El secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles no Representats (UNPO), Ralph Bunche, veu “molt preocupant” el judici de l’1-O. En una entrevista amb l’ACN, Bunche afirma que “és important ser conscient que el dret a l’autodeterminació és un dret humà” i que com a tal un pot “lliurement perseguir-lo”. “No hauria de ser limitat pel dret penal si s’exerceix en una manera que no és basada en la violència”, assegura. Per altra banda, critica que “sembla” que el judici al Suprem tingui “una finalitat política” i apunta a la llarga presó preventiva, la manera en què s’han fet les euroordres o el mateix judici. “Sembla que s’hagi fet per instar la gent a deixar córrer les seves creences al voltant del dret a l’autodeterminació”, conclou.
L’expert considera que s’està utilitzant la justícia penal “per evitar que la gent exerceixi lliurement els seus drets”. Segons ell, tot i que “clarament” no s’està dient que sigui un delicte perseguir l’autodeterminació s’està fent ús dels tribunals, diu, “per intentar silenciar veus que persegueixen alguns aspectes de l’autodeterminació”.
“És important recordar que la independència no és un aspecte garantit del dret a l’autodeterminació”, afegeix, apuntant als fonaments del “dret a l’opinió” o “la lliure assemblea”. “L’ús de la justícia penal per combatre això, quan no hi ha conductes violentes, és molt preocupant”, remarca.
Veu “especialment preocupant” el cas, per exemple, de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i recorda que organitzacions com Amnistia han criticat que “sembla que es persegueixi la llibertat d’expressió”.
A més, es pregunta “quina és la importància” que un polític sigui membre d’una entitat com Òmnium. “Hi ha alguna prohibició?”, rebla en relació a preguntes al judici sobre si els acusats són socis. “Són entitats culturals, l’ANC és membre d’UNPO i són un moviment cívic”, argumenta.
Ralph Bunche explica que l’autodeterminació “és un instrument de pau i estabilitat a llarg termini” i veu “positiu” que en els últims trenta anys s’hagi vist “més” l’ús del referèndum com a eina en diferents contextos, com al Quebec, a Escòcia o a Nova Caledònia.
“Això no vol dir que en qualsevol moment qualsevol govern hagi de dir que sí, que tens dret a un referèndum avui, però tampoc té perquè treure’s de la taula la possibilitat que es faci en algun moment en el futur”, indica.
Justifica que pugui haver-hi “diferents calendaris, processos democràtics o negociacions” en funció del “context” de cada regió, poble o país però critica que es descarti la celebració d’un referèndum pactat, com ha fet el govern socialista de Pedro Sánchez.
És “preocupant, diu, que es marquin “línies vermelles”. “Un govern que representi tota la ciutadania voldria segur saber què és el que vol aquesta gent”, retreu a Sánchez.
“El govern pot dir que ara no, o d’aquí a deu anys, o que no encaixa amb el sistema actual i l’altra banda, Catalunya, té dret a rebutjar-ho”, comenta, insistint que “en un procés democràtic s’hauria de poder determinar això” i que marcar una línia vermella és un missatge “erroni”.
