“I els espanyols segueixen follant-nos pel darrere i pel davant. Sense permís”. Aquesta és la reflexió d’Elisenda Alamany, la número dos de Catalunya en Comú Podem al Parlament i mà dreta de xavier Domènech, expressada l’11 de setembre de 2008 a l’aleshores xarxa social, Fotolog amb el nom de Reinaelisenda. Alamany ha admès que no se sent “orgullosa” de les seves paraules.
La descoberta, per part del tuitaire Arnau Rius, presenta un dibuix d’Espanya i Catalunya amb un post concloent: “Avui celebrem la nostra resistència. No una derrota. No van ser 14 mesos de setge a Barcelona. El nostre país no és el que volem des de 1714. I els espanyols segueixen follant-nos pel darrere i pel davant. Sense permís. I els nostres polítics són uns aficionats. I la gent que governa Espanya és mediocre i vomitiva. Però nosaltres, nosaltres hem de ser incansables. Hem d’ aprendre a demanar perdó enlloc de llicència…”
Unes paraules enteses en el context de la Diada Nacional de fa deu anys i que resulten paradoxals amb les crítiques dels comuns a les ‘imatges’ sobre ‘els espanyols’ que Quim Torra utilitzava en els seus articles que han titllat de “supremacistes” i “excloents”. Des de l’equip de premsa i comunicació d’Alamany s’han estimat més no fer cap comentari perquè “de moment, no poden dir res”.
En un post al seu Facebook, Alamany s’ha disculpat al·legant que era jove i parlava amb “l’estòmac”. “Avui algú ha volgut recuperar algun missatge meu en un Fotolog (?!) quan tenia 23 anys. S’ha enllaçat una xarxa social que exposa gent que m’estimo. I em dol, principalment, per això. Perquè ells no tenen cap culpa que jo hagi decidit, 11 anys després, fer el pas a la política instituciona”, es defensa Elisenda.
I afegeix: “El llenguatge que hi utilitzo quan tenia 23 o 24 anys i no em dedicava a la política no m’agrada i no me’n sento gens orgullosa. És evident que em referia al govern espanyol, en uns termes que són els d’algú jove que surt un 11 de setembre i parla amb l’estómac. Em sap greu”.
“Com he defensat sempre, crec en una Catalunya diversa i mestissa on l’aportació de la gent nascuda a altres llocs d’Espanya i del món -com la meva mare- han ajudat a construir com el que més. Negar aquesta diversitat seria, en bona mesura, negar-me a mi”, conclou.
