Considera el Projecte de Llei de Consultes Populars per via de Referèndum com la llei més important de la legislatura en la seva conselleria? Es va presentar com una de les màximes prioritats d’ERC en aquest govern.
És una llei emblemàtica per a moltes raons. És cert que ha format part del corpus programàtic d’ERC i del pacte del govern d’Entesa, però no és la gran llei. Des del departament també impulsem diverses lleis de transformació del país, per exemple la Llei de Governs Locals o la Llei de Transformació de Diputacions Provincials en Vegueries.
L’aprovació d’aquesta llei ja estava pactada entre les forces del govern abans de l’acord de l’Estatut. Què ha provocat que no es redactés fins ara?
Aquesta és una llei que es genera a partir del desplegament de l’Estatut. L’Estatut, de manera molt clara, ens atorga competències per a convocar i organitzar referèndums tot i que segons la Constitució l’Estat haurà d’autoritzar cada consulta. Nosaltres, des d’aquí, aprofitem aquest espai de sobirania per a desplegar amb intel•ligència l’Estatut al màxim sabent que tenim cert camí a recórrer. Ara disposem d’aquesta eina legal per la concreció de l’expressió del dret a decidir i per aprofundir en l’exercici de la democràcia des de la participació directe.
Però què ens aporta de nou aquesta llei si al final sempre hem d’acabar esperant el beneplàcit de l’Estat espanyol?
Jo sóc militant d’ERC i sóc independentista. Vull que Catalunya sigui un país que figuri al mapa polític d’Europa amb el seu propi color. Aleshores era molt jovenet però vaig votar que no a la Constitució Espanyola. En canvi alguns que ara es queixen d’aquesta llei el seu partit va votar entusiàsticament sí a la Constitució. Tinc molt clar que amb la Llei de Consultes Populars no canviaré la Constitució espanyola, per això hem fet una llei impecable, escrupolosa, amb la qual la forma no ens faci perdre la raó. No volem una llei per desar-la, sinó per fer-la servir i volem que aquesta llei tingui una funció pedagògica, que el ciutadà s’acostumi que li preguntin. Jo voldria anar més enllà, però avui som aquí i hem d’aprofitar tot el recorregut que tenim.
Però, si ens diuen que sí, al final els resultats no seran vinculants…
Si aquesta llei no és vinculant no és pas per un caprici nostra, sinó perquè les lleis marcs de l’Estat estableixen que només són vinculants els referèndums constitucionals. L’avantatge d’aquesta llei és que si ara l’Estat ens nega el dret a preguntar a la gent haurà de justificar la seva resposta. I aquesta podrà tenir dues raons: qüestions de forma, que potser es podran corregir, o qüestions polítiques. Sí els “nos” polítics es repeteixen una vegada i una altra davant preguntes sobre els interessos del present i del futur de Catalunya la ciutadania obrirà els ulls.
CiU considera que es tracta d’una llei poc ambiciosa.
Aquesta és la llei més ambiciosa que es pot fer en l’actual marc jurídic i si ells consideren que pot ser més ambiciosa que em diguin com. No he sentit cap proposta de com podem anar més enllà.
El retard de la llei estaria vinculat en la temença per part d’algun partit del govern que una de les primeres consultes sigui sobre la independència de Catalunya?
Ningú m’ho ha expressat d’aquesta manera. No podem saber quines preguntes es faran perquè són infinites. Seran en funció de cada moment, segons cada promotor… Tothom ho tindrà molt fàcil per a iniciar un procés de referèndum. Sempre estem parlant de temes de referència pel país.
Davant una possible retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional ja es podria convocar un referèndum?
Qualsevol qüestió que afecti el present o el futur del país o les seves competències de la Generalitat és susceptible per usar aquesta llei i preguntar al ciutadà. Però tan de bo no l’haguem de fer servir.
De fet, igual que amb l’Estatut, el PP considera inconstitucional aquesta llei. Des d’aquest punt de vista estic molt tranquil perquè és una llei que compleix tots els marc jurídics legals. Al PP no li ha de fer por que tinguem una eina de participació. Sóc dels convençuts que una democràcia més enfortida exigeix preguntar més els ciutadans i de forma directe.
Però, segons l’argumentació del PP, quan més es pregunta als ciutadans més augmenta l’abstencionisme, perquè la gent es cansa de votar assíduament.
Crec que la gent és madura i quan hi ha desafecció política en bona part és perquè la ciutadania camina per una banda i la política i el govern per una altra. Per tant, preguntar-se i conèixer allò que la ciutadania pensa, de manera concreta i no de forma abstracte, no és una contribució a la desafecció política, ben al contrari.
Vostè va comentar que seria “un fracàs” que en aquesta legislatura no s’aprovés la llei electoral. S’ha avançat?
Sí, estic segur que si no aprovem aquesta llei molta gent ho llegirà com un fracàs. Som la única comunitat de l’Estat que no disposa d’una llei electoral pròpia. Amb moltes coses ens mirem el melic però amb aquesta no ho podem fer, perquè necessitem una llei electoral pròpia per a moltes raons: perquè sigui nostre, segons el nou ordenament territorial del país, amb el vot electrònic incorporat, etc, etc… Hi ha una informe fet però cal constituir una ponència conjunta per avançar en la redacció de la llei.
Només calen dos grups parlamentaris. ERC és un i… Quin problema hi ha?
… Jo estic en el govern, a l’executiu, i sóc molt respectuós amb el legislatiu. Només animo els grups parlamentaris a què tinguin aquesta llei com una prioritat. I recordo que faríem un flac favor a la llei electoral si algun grup s’ho mirés amb aritmètica i amb política partidista.
Ciutadans pel Canvi ja ha començat a recollit signatures per una ILP a afavorir aquesta llei. Com s’entén?
És un contrasentit. Ells tenen tres diputats dins el grup Partit Socialista-Ciutadans pel Canvi. La gent del carrer no pot entendre que els diputats, els encarregats de fer les lleis, recullin signatures al carrer per impulsar lleis. Per tant, seria més útil i raonable, que aquests tres diputats es dirigissin al seu portaveu parlamentari i el convencessin per constituir la ponència conjunta.
La Llei de Governs Local s’aprovarà abans de l’estiu tal i com estava programat?
Sí, estem avançant segons el calendari previst. La Llei de Governs Locals és un refós de les diferents lleis locals. És una llei molt municipalista que també es desplega de l’Estatut. Amb aquesta llei traiem càrrega política als consells comarcal, però els potenciem com a unitats de prestació de servei especialment dels petits municipis. És una llei que ha de tenir consens polític, territorial i institucional i això no és fàcil. En aquests moment tenim un esborrany d’avantprojecte força definit.
I la Llei de Transició, el pas de diputacions a vegueries?
L’Estatut diu que els consells de vegueries “substituiran” les diputacions provincials. En aquest punt no hi ha ambigüitat possible. Això també ho estem fent amb el consens de tothom i en aquest punt estic força satisfet perquè només fa dos anys era impensable que tots els presidents de les diputacions provincials animessin el govern a fer aquesta llei. Això no és casual, vol dir que hem fet molta feina de cuina. La voluntat és fer una administració més senzilla, propera i descentralitzada.
En aquestes lleis esperen tenir el suport de Convergència?
Estem buscant l’acord amb tothom. Més enllà de qüestions aritmètiques de representació al parlament estem parlant d’uns marcs legals de país. L’èxit no serà del govern, sinó de tothom. Superar les diputacions no és una qüestió menor. El catalanisme polític sempre s’ha estat entestat en això. Les vegueries no són un capritx d’un partit del govern. Igual que tenim la Generalitat o els Mossos d’Esquadra, Catalunya ha de disposar d’un organització territorial pròpia. No pot ser que amb tants anys de democràcia encara no haguem avançat amb aquest tema per una qüestió de comoditat o per no fer enfadar uns o altres. No volem complicar la vida a la gent sinó generar un territori ben equilibrat i cohesionat. No volem un país amb un cap gros i un cos prim.
Però si no disposem d’un bon finançament local com reclamen els alcaldes, aquesta nova vertebració del país s’aguanta? No és començar la casa per la teulada?
Són diferents calaixos d’una mateixa calaixera. Respecte el sosteniment de les vegueries ens hem d’entendre amb l’Estat amb tres aspectes: en el règim electoral, en alguns límits provincials i en el finançament. Avui les quatre províncies es financien de forma directe des de l’estat, per tant, hem de pactar amb el govern espanyol una redistribució d’aquests diners. Respecte aquest punt encara estem en converses amb el Ministeri de Admistracions Públiques. I, després hi ha el problema del finançament del món local, que està regit per una llei predemocràtica. Cal un finançament adequat a la realitat dels nostres municipis. L’endemà al matí que tinguem un bon finançament per a Catalunya haurem d’anar per aquest, però no podem barrejar les coses perquè en sortirem perdent.
Doncs s’haurà de posar una data per a finalitzar les negociacions pel nou model de finançament?
Crec d’aquí unes setmanes hauríem de tenir una proposta nova de finançament per a poder continuar parlant, ja que la proposta que tenim damunt la taula és la mateixa que ja hi havia. No posem dates ni xifres. Nosaltres som els primeres interessats a arribar a un acord i per tant no trencarem les negociacions, però tampoc podem estar de forma indefinida amb la situació actual.
I si ningú mou fitxa? El govern espanyol no sembla disposat a oferir més.
Doncs haurem d’insistir i continuar insistint. Però el que no farem és donar per bo un model de finançament que suposi pa per a avui i fam per a demà. No ens deixarem enlluernar per una xifra que no s’acorda amb l’Estatut ja que faríem un flac favor als ciutadans.
El posicionament d’ERC respecte el finançament sovint no coordina amb el missatge del govern. I, a més a ERC, hi ha discussions internes sobre aquest tema. Com a conseller d’ERC se sent entre l’espasa i la paret?
ERC és un partit molt transparent i el militant té un paper important i se’l té en compte, però una cosa és el govern i l’altre les dinàmiques dels partits. La posició d’ERC és claríssima respecte el finançament i aquesta es manté dins del govern. Cal recordar que el govern de Catalunya està mantenint una posició de fermesa absoluta que també comparteix ERC. I respecte el posicionament de grups interns d’ERC cal recordar que el partit ha fet un congrés, ha escollit un dirigents i ells tenen l’autoritat i la responsabilitat de dirigir el partit cap a les directrius que el congrés va marcar.
