A menys d’un any de les eleccions europees, que tindran lloc entre el 23 i el 26 de maig del 2019, bona part dels eurodiputats catalans anticipen que incentivar la participació serà “un repte” davant de la “decepció” de part dels ciutadans amb la reacció de la UE amb Catalunya. “La resposta de les institucions ha estat bàsicament mirar cap a un altre costat i això no és el que esperàvem molts de la UE”, admet l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé a l’ACN. “Que ara molts es puguin sentir frustrats per la manca de reacció europea em sembla que és molt possible“, diu també Josep Maria Terricabras. “Amb tot, volem i seguirem treballant per tenir l’Europa política que no hem vist en el cas de Catalunya”, afegeix Solé. Per la seva banda, el representant del PDECat Ramon Tremosa fa una crida a “no confondre” el president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, “molt influït pel PP”, segons ell, amb el que és Brussel·les.
“No ens confonguem, més Europa vol dir més possibilitats per a una Catalunya lliure”, assegura. Ernest Urtasun, d’ICV, creu que el que “cal” és “obrir vies de negociació” perquè la UE s’impliqui en “un diàleg necessari” i planteja una “solució política” pels presos catalans que ha de passar “per trobar o bé un indult o bé una amnistia”.”Serà una de les coses que en aquesta campanya parlarem: com aconseguim una Comissió Europea que s’arremangui en ajudar a resoldre aquesta qüestió“, afegeix.
Francesc Gambús, de l’extinta Unió i independent del PPE, entén “perfectament” que part de la societat catalana cregui que la UE “ha mirat cap a un altre costat” però destaca que “també val la pena posar sobre la taula que la reacció ha estat la que “alguns ja van dir que tindria”, que és “respectar l’estat de dret”. Javi López, europarlamentari del PSC, coincideix amb Gambús i tot i que li “preocupa” la “frustració” d’alguns ciutadans cap al projecte europeu ho atribueix al fet que en els darrers anys a Catalunya s’hagin generat “expectatives sobre el que la UE faria”. “Durant anys i anys vam advertir que no hi hauria cap suport d’un pla o agenda política volent saltar-se l’estat de dret”, recorda. Per la seva banda, el popular Santiago Fisas creu que si bé la reacció de Brussel·les ha estat per alguns independentistes “un missatge negatiu” no ha de ser “un fre per votar” a les europees del 2019.
Des de Ciutadans asseguren a l’ACN que la formació prefereix no pronunciar-se ni fer comentaris sobre els pròxims comicis europeus “en aquests moments”. En el missatge de vídeo publicat per l’Eurocambra amb motiu del Dia d’Europa -el 9 de maig passat- l’eurodiputat Javier Nart reivindicava una Unió Europea “unida, forta, sòlida, justa i segura; una Europa en llibertat i en democràcia”.
Malgrat algunes veus crítiques amb Brussel·les, tots els eurodiputats coincideixen en la necessitat de “més Europa”. “La mica d’Europa que tenim dona una defensa de la separació de poders de la justícia i un nivell de drets humans, democràcia i llibertats com mai una Espanya en sí mateixa ha ofert als catalans”, reivindica Tremosa, que apunta que “l’estat espanyol voldria posar més gent a la presó i no ho fa per la pressió internacional”. Un dels reptes per ERC, diu Solé, serà que la seva veu es continuï sentint al Parlament Europeu. “Si no és així, bona part de les veus independentistes quedaran silenciades i això no ens ho podríem permetre”, avisa. A més, assenyala que cal ser-hi per explicar quin és el projecte de la formació per la UE, “que és molt diferent de la UE actual”. “No som euroescèptics o europopulistes, volem una altra Europa però volem ser-hi”, sentencia.
“La qüestió central és com reconnectar el projecte europeu amb la vida de la gent”, destaca Urtasun, que creu que alguns ciutadans de Catalunya “s’han sentit totalment desemparats pel projecte europeu durant la crisi econòmica”. En aquesta línia, explica que “el gran repte és com reconnectar a través de recuperar una Europa social i democràtica, que estigui en les grans batalles dels drets humans, com ara la qüestió dels refugiats”. La “responsabilitat” però, no passa a ulls seus per “renunciar” a Europa sinó per “canviar-la”. Com Tremosa, coincideix en el fet que “Europa és un espai de garantia del dret i hi ha alguns tribunals europeus que estan corregint el Tribunal Suprem”. Ara bé, critica l’estratègia dels partits independentistes a Catalunya, que creu que ha dificultat també la resposta europea. “Quan nosaltres defensàvem el dret a decidir i teníem un gran consens a Catalunya això era una cosa amb dificultats però que molta gent entenia a Brussel·les”, expressa. En canvi, lamenta, quan es va optar per la via unilateral “va ser un tret al peu” que va provocar que el govern quedés “completament aïllat”.
Des dels socialistes, Javi López creu que la seva formació pot ajudar a “recuperar l’ànima social d’Europa” i retreu a altres partits que no vulguin implicar-se en el treball europeu o tinguin una “clara vocació europeista”. “A nosaltres Europa ens importa i creiem que ha de ser el nostre destí final com a catalans, i el treball en cooperació amb les administracions de la UE és la millor forma de resoldre els problemes que afronten els catalans, molts d’ells de caràcter global”, comenta. A diferència d’Urtasun, Solé, Terricabras o Tremosa, no creu que la “responsabilitat” per la “frustració” d’alguns ciutadans sigui de la Comissió Europea i celebra que “alhora hi ha molta gent que confia en Europa”.
Tot i que encara queda un any per la cita electoral alguns dels eurodiputats catalans ja tenen clar si volen o no seguir al Parlament Europeu cinc anys més. Mentre que el popular Santiago Fisas ja va avançar a l’ACN la seva voluntat de renunciar a presentar-se com a candidat altre cop, Ernest Urtasun, Jordi Solé i Javi López asseguren que els agradaria repetir, però es remeten al que els seus partits decideixin quan arribi el moment. “Jo sempre he dit que tenia voluntat de fer dos mandats i la meva voluntat és seguir i fer-ne només dos”, diu Urtasun. Solé recorda que en el seu cas va incorporar-se al Parlament Europeu a mitja legislatura, el 2017, per substituir Ernest Maragall. En aquest sentit, creu que és “poc temps” i per això es mostra partidari de repetir.
