Aquest cap de setmana, l’Assemblea Nacional Catalana va triar el pinyol del seu secretariat, amb l’economista Elisenda Paluzie com a presidenta. En les seves primeres declaracions, com a cap visible de l’entitat, no va descartar que l’actual estratègia de repressió de l’independentisme porti a l’Estat a il·legalitzar les entitats independentistes. Una sospita prou fundada, sobretot, si es té present la darrera interlocutòria del magistrat instructor del Tribunal Suprem de la causa especial de l’1-O.
La resolució del passat divendres amb què justificava la presó incondicional dels diputats Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva així com de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Per a Llarena, els processats han d’estar en presó provisional i incondicional perquè mantenen les seves intencions polítiques. Així remarca que els “pressumptes delictes que se’ls hi atribueixen” – rebel·lió, desobediència i malversació- “són compartits per un ampli col·lectiu que se solidaritza amb la causa”.
Precisament és en aquesta reflexió en què Llarena apuntala els elements pels quals posaria sota la lupa judicial les entitats que considera implicades en el procés, l’ANC i Òmnium. En aquest sentit, en la mateixa interlocutòria defineix totes dues com “estructures associatives organitzades” que “compten amb assessorament legal especialitzat” i “rellevants recursos econòmics derivats de les aportacions dels seus associats” així com “d’una cuirassa internacional desenvolupada durant els darrers anys per la defensa dels seus plantejaments i, per tant, en condicions de prestar un suport eficaç”.
Totes aquestes característiques quadren amb el delicte d’associació il·lícita establert a l’article 515 del Codi Penal i la jurisprudència que el desenvolupa el seu primer punt: “les que tinguin per objecte cometre algun delicte o, després de constituïdes, promoguin la seva divisió”.
Bàsicament, la doctrina judicial sobre les associacions il·lícites més recent es van donar a Euskadi, amb el procés d’il·legalització d’entitats de l’esquerra abertzale, que van fer una interpretació extensiva del delicte. De fet, un de les qüestions més polèmiques aleshores fou què entendre com a prova per tal de considerar que una associació perseguia cometre algun delicte, en aquest cas, rebel·lió.
La doctrina remarcava la dificultat de determinar si l’il·lícit penal era la finalitat de l’associació (o un mitjà del qual es val), o si l’autoria de la infracció corresponia només a algun dels seus membres”. En aquest sentit, la judicatura espanyola va fer passar sovint bou per bèstia grossa i va entendre com a proves concloents simples documents de “plans”, “organització d’actes”, reunions, conferències de prensa o declaracions públiques.
Si fa o no fa, com el relat de la participació de les entitats en l’entramat de l1-O i posterior declaració de la República del 27-O que explica la Guàrdia Civil en els atestats presentats davant del jutge Llarena per a la instrucció. En aquest sentit, cal recordar que els líders d’ambdues entitats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, fa cinc mesos i mig que estan a la presó.
