“Papa, jo vull treballar al Consell de Garanties Estatutàries”. Amb aquesta frase ironitzava un dels membres de la Mesa del Parlament en conversa amb El Món en demanar-li declaracions sobre la poca activitat de l’organisme durant l’any 2018, malgrat tenir un pressupost de més de 3,2 milions d’euros. Un any que les institucions de la Generalitat van quedar aturades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola el 27 d’octubre de 2017.
El Consell és una mena de Cort Jurídica de la Generalitat que de manera consultiva té la funció de “vetlla per l’adequació de les normes amb rang de llei del Govern i el Parlament a l’Estatut i a la Constitució”. També té l’encomana amb caràcter previ a la presentació dels corresponents recursos, els possibles motius d’inconstitucionalitat i de conflicte de competències que puguin afectar l’autogovern català o l’autonomia local com a conseqüència de la normativa d’origen estatal.
El CGE està format per nou consellers nomenats pel president de la Generalitat, sis a proposta del Parlament i tres a proposta del Govern, entre juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d’experiència professional en el món del dret i que tinguin la condició política de catalans. Una institució que juga també a les quotes de poder parlamentàries.
En qualsevol cas, el Consell és el mirall del que ha estat el darrer any de la política institucional catalana, amb eleccions a final de 2017 i amb l’aplicació del 155 que no es va aixecar fins el mes de juny. Durant els 12 mesos del 2018, el Consell només ha emès dos dictamens. En primer terme, el Dictamen 1/2018, de 26 d’abril sobre la proposició de llei de modificació de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern que la majoria independentista va impulsar per poder investir Carles Puigdemont de nou com a president malgrat es trobés a l’exili. Una resolució demanada pel PSC-Units per Avançar i per Ciutadans. El segon, de caràcter més administratiu, és el Dictamen 2/2018, de 17 de setembre sobre l’ajuda complementària acompanyament del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
Tot i la baixa activitat, el pressupost s’ha mantingut pràcticament igual. Així, durant el 2017 els comptes preveien una despesa de 3,2 milions d’euros, dels quals 2,4 eren despesa de persona. La retribució dinerària dels consellers per a l’any 2017 era d’un total de 122.260,88 € bruts. Amb un complement anual de dedicació especial és de 8.413,30 € en el cas del president, de 6.610,52 € en el cas del vicepresident i de 6.610,52 € en el cas del conseller secretari. Enguany el pressupost s’ha enfilat fins als 3,4 milions d’euros segons el projecte publicat al Butlletí Oficial del Parlament el passat desembre.
