L'antiindependentisme 'soft' ja té manual d'instruccions

87 'camises velles' del catalanisme polític d'ascendència espanyolista editen un llibre per repensar la situació política

 

 

En la mística del relat on hi ha un dolent sempre hi apareix la parella policial formada per un de bo i per un altre de dolent. El comprensiu i el dur. El que intenta parlar i el que esbatussa. El que convida a fumar i el que crema l'arrestat amb la punta de la cigarreta. Però que al capdavall, tots dos volen el seu enemic entre barrots.  En l'actual situació política a Catalunya, la imatge és perfectament transportable. Hi ha el front PP, Cs i Vox que no està per brocs i mostra no només un anticatalanisme desacomplexat, sinó anticatalà. I per l'altra, i en certa manera descol·locat per la cotundència del seu company de 155, que intenta fer-se l'empàtic amb el que té enmanillat. De fet, la seva raó de ser és advertir al detingut -l'independentisme- que més val que afluixi perquè l'altra és pitjor. El seu argument és que si es porta bé, amb ell, com a mínim, sobreviurà. 

 

Aquest vespre el poli bo polític de Catalunya ha presentat el seu manual de campanya. L'auditori de la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya s'ha omplert com un ou de 'camises velles' del catalanisme, -fins i tot d'aquells que un bon dia van assegurar defensar el 9N- per presentar un manual de treball polític, el llibre "Catalanisme, 80 mirades (i )". Un llibre que ha estat promogut per la plataforma Portes Obertes del Catalanisme, que gestiona el cap de gabinet de José Montilla, Jordi Meléndez, i Mario Romeo, que han obert i tancat l'acte. El llibre contè articles de 87 personalitats que viuen de la biosfera del catalanisme oasi dels anys 90 i de principis de segle i que busca "superar l'actual bloqueig polític institucional"

 

 

Al capdavall, la intenció és intentar reviscolar el catalanisme com un "espai central de la vida política i social". Ara bé, sense una definició concreta del que és el catalanisme, més enllà de ser una pilota estranya i indefinida que mai s'arriba a centrar i no se sap ben bé per a quin joc ha de servir. El "diàleg" ha estat una de les paraules comodí de la presentació. Un acte que ha tingut alguna sorpresa sonada. Com exemple, és que un dels ponents escollits per la posada de llarg, l'analista Antoni Puigverd -que feia parella amb la politòloga Astrid Barrio- ha sentenciat que "si bé hi ha alguna fractura personal, a Catalunya no hi ha fractura social". Una sentència que ha passat com un calfred en una fila zero atapeïda de representants polítics que dibuixen Catalunya com una mena de Vietnam europeu. Molts dels quals havien estat efectius soldats d?unió Democràtica, com Jordi Casas, o reconeguts 'influencers' de l'aleshores anomenat històric sector catalanista del PSC. 

 

 

 

Entre les persones que aporten les seves opinions en aquest llibre figuren Jordi Amat, Xavier Arbós, Francesc Marc Alvaro, Laia Bonet, Joan Botella, Xavier Bru de Sala, Victoria Camps, Matías Carnero, Antoni Castells, Joan Coscubiela, Eugenia Cuenca, Josep Antoni Duran Lleida, Ramon Espasa, Ignasi Farreres, Lluis Foix, Jordi Font, Joan Herrera, Rafael Jorba, Rosa Lluch, Josep Lopez de Lerma, Joan Josep Lopez Burniol, Carlos Losada, Pere Macías, Joan Majó, Roger Muntañola, José Montilla, Joaquim Nadal, Raimon Obiols, Josep Piqué, Valentí Puig, Lluis Recoder, Felix Riera, Miquel Roca Junyent, Mario Romeo, Camil Ros, Javier Pacheco, Josep Maria Vallès o Santi Vila.  

 

 

A la presentació hi han assistit la majoria dels articulistes així com altres personalitats com l'expresident José Montilla, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, el líder del PSC, Miquel Iceta, o fins i tot, l'empresari de la comunicació, el compte Javier Godó, l'exdirector general de la policia, Albert Batlle, o el nou represident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, que va ser processat per amenaces de mort a les xarxes però amb la causa arxivada per prescripció del delicte.  

 

Tots aquests articulistes enraonen al llibre de la seva visió del catalanisme amb una soterrada crítica al procés, sobretot per la banda independentista.  Segons la tesi que esperona el llibre és que el catalanisme no té entre els seus objectius fer la independència i que el procés ha esmorteït la força que sembla que algun dia va tenir el catalanisme. En qualsevol cas, el llibre enceta una etapa de "diàlegs" per redescobrir el catalanisme com l'antídot de l'independentisme. Cap paraula o crítica a l'actuació de l'Estat. Al capdavall, "Catalanisme, 80 mirades (i )" és una guia pràctica de com ser un antiindependentista soft, de com ser un poli bo. També saben que a l'altra banda no hi ha ningú. 

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?