Com s'organitzen els CDR segons els serveis d'informació de la Guàrdia Civil

L'informe d'intel·ligència del cos insisteix a vincular la CUP amb els Comitès sargint el relat de la violència

 

 

Els Serveis d'Informació de la Zona Catalunya de la Guàrdia Civil estan obsessionats en relacionar els CDR amb la violència i emparentar-los orgànicament amb la CUP. Així es desprèn del DOC.E#0240478, "L'Informe d'Intel·ligència sobre els Comitès de Defensa de la República", signat pels serveis d'informació de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya i amb el membret de Confidencial, el 27 de juliol d'enguany. Una obsessió que fins i tot els esbossa com s'organitzen orgànicament i territorialment, comparant la seva descentralització amb l'organigrama d'Endavant Osan.

 

 

"Es pot observar una sinergia creixent entre les declaracions i actuacions de l'esquerra radical separatista i les relatives als distints col·lectius que composen el puzzle territorial dels CDR, i es pot afirmar que els mateixos en gran part es troben adoptant voluntàriament el paper i la línia estratègia que marca l'esquerra radical separatista, i es plasma d'aquesta manera un paper hegemònic de la mateixa sobre els CDR", firmen els analistes del cos armat identificats com V92991D i T64237G. De fet, alerten que el primer CDR va ser organitzat per Poble Lliure a Vilafranca del Penedès. 

 

En aquest sentit, destaquen que l'organització interna i territorial busca "l'execució massiva i coordinada d'accions amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional". Ara bé, els analistes també admeten que dels 390 CDR constatats tenen una composició que "pot ser molt heterogènia". Tot i això afirmen que hi ha un "clar repartiment de rols i responsabilitats" malgrat que les decisions es preguin en base un model "assembleari" a partir de les propostes dels subgrups o comissions. 

 

Així, la Guàrdia Civil descriu l'existència de set comissions i un grup d'acció per a cada CDR. Concretament, entenen que existeix la "comissió d'Organització" que s'encarregaria de la gestió i la comunicació interna. En segon terme, la "comissió Antirepressiva", al comandament de l'assessoria jurídica dels integrants del CDR, detinguts o familiars. En tercer lloc, hi afegeixen la "Comissió de Comunicació", que gestiona "web i xarxes socials, notes de premsa, comunicats i desplega la política comunicativa aprovada". 

 

En quart terme, la "Comissió de Seguretat", que realitza controls perimetrals de les assemblees i reunions, fiscalitza els llocs de trobada i "assessora en qüestions tècniques de seguretat". En el mateix sentit, desglossen la comissió de Ciberseguretat, que s'encarrega dels encriptats de les comunicacions. I en darrer terme, les comissions de Mediació , per resoldre conflictes interns, i la d'Interlocució que coordina les estratègies amb altres organitzacions.  Per últim, afegeixen els Grups d'Acció que són els que, a parer de la Guàrdia Civil, "executen les accions decidides". 

 

 

Afegeixen a aquest entramat orgànic, l'entramat territorial i no dubten en interpretacions, si més no, curioses. "Estan evolucionant a un model d'estructura organitzativa basat en el territori, molt similar a Endavant, cosa que no seria d'estranyar, donada la íntima vinculació entre l'origen dels CDR i aquesta organització", conclouen els agents d'intel·ligència.La conclusió es basa en un document de l'organització independentista de nou d'octubre de 2017 sobre els CDR i la seva estratègia en defensa de l'autodeterminació. 

 

Així estableix que hi ha una "coordinadora nacional amb un "Comitè Nacional d'Accions" on hi hauria una "possible multimilitància d'ANC, Òmnium, Endavant, Arran i ect…". En segon nivell, de Comitès Territorials per Comarca i en darrer lloc, els "CDR Locals o de barri" on s'hi encabeixen els "escamots d'accions". 

 

Aquest informe ha estat l'utilitzat per part del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional per confinar Tamara Carrasco i enviar a l'exili Adrià Carrasco quan van ser acusats de terrorisme. El mateix informe integra altres informacions que donarien peu a explicacions de posteriors accions policials, judicials i polítiques. 

 

Comentaris