Discurs desacomplexat del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José Maria Barrientos, en la cerimònia de promesa del càrrec dels nous Jutges a Catalunya celebrada aquest matí al Palau de Justícia. Barrientos ha “alertat” als 16 nous jutges que treballaran en jutjats catalans que a Catalunya hi trobaran “tensions polítiques” que “busquen la desligitimació i el descrèdit del que vosaltres representeu” com a “garants de l’efectiu compliment de la legalitat constitucional”.
“Us resultarà molt més difícil fer abstracció d’aquesta realitat política catalana”, ha remarcat per afegir que és “necessari insistir en el rellevant paper que assumiu a partir d’avui com integrants, ja, de l’arquitectura del nostre Estat de Dret”.
Per altra banda, el president del TSJC, també s’ha queixat de les crítiques a les resolucions judicials emeses des dels representants polítics. “Lamentablement la crítica de les resolucions judicials no sempre tenen vocació constructiva”, ha assegurat Barrientos. “Amb alguna freqüència entren la desqualificació personal del jutge o del tribunal que emanen, si més no busquen obertament el descrèdit i la deslegitimació de tot el sistema de justícia”, ha afegit.
En aquest sentit, també ha “alertat dels perills que això comporta, singularment quan els que ho fan ostenten la més alta representació política, en la mesura que contribueixen a soscavar els ciments mateixos que donen suport a la nostra organització social”.
Una sentència contra Bèlgica
Barrientos ha fet una tancada defensa de la “democràcia plena espanyola” i s’ha vantat del sistema judicial espanyol. Per fer-ho, curiosament ha posat com exemple una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Bèlgica, el país que ha protegit els exiliats polítics catalans, quan va ser condemnada per vulneració de drets fonamentals. El president del TSJC també ha presumit que el poder judicial ha aguantat l’estructura constitucional.
Drets lingüístics
També ha demanat als nous jutges que tinguin present que estar a Catalunya que siguin sensibles als drets lingüístics dels ciutadans, apliquin el dret civil català i siguin flexibles en interpretar la llei amb la realitat social però sense canviar la llei.
