La batussa interna està servida al PDeCAT. La mostra: el consell nacional que la formació ha celebrat aquest matí a l’Hospitalet del Llobregat. Un conclave on s’ha evidenciat que la tensió interna del partit no és una febrada d’estiu. Passen baixos i la brega està servida entre els defensors de la direcció del PDeCAT i els que comparteixen el projecte de la Crida. Els Pedecators i els Cridaners estan en guerra, i el president del partit, David Bonvehí, ha hagut de fer estranys equilibris que no han convençut als quadres. La resolució dels crítics exigint el compliment del mandat del 21D, refredar la predisposició a permetre tramitar els pressupostos, la utilització dels presos polítics, l’expedient a Jordi Xuclà, el paper de Mercè Conesa i la coalició electoral amb el PNB han marcat un consell nacional just una setmana després de la fundació de la Crida Nacional. Un consell nacional que només arribava a la meitat de tot el quòrum.
El consell ha servit per sobre de tot perquè s’evidenciï que el partit té dues ànimes. En certa manera, una rèplica lògica de l’assemblea del partit a l’estiu que va entronitzar Bonvehí però amb un 30% dels vots de contestació que van anar a parar als “freelance” de la formació. Per una banda, els ‘cridaners’ volen centrar l’estratègia en el puigdemontisme i bastir acords electorals en aquesta línia de cara les municipals i les europees. Una possibilitat que David Bonvehí accepta però només reclamant la unitat fins al mes de maig i a partir de les municipals, començar a posar cara i idees al PDeCAT i “enfortir el projecte de partit”.
La batalla dialèctica ha estat especialment forta amb relació a la Crida. Consellers nacionals territorials han posat el crit al cel perquè no s’hagi aclarit quina ha de ser la relació amb la nova formació del puigdemontisme i, en canvi, consellers del Govern com Damià Calvet -a qui s’ha criticat la gestió comunicativa de la crisi dels taxis-, Meritxell Budó que estava a la taula fundacional de la Crida i té molts punts per substituir Elsa Artadi a Presidència, i Montserrat Morante -responsable d’àmbits temàtics de l’executiva nacional del PDeCAT- estiguin a la direcció de la Crida. “D’acord que hi hagi unitat, d’acord que el PDeCAT sigui generós, com ho va ser amb JxCAT, però una cosa és ser generós i una altra ximplets”, comentava un dels consellers nacionals que s’ha queixat obertament davant el senat de la formació per retreure aquesta situació.
Representants territorials de Capellades, Barcelona o Penedès han posat el crit al cel per entendre que el PDeCAT s’està deixant menjar el terreny pels ‘cridaners’. Una de les queixes més sentides ha estat la del conseller nacional del Penedès que ha lamentat que la Crida ho “argumenti tot amb els presos polítics i els exiliats”. “Estic cansat d’això, tenim tota la solidaritat, però no tot s’hi val, no és oposat a fer política”, ha advertit. De fet, molts consellers consultats per El Món es mostren satisfets que “quadres territorials sense hipoteques institucionals hagin perdut la por davant el que consideren el menyspreu dels cridaners al partit que els ha vist nèixer”. “Avui alguns han sortit de l’armari a dir el que pensen”, detallen.
Les crítiques a Bonvehí i la seva direcció han fet saltar com una molla a d’altres afins a la Crida, al Govern i a JxCAT. Intervencions, consellers nacionals de Barcelona, Àrea metropolitana, Maresme o Lleida que han sortit públicament a defensar la fusió freda amb la Crida. De fet, Bonvehí ha admès que la nova formació era “inclusiva” i que assumiria la col·laboració sempre i quan la Crida no es transformés en un partit.
Pressupostos
Aquest ha estat un dels punts claus del matí d’avui a l’Hospitalet. Bonvehí, en la seva intervenció en tancat, ha ensenyat les cartes i ha admès que era partidari de permetre la tramitació dels pressupostos de Pedro Sánchez. “Però Sánchez no ens dóna cap argument per fer-ho”, ha afegit amb certa resignació. Un altre conseller nacional, de pes al Baix Llobregat, com l’alcalde de Sant Climent del Llobregat, Isidre Serra, ha avisat a Bonvehí i als consellers nacionals que “no hi havia res on agafar-se per votar els pressupostos, no ofereixen res”.
Enmig d’aquesta brega, un conseller nacional del sector ‘Pedecator’ ha demanat reflexionar i “recordar que si Foment del Treball diu que hem de votar que sí, perquè hem de votar que no?”. Una pregunta que ha fet arrufar el nas a molts consellers nacionals que es preguntaven si “el PDeCAT ha de ser el partit de Foment no havíem après res”. “No som un partit d’esquerres, no som els comuns, d’acord però això és absurd”, criticaven diversos consellers nacionals.
Sobre l’ambient planava que crítics i cridaners volien obrir el torn de precs i preguntes reclamant una consulta interna telemàtica entre els associats per decidir si la delegació al Congrés del PDeCAT -molt dividida- tramitava o no els pressupostos de Sánchez. Finalment, amb l’aixecada de bandera blanca de Bonvehí amb aquesta qüestió s’han estimat més no reclamar-ho”. Al capdavall, hi han hagut més consellers nacionals a favor de donar carabasses a Sánchez que no pas els quatre que han reclamat treballar més amb decimals a Madrid.
Aplicació del mandat del 21D
Un altre dels punts calents ha estat votar la Resolució que els “freelance” havien presentat per tal d’obligar a la direcció a “aplicar el mandat del 21D i investir el president Carles Puigdemont”. El text s’ha aprovat només amb una abstenció, curiosament la del conseller nacional que insistia en l’entesa ideològica i pressupostària amb Foment del Treball.
Europees, PNB i el “tracte vexatori a Munté”
Emboirat amb tot això, Bonvehí ha mantingut la guerra oberta amb Waterloo en el flanc de les eleccions europees. El president del PDeCAT ha tornat a defensar la coalició electoral amb el PNB de cara escollir els europarlamentaris. Una opció que no agrada gens ni mica a Puigdemont, empipat amb els jetzaltes per fets del 27 d’Octubre. Bonvehí es manté tossut en pro de la unió interessada amb els bascos. Per tant, continua la confrontació davant l’estratègia electoral europea entre Waterloo i ara ja el carrer Calàbria.
Una unitat, però, que vol mantenir de cara les municipals sense diluïr les sigles del partit en altres noms. “Generositat sí, però no sempre del PDeCAT”, al·legava un conseller nacional. Precisament, en aquest punt, hi ha hagut una menció especial a Neus Munté i el “tracte vexatori” que per alguns està rebent. “No pot ser que la persona que els associats van escollir sigui relegada ves a saber a quin lloc de la llista”, remugaven.
Xuclà, Conesa i un conseller nacional de Castellar del Vallès
Un altre dels conflictes viscuts avui entre els consellers nacionals “cridaners” i els “pdecators” ha estat arran de l’expedient obert a Jordi Xuclà. Un conseller nacional de Castellar del Vallès ha reclamat el cap del portaveu adjunt a Madrid del partit per les informacions que l’acusaven de ser els causants de l’expulsió de la formació de l’ALDE, la federació de partits liberals. La presidenta del Consell Nacional Mercè Conesa ha hagut de baixar al fang i recordar que l’expedient té el seu tràmit reglamentari a través dels òrgans pertinents del partit.
Però, membres del consell nacional reclamaven que Xuclà donés explicacions al conclave. Una opció que Conesa ha desestimat i que ha esperonat crítiques a la gestió del debat. Alguns l’acusaven de tenir un paper més de membre de la direcció que no pas de presidenta del consell nacional. Però alguns, potser haurien de recordar que si les coses haurien anat com volia Puigdemont, el president del consell nacional a hores d’ara seria Santi Vila.
