Els caps dels Mossos conclouen que l'Estat els va "parar trampes" per construir el relat de la violència

Les actes de les reunions, els informes d'intel·ligència i les trobades amb De los Cobos recollides al sumari avalen la versió dels comandaments

 

 

 

"Ens van traïr, no van ser lleials, ens van enganyar i tot per arribar on som… acusar de rebel·lió la Prefectura i desmoralitzar el cos". Aquesta és una de les reflexions d'un dels comandaments dels Mossos just abans que la Fiscalia registrés el seu escrit d'acusació contra el Major Josep Lluís Trapero, la Intendent Teresa Laplana així com l'staff d'Interior, amb el conseller Joaquim Forn, el número dos del departament Cèsar Puig i l'aleshores director general de la Policia, Pere Soler. Els comandaments consideren que hi va haver premeditació per part de l'Estat per crear el relat de violència, inacció i passivitat de la policia catalana i així desmuntar el cos i escapçar-lo.

 

 

Una versió que avalen les actes de les reunions de la prefectura i de coordinació amb l'Estat així  com els informes d'intel·ligència dels Mossos que s'han incorporat al sumari. Com a prova, l'avís del Major Trapero als comandaments tres dies abans de tornar a comparèixer davant l'Audiència Nacional: "Quan sigui el moment i estiguem en disposició de fer-ho, n'explicarem els detalls i especialment les trampes que ens estan fent". Paranys com fer veure que farien cas a la coordinació o bé actuacions del CNP i la Guàrdia Civil sense requeriment, per sorpresa i sense respectar els principis de proporcionalitat. 

 

 

 

 

Els comandaments ara comencen a aixecar la veu davant l'acusació provisional de la Fiscalia contra Trapero perquè la pressió política i mediàtica sobre el cos es fa sentir en la "moral" dels efectius policials. En aquest sentit, recorden que el Major els va traslladar les recomanacions de la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, quan els va lliurar la interlocutòria: "actuïn amb paciència, contenció i preservant la pau social, ordre verbal traslladada al coordinador, major, cap superior del CNP i GC a Catalunya"

 

 

 

 

Tres documents

 

 

Tres documents, entre d'altres, certifiquen les sospites de comandaments consultats per el Món que l'Estat va preparar el terreny per acusar els Mossos de sedició o rebel·lió i facilitar el relat de violència. En un primer terme, el "pla d'Actuació dels Mossos lliurat al director del Gabinet de Coordinació i Estudis amb caràcter confidencial" i titulat Pla d'actuació Instrucció 3/2017 Fiscalia signat per la Prefectura el 19 de setembre. Un dossier on s'exposa amb tot detall els diferents dispositius per complir amb les ordres d'aturar el referèndum. Just un dia abans dels registres davant diversos departaments de la Generalitat per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13. L'informe descriu amb tot detall els diferents operatius que els Mossos van posar en marxa molt abans del Primer d'Octubre per impedir el referèndum i al que van tenir accès la Fiscalia i els altres cossos policials. Un document que estableix com a norma prioritària "compartir la informació entre els Mossos i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat" així com amb les Fiscalies provincials. 

 

 

 

 

 

 

Reunió calenta 

 

 

 

 

 

 

Un segon document és l'Acta de la sessió extraordinària de la Junta de Seguretat de Catalunya del 28 de setembre, presidida pel president Carles Puigdemont i on hi van assistir la cúpula d'Interior, la cap de l'Assessoria Jurídica del departament; i els aleshores delegat del govern espanyol, Enric Millo; secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto; secretari general Tècnic del ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver i Diego Pérez de los Cobos. Segons l'acta de la reunió, que només tenia un punt a l'ordre del dia -coordinació de les policies amb motiu del referèndum d'autodeterminació (sic) del Primer d'Octubre-, va començar amb un preavís del Secretari d'Interior, Cèsar Puig, amb què "discrepava" de l'aplicació de la Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat per "donar prioritat a les forces i cossos de seguretat de l'Estat".  Per a Puig, aquesta interpretació topava amb els protocols d'actuació policial acordats ja l'any 2007 que emplaçava a crear un Comité de Coordinació Policial com "òrgan permanent de coordinació entre els cossos de seguretat presents a Catalunya". 

 

 

 

 

El recordari de Puig no va agradar al número dos del ministeri de l'Interior que va criticar la reunió pel "fons i la forma" i per "precipitació". Nieto va assegurar que el protocol del 2007 no valia perquè estava pensat per actuacions ordinàries i el cas de l'1-O ja "estava judicialitzat". "El protocol abans citat es dirigeix a actuacions ordinàries però no es refereix a la Policia Judicial que depèn de jutges i fiscals", va assenyalar la mà dreta de Juan Ignacio Zoido. "I això sense oblidar que els cossos de seguretat de l'Estat tenen competències també a la comunitat autònoma de Catalunya i l'Estat els dimensiona de la forma que creu convenient", va afegir segons recull l'acta. 

 

 
El xoc de cultures i la mala fe de l'Estat en la reunió dels comandaments de la Prefectura dels Mossos
El xoc de cultures i la mala fe de l'Estat en la reunió dels comandaments de la Prefectura dels Mossos | QS

 

 

 

"No s'ha requerit l'ajuda del CNP i Guàrdia Civil" 

 

 

 

 

Puigdemont va replicar que des de Catalunya "no s'havia requerit l'ajuda de les forces i cossos de seguretat de l'Estat ni es considera correcte que tots els cossos, inclòs els Mossos, estiguin sota la coordinació de Pérez de los Cobos. Aquest es va donar per al·ludit i va contestar, que la seva coordinació estava "requerida per la Fiscalia i el TSJC". "El principal bé a protegir és el compliment de les lleis", va reblar. En aquest sentit, De los Cobos va insistir que els tres cossos policials estaven "obligats" a complir les interlocutòries que es dictessin i "l'objectiu" era "impedir la votació". Una premissa que li va servir per deixar clar com tenien pensat actuar: "Tot això respectant l'ordre públic, competència dels Mossos, però l'Estat davant un possible incompliment per part d'aquests pot actuar utilitzant la resta de forces i cossos de seguretat". 

 

 

 

 

Puigdemont va enfatitzar que el "bé sagrat al que no es podria renunciar" era la "convivència ciutadana". En aquest sentit, i veient el to de De Los Cobos, Puig va recordar que l'actuació havia de ser "professional" i el compliment dels manaments judicials, "racional i proporcionada". El Major va intervenir en la mateixa línia destacant que més de dos milions de persones sortirien al carrer i que la policia havia de "preservar la convivència" amb "proporcionalitat i congruència". Trapero va subratllar que la força "únicament s'havia d'utilitzar per repel·lir agressions a la policia o a terceres perssones i evitant causar un dany al que es pretèn evitar".  Les afirmacions de Puigdemont, Puig i Trapero van caure en butxaca buida atesa la resposta de De Los Cobos: "En l'hipotètic cas que fes falta l'ús de la força la convivència ciutadana no pot ser un pretext per no utilitzar-la". Així mateix, de los Cobos va destacar que no calia actuar a requeriment dels Mossos perquè el TSJC es dirigia a tots els cossos policials. 

 

 

L'aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va intervenir per acusar a la presidència de la Generalitat "d'escalfar els ànims" per "convidar la gent a sortir al carrer el Primer d'Octubre amb il·lusió". Així va etzibar al president Puigdemont que "desconvoqués el referèndum". L'acta de la reunió delata que l'Estat ja tenia en ment activar les forces i cossos policials per tal d'actuar al marge dels Mossos i segons el seu criteri. 

 

 

 

 

Reunió de comandaments 

 

 

 

 

Un tercer document que consolida la tesi de "deslleialtat de l'Estat cap els Mossos" és l'acta de la reunió de la prefectura dels Mossos el 13 d'Octubre al Complex Egara de la policia catalana, amb tots els comandaments. Una reunió, a tres dies de la segona compareixença de Trapero a l'Audiència Nacional, on els comandaments van exposar la situació en què es trobava el cos després dels fets del 20-S i del 1-O així com la persecució judicial al que estava sotmesa la cúpula. L'acta deixa clar, tal i com va exposar El Món, que Trapero va advertir que l'Estat volia "fer desaparèixer el cos" per la gestió dels atemptats del 17-A que "no li havia agradat". 

 

 

En aquella reunió, Ferran López, aleshores cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial va explicar sobre el 20-S i l'1-O que la Prefectura havia decidit "no donar explicacions públiques i no entrar en contra-argumentacions en relació a les informacions filtrades per part de la Guàrdia Civil, CNP i la pròpia Fiscalia". Una decisió que s'havia de mantenir fins presentar un informe policial al TSJC. En aquella reunió, López ja va assegurar que el relat "d'arguments contraris i acusacions" anaven enfocats a la "sedició". López va insistir que "cap servei d'intel·ligència policial va valorar risc de violència" i que ni la Guàrdia Civil ni el CNP es va comprometre a passar pels centres de votació. 

 

 

Ara bé, el dia del referèndum, "donada la quantitat de centres, uns 2.300 aproximadament, tothom va estar d'acord que no es podia abordar una actuació més contundent i calia fixar els objectius que es podien assumir". López va exposar que es va acordar una primera actuació a tots els centres amb els Mossos. I una segona, "en cas de ser necessària i a requeriment nostres, seria a càrrec dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat". També es va acordar que en cas de no ser prou l'actuació d'un primer "binomi" s'enviarien "dotacions d'ordre públic ARRO , i fet això, en funció de les necessitats, es peticionarien dotacions del CNP i Guàrdia Civil". 

 

 

 

 

 

 

Un "gestor de eventos" que no es va posar en marxa

 

 

 

 

 

 

Continua López detallant que De Los Cobos va muntar "cèl·lules de seguiment" a les subdelegacions del govern espanyol i "la utilització d'una aplicació informàtica "Gestor de Eventos per facilitar l'intercanvi d'informació on-line respecte a les actuacions dels diferents cossos policials". "El programa no va funcionar", critica López als comandaments,  "no va permetre carregar els llistat de centres i altres incidiències, aquestes van comportar que per part dels Mossos estàvem informant i la informació viatjava a Madrid, però no tenia cap retorn en forma de coordinació, que era l'objectiu establert". "Aquest sistema de treball establert pel coordinador va resultar totalment ineficaç a efectes de coordinació tot i ser el sistema de coordinació que s'havia pactat", enfatitza l'aleshores número tres de Trapero a la resta de comandaments. 

 

 

Ara bé, per López, és durant la jornada del referèndum quan es veu el llautó de l'Estat. "El dia 1 d'Octubre es detecta que abans de fer cap petició de servei per la nostra part, CNP i Guàrdia Civil ja havia començat a actuar en diferents centres de votació, sense informar prèviament i sense ser requerits", detalla López. Una situació de la que el coordinador se'n va desentendre. De fet, a l'acta reflecteix que a les 10 del matí del Primer d'Octubre, al primera i única reunió celebrada de les quatre previstes, De Los Cobos no va donar cap explicació del comportament de les policies espanyoles ni de la ineficàcia del gestor d'informació. "Cal assenyalar que al contrari del que inicialment s'havia pactat, a aquesta primera reunió  no assisteixen ni el màxim comandament del CNP ni de la Guàrdia Civil, tampoc cal altre comandament en substitució d'aquests", remarca López. 

 

 

 

 

"Pla de la GC i CNP per actuar al marge dels Mossos"

 

 

 

 

"Per això, els binòmins ens passaven la informació del que estava passant, no teníem una altra manera de saber què feien el CNP i la GC, els hi havíem de preguntar amb ells perquè ens van enredar, no hi havia ningú que ens expliqués res", lamenta un dels comandaments al càrrec aquell primer d'Octubre en conversa amb El Món. "Precisament, aquesta feina de saber què estava passant l'utilitzen ara per dir que els espiem i aquestes ximpleries... ens van enredar, ens van traïr", sentencia un dels altres comandaments. 

 

 

Prova que tenien un pla marcat, al marge dels acords amb els Mossos, és per a López que a les 9 i 10 del matí des del Centre de Coordinació -on es destaca que no hi havia cap polític per actuar amb "imparcialitat i professionalitat"- es va demanar suport al CNP i GC, a través del coordinador, per tal que actuessin en 233 centres de votació. "Aquesta petició no es compleix, tan sols actuen en algun dels centres dels llistat traslladat en la nostra petició fet que apunta a què possiblement ja tenien previst actuar com van actuar i de forma prèviament planificada, al marge dels acords establerts". "En cap cas es va pactar, en el recolzament sol·licitat, la forma de dur a terme les actuacions d'ordre públic", destaca l'aleshores cap de la Coordinació Territorial dels Mossos. 

 

 
L'acta de la reunió amb de Los Cobos tres dies abans del referèndum dóna pistes sobre com pensen actuar
L'acta de la reunió amb de Los Cobos tres dies abans del referèndum dóna pistes sobre com pensen actuar | QS

 

Reunió al TSJC on Trapero es quadra

 

 

 

 

L'acta també recull la reunió que el matí de l'1-O va mantenir Trapero, De los Cobos i la jutgessa del TSJC, en què la magistrada no dóna noves directrius ni tampoc "modular l'actuació de ningú". De fet, ni De los Cobos va demanar "cap actuació diferent als Mossos, ni tampoc cap retret no cap petició diferent a allò inicialment acordat ni al que s'estava fent per part del Mossos"

 

 

El Major afegeix que durant aquesta reunió els va advertir que "atenent com estaven actuant GC i CNP, per part dels Mossos no es faria cap més requeriment de suport", argumentant que "no volem que les seves actuacions i l'exercici desproporcionat de la força que estaven exercint estigués legitimat en un requeriment nostre". 

 

 

Trapero convençut que volien "anul·lar el cos" va demanar als comandaments revisar amb rigor les actes de les actuacions a la vista dels "deu vídeos amb què la Guàrdia Civil i la Fiscalia construeixen el delicte de sedició". Els Mossos recorden que van mobilitzar 11.000 efectius entre Mossos i policies locals, fins i tot, en regions policials justos de personal on s'hi enviaven efectius de serveis penitenciaris. 

 

 

L'òrgan polític de l'Estat de seguiment 

 

 

 

 

Un dels elements que més va molestar als caps dels Mossos és que al CECOR, al Centre de Coordinació "no hi havia cap polític i es va establir en una seu policial i no de Govern per poder actuar amb imparcialitat i professionalitat". "Al costat, els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat van enviar quantitats ingents d'efectius als centres on votaven membres del Govern i en els seus centres de comandament hi havia presència d'autoritats polítiques decidint sobre l'operatiu policial", ressalta l'acta. I conclou: "Es va poder constatar que per part de l'Estat, l'òrgan de seguiment era polític i no estrictament policial". 

 

 

 

 

"Xoc de cultures"

 

 

López creu que l'1-O "evidencia un xoc de cultures, en relació a les interpretacions que fan els Cossos i Forces de Seguretat de l'estat de les trucades amb Comissió TIC o amb Mediació". "També una mala fe evident i incompresió del nostre sistema", remarca. 

 

 

En aquesta línia, Trapero va cloure la reunió criticant l'actuació de la Guàrdia Civil sense manies: "El que han fet és inadmissible, sense proves ni rigor, amb judicis de valor sense cap fonament, a partir del qual construeixen inferències per arribar a la gravetat d'acusar de sedició a tot un cos policial". "Aquest fet trenca el model de relació actual entre Mossos i la Guàrdia Civil a Catalunya". 

 

 

 

 
 

Comentaris