L’informe 2018-005605-188 de la Guàrdia Civil sobre com es va dissenyar la xarxa informàtica del Primer d’Octubre evidencia la precarietat -malgrat els mitjans- dels arguments de l’acusació en la instrucció del Suprem. De fet, els agents encarregats de l’informe judicial admeten a cor obert que no poden acreditar la despesa pública en aquesta xarxa ni tampoc poden identificar la “pluralitat de persones implicades”. Tot i la quantitat de comunicacions intervingudes i registres al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació, els agents no en treuen l’aigua clara. Fins i tot despista als analistes que la web utilitzada (referendum.cat) la va posar en marxa el president Pasqual Maragall l’any 2006. Una sorpresa que, a la vista de l’informe, no esperaven.
Concretament, els agents L75733Z i H91607F, es topen amb un mail que Xavier Milà, el director tècnic del CTTI, dirigeix el 8 de setembre de 2017 a Joan Angulo, el gerent de l’organisme, que li ha demanat informació sobre el web del referèndum del Primer d’Octubre. En aquest correu, al que ha tingut accès El Món, el mateix Milà alerta que s’ha trobat una “situació una mica estranya” sobre la web del referèndum. “El domini ‘referendum.cat’ el tenim al nostre inventari. Concretament està comprat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana el 2006 i ens van traspassar la seva gestió el 2014 segons ordre del Govern”, enfatitza el mail. Concretament, la web es va registrar el 14 de juny de 2006 pel departament de Presidència de la Generalitat, és a dir, només quatre dies abans del referèndum de l’Estatut de Pasqual Maragall.
La Guàrdia Civil posa negre sobre blanc i de forma destacada que el “registrant del domini va ser la Direcció General d’Atenció Ciutadana, organisme dependent de Presidència de la Generalitat”. Ara bé, obvia que fou sota les ordres de Pasqual Maragall per complir amb el primer objectiu declarat de la investigació: l’organisme de la Generalitat “responsable de la creació de la web”. La Guàrdia Civil indica que el 6 de setembre la van tornar a posar en marxa tot i que mai havia deixat de ser operativa però tampoc poc acreditar que “el CTTI hagi fet cap acció respecte la construcció i incorporació de continguts al web”.
Però la sorpresa no acaba aquí, perquè la mateixa documentació incautada per la Guàrdia Civil desvincula el manteniment de la web i el seu domini fora de les mans de la Generalitat. Segons el director tècnic del CTTI, en el mail, la gestió de la web la feia l’empresa “enginyTIC SL” -especialitzada en manteniment web-. Les peticions de canvi les rebien a través d’una adreça de correu a través de l’administrador CDMON, responsable davant del propietari de l’arrel .CAT que pertany a la Fundació puntCAT.
Tot i aquesta situació habitual, els tècnics del CTTI expliquen una situació inèdita en el mateix correu intervingut per la Guàrdia Civil. “El que hem vist estrany és que quan consultem les dades del domini, encara que consta la DG d’Atenció Ciutadana com a propietària, el DNS (Domain Name System) no correspon als de la Generalitat com pertocaria”. I afegeixen una altra circumstància rara: “A més, té un estat ‘clientupdateprohibited’ que indica que preventivament no es poden fer canvis”.
El mail continua mostrant altres detalls que abstreuen de responsabilitat directe de la Generalitat. El mateix correu destaca que els dominis “estan allotjats en una empresa holandesa, Vultr Holdings LLC, de servei Cloud”. “O sigui que no s’està utilitzant la plataforma corporativa de web GECO que proveïm nosaltres (CTTI)”, sentencia. “Tampoc som conscients que tinguem cap relació comercial directa o indirectament amb aquesta empresa”, avisen.
La conclusió interna de la direcció és clara: “En conseqüència, segons la informació que tinc, el CTTI no ha fet cap acció respecte la construcció i incorporació de continguts d’aquest web actual”. En qualsevol cas van demanar a Ingrid Graus, responsable jurídica del CTTI que analitzés la informació. Tot i això, les converses interceptades per la Guàrdia Civil entre alts càrrecs del Govern posteriors al mail, comenten com incorporar continguts o si es pot entrar amb facilitat o no a la web després que s’hagin aprovat les Lleis de Transitorietat.
Però els mateixos agents, malgrat les converses gravades que es parla tangencialment de la web, admeten que no es pot acreditar la despesa pública en la xarxa informàtica del referèndum. Fins i tot, reconeixen que “l’alta de nous dominis, per part de partidaris de l’independentisme, va dificultar de sobremanera la tasca policial als dies previs al referèndum il·legal de l’1 d’Octubre”. En qualsevol cas, el fet que la web la posés en marxa onze anys abans del referèndum despista la investigació.
