas es van embargar les seus de CIU i que des de que es van embargar es va retornar tot, simplement carrega a un altre...
ramon RT
Quin cinisme que té la tal Gemma, indecent i fastigosa queixant-se de la sentència condemnatória del cas Palau, en considerar-la excessiva. Vaja potulada corrupta els Millet's /Montull's i camarilla. Son tant i tant indecents que encara volen recorrer la syau sentència...tot sigui per anar guanyant temps i no haver de pagar pel seu lladrocini.
Ramon
Si Convergència realment va finançar-se com la resta de partits de govern, no se li ha de criticar per com va aconseguir els diners però sí que se li ha d'aplaudir i molt per quin destí va donar-los. Que és per això, és pel destí que Convergència donava als diners, no per l'origen, que existeix el cas.
Ramon
Si això és tot el que tenien després de prop de quaranta anys d'acarnissament polític, judicial i mediàtic, si tal com sembla després de quaranta anys això era tot, queda confirmat el que ja era presumible: que Convergència és el partit més net de l'estat espanyol.
Les claus
Li pot deixar les claus de la casa de Menorca al seu gran amic Aznar, amb qui ha compartit tants bons moments a l'illa. Ara no les necessitarà durant una bona temporada.
flama
escolta Moha, potser abans de parlar pensis una mica. de quins anys estem parlant? i que te a veure la Rahola si ella va estar a ERC, o Puigdemont que no habia fet ni la comunió.
Retorn
Que vagin a la pressó encara que només sigui per quinze dias peró...............que tornin tot lo que han robát.
Curiós
L'empresa espanyola Ferrovial se'n surt sense cap condemna, la justícia espanyola no és gens imparcial. No s'hi val a dir que per a una empresa de Madrid els "fets" "han caducat".
No us deixeu aixecar la camisa...
Les parts espanyoles embolicades en l'afer: La FAES res, i L'empresa espanyola FERROVIAL, prescripció del delicte... al nostre país encara hi ha massa gent que va sempre amb un lliri a la mà. Diguem prou!

envia el comentari