Els Serveis d’Informació de la Zona Catalunya de la Guàrdia Civil estan obsessionats en relacionar els CDR amb la violència i emparentar-los orgànicament amb la CUP. Així es desprèn del DOC.E#0240478, “L’Informe d’Intel·ligència sobre els Comitès de Defensa de la República”, signat pels serveis d’informació de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya i amb el membret de Confidencial, el 27 de juliol d’enguany. Una obsessió que fins i tot els esbossa com s’organitzen orgànicament i territorialment, comparant la seva descentralització amb l’organigrama d’Endavant Osan.
“Es pot observar una sinergia creixent entre les declaracions i actuacions de l’esquerra radical separatista i les relatives als distints col·lectius que composen el puzzle territorial dels CDR, i es pot afirmar que els mateixos en gran part es troben adoptant voluntàriament el paper i la línia estratègia que marca l’esquerra radical separatista, i es plasma d’aquesta manera un paper hegemònic de la mateixa sobre els CDR“, firmen els analistes del cos armat identificats com V92991D i T64237G. De fet, alerten que el primer CDR va ser organitzat per Poble Lliure a Vilafranca del Penedès.
En aquest sentit, destaquen que l’organització interna i territorial busca “l’execució massiva i coordinada d’accions amb la finalitat de subvertir l’ordre constitucional”. Ara bé, els analistes també admeten que dels 390 CDR constatats tenen una composició que “pot ser molt heterogènia”. Tot i això afirmen que hi ha un “clar repartiment de rols i responsabilitats” malgrat que les decisions es preguin en base un model “assembleari” a partir de les propostes dels subgrups o comissions.
Així, la Guàrdia Civil descriu l’existència de set comissions i un grup d’acció per a cada CDR. Concretament, entenen que existeix la “comissió d’Organització” que s’encarregaria de la gestió i la comunicació interna. En segon terme, la “comissió Antirepressiva”, al comandament de l’assessoria jurídica dels integrants del CDR, detinguts o familiars. En tercer lloc, hi afegeixen la “Comissió de Comunicació”, que gestiona “web i xarxes socials, notes de premsa, comunicats i desplega la política comunicativa aprovada”.
En quart terme, la “Comissió de Seguretat”, que realitza controls perimetrals de les assemblees i reunions, fiscalitza els llocs de trobada i “assessora en qüestions tècniques de seguretat”. En el mateix sentit, desglossen la comissió de Ciberseguretat, que s’encarrega dels encriptats de les comunicacions. I en darrer terme, les comissions de Mediació , per resoldre conflictes interns, i la d’Interlocució que coordina les estratègies amb altres organitzacions. Per últim, afegeixen els Grups d’Acció que són els que, a parer de la Guàrdia Civil, “executen les accions decidides”.
Afegeixen a aquest entramat orgànic, l’entramat territorial i no dubten en interpretacions, si més no, curioses. “Estan evolucionant a un model d’estructura organitzativa basat en el territori, molt similar a Endavant, cosa que no seria d’estranyar, donada la íntima vinculació entre l’origen dels CDR i aquesta organització”, conclouen els agents d’intel·ligència.La conclusió es basa en un document de l’organització independentista de nou d’octubre de 2017 sobre els CDR i la seva estratègia en defensa de l’autodeterminació.
Així estableix que hi ha una “coordinadora nacional amb un “Comitè Nacional d’Accions” on hi hauria una “possible multimilitància d’ANC, Òmnium, Endavant, Arran i ect…”. En segon nivell, de Comitès Territorials per Comarca i en darrer lloc, els “CDR Locals o de barri” on s’hi encabeixen els “escamots d’accions”.
Aquest informe ha estat l’utilitzat per part del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional per confinar Tamara Carrasco i enviar a l’exili Adrià Carrasco quan van ser acusats de terrorisme. El mateix informe integra altres informacions que donarien peu a explicacions de posteriors accions policials, judicials i polítiques.
