Davant d’un auditori de més de 900 persones, el president de la Generalitat, que s’ha desplaçat des de Brussel·les, on es troba a l’exili, fins a Ginebra (Suïssa) per participar en un debat programat pel Festival de Cinema i Fòrum de Drets Humans de Ginebra, ha assegurat que Espanya no té un projecte polític per a Catalunya, raó per la qual “ha utilitzat la via penal per tombar el camí pacifista” que va emprendre Catalunya en iniciar la legislatura anterior, que va cloure amb el referèndum de l’1-O i el 27 d’octubre al Parlament: “Els catalans sempre han demanat l’autodeterminació de forma pacífica”, però davant d’aquesta realitat, ha explicat Puigdemont, que ha aclarit que “jo encara sóc el president escollit pel Parlament, la institució no m’ha retirat la confiança”, l’única resposta rebuda des de Madrid a l’oferta de diàleg han estat “les violacions de drets humans que veiem”. Unes violacions que el president ha assegurat que “a l’Europa del segle XXI no es poden acceptar”.
Puigdmemont, que ha relatat que a Espanya “no hi ha separació de poders”, ha explicat a l’auditori que els exiliats no poden tornar a casa i ocupar el seu legítim escó, i ha recordat que ha estat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, qui ha afirmat que havia estat l’Estat qui havia posat Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó.
Preguntat per l’actualitat política d’aquests dies, sobre la investidura i la formació de Govern, el president s’ha mostrat confiat que hi haurà Govern i s’evitaran eleccions. Ha admès que hi ha “inquietud” a Catalunya perquè els ciutadans “van complir el seu deure” i van anar a votar el 21-D “massivament” en unes circumstàncies molt complicades” i ara es pregunten per què no hi ha acord entre les forces sobiranistes: “Demano una mica més de paciència, volem fer compatible tenir un govern que comenci a treballar demà amb el respecte pel resultat del 21-D, la majoria clarament a favor de la República catalana”, ha pregat el president.
Però en qualsevol cas, ha remarcat que el diàleg amb l’Estat “no està assegurat”, ni tan sols quan s’hagi format el nou executiu a Sant Jaume. Davant dels assistents a l’acte, entre les quals l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, Puigdemont també ha considerat que la República catalana hauria de ser “mutable i revisable” per garantir que s’escolti “sempre” la voluntat dels ciutadans. De fet, ha reivindicat que “els estats es poden refundar sota la voluntat dels ciutadans”. El també cap de files de JxCat ha criticat que el govern espanyol permeti la veneració al dictador Francisco Franco al monument del Valle de los Caídos: “Se’l qualifica com a cap d’Estat del 1939 al 1975, únicament”, ha apuntat.
Puigdemont ha intercanviat punts de vista amb Intervé Nicolas Levrat, director del Departament de Dret internacional públic i organització internacional, ha defensat que “s’ha de poder debatre sobre el dret a l’autodeterminació”, i que aquest dret “és de cada un, però només es pot exercir de forma col·lectiva”. En aquest sentit, ha conclòs, en referència a Espanya i Catalunya, que “és millor que parlin entre ells i que siguin prou grans políticament parlant”. Per la seva banda, la socialista Micheline Calmy-Rey ha començat la seva intervenció remarcant que “no m’agrada parlar d’estats nació perquè Suïssa no ho és, estem composats de moltes llengües, religions i ètnies”, però ha dit que “entenc que el moviment català creix per fer créixer el seu territori”. Calmy-Rey ha insistit en la necessitat de “buscar diàleg” per constituir un Govern independentista d’acord amb el resultat del 21-D, i ha constatat que la Unió Europea “no està preparada” per intervenir en el conflicte.
