La intendent dels Mossos d’Esquadra Teresa Laplana, per a qui es demanen 4 anys de presó per sedició per la seva actuació el 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d’Economia, nega en el seu escrit de defensa davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional haver tingut “cap voluntat maliciosa” d’impedir els escorcolls ordenats en el curs de la investigació judicial de l’1-O i reclama la seva absolució en aquesta causa. Està acusada juntament amb el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i dos exresponsables més del cos autonòmic per la seva actuació en el denominat procés independentista.
L’escrit el signa l’advocada Olga Tubau, que també defensa Trapero, i que incideix en què els fets relatats per la Fiscalia de l’Audiència Nacional en el seu escrit d’acusació no són constitutius de cap delicte i no s’ha de parlar “d’autoria ni de cap tipus de participació” de Laplana, per la qual cosa procedeix a decretar la seva lliure absolució. El document, al qual ha tingut accés Europa Press, s’inicia assenyalant que la intendent “no ha col·laborat i no ha compartit amb els responsables del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya el procés de creació d’un Estat català independent en forma de república”.
Quant a l’actuació concreta el 20S, la defensa subratlla que la intendent “va traslladar als seus comandaments superiors totes i cadascuna de les sol·licituds de la Guàrdia Civil“, la de formar un passadís acordonat per a l’entrada dels detinguts, que aquesta entrada es pogués fer amb vehicle i la petició de retirada dels cotxes policials “estant en permanent contacte telefònic amb els comandaments i els diferents agents dels Mossos d’Esquadra”.
Quant al comportament dels concentrats, la defensa de Lapalana manté que no va haver-hi per la seva banda cap intent d’accedir a la Conselleria, “van estar durant tot el dia i tota la nit a la porta de l’edifici dos agents de la Guàrdia Civil i dos agents dels Mossos d’Esquadra, ni es va produir tampoc cap acte de violència greu contra les persones, produint-se uns lamentables danys en els vehicles de la Guàrdia Civil i també en un vehicle dels Mossos d’Esquadra”, reconeix.
Sense competències ni facultats
L’escrit fa un recorregut cronològic per tota la jornada del 20 de setembre i apunta que el dia anterior la intendent dels Mossos va acudir al servei d’otorinolaringologia de l’Hospital Universitari Dexeus per presentar un quadre d’inestabilitat i vertígens, que pateix des de fa anys, pel qual se li va recomanar repòs i que havia comunicat al comissari sotscap de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona que no aniria a treballar el dia següent. Malgrat això va acudir a la seu de la Conselleria a les 9.15 del dia següent, en què a aquesta hora ja s’havia concentrat un important nombre de persones que segons l’escrit de defensa ocupaven el carril lateral de la Rambla Catalunya, impedint el trànsit, i tot el passeig central, “mostrant una actitud reivindicativa de caràcter pacífic”.
Segueix l’escrit exposant que al llarg del matí, i en anar augmentat el nombre de persones que acudien “a manifestar la seva desaprovació amb l’actuació judicial i policial”, els responsables dels Mossos d’Esquadra van ordenar que acudissin al lloc efectius d’ordre públic amb la finalitat de garantir que poguessin intervenir de manera ràpida en el cas de ser necessari, “tot això d’acord amb les sol·licituds de la Guàrdia Civil i la informació que la intendent Laplana traslladava als seus superiors, valorant així mateix les informacions que facilitaven els altres agents dels Mossos d’Esquadra desplaçats sobre el terreny”.
L’escrit de l’advocada Tubau assegura que “encara i quan era la responsable de l’operatiu que s’havia establert en el lloc dels fets, no tenia competències ni facultats per ordenar la mobilització dels efectius policials, fossin de seguretat ciutadana o d’ordre públic, i que eren decisions que havien d’adoptar els seus superiors jeràrquics”, entre els quals l’escrit cita el mateix Trapero i el comissari Ferran López.
Interlocució amb Sànchez
Quant a les seves converses amb el llavors president de l’ANC Jordi Sànchez –jutjat per rebel·lió en el judici del procés independentista al Tribunal Suprem–, l’escrit subratlla que van tenir per objecte complir amb el del mandat disposat en l’art. 4.2 de la Llei Orgànica 9/1983 del 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, “que estableix que del bon ordre de les reunions i manifestacions seran responsables els seus organitzadors els quals hauran d’adoptar les mesures per a un adequat desenvolupament”.
A més, i segons la defensa, la interlocució s’emmarcava en el model de gestió de l’ordre públic implantat en el Cos dels Mossos d’Esquadra des de l’any 2013, que estableix que havia de potenciar “un model mixt de proximitat en el diàleg i la distància en la intervenció”. Des d’aquesta data, insisteix l’escrit, “totes les mobilitzacions ciutadanes celebrades a Catalunya, independentment del col·lectiu convocant, s’han gestionat sempre i en tots els casos sota aquest patró, i s’ha atorgat un paper principal a la mediació i al diàleg amb els convocants”.
