La Comissió Europea ha anunciat la creació d’un grup d’experts encarregat d’analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial sobre el mercat laboral europeu, en un moment en què les institucions comunitàries intenten anticipar els efectes d’una tecnologia que promet guanys de productivitat, però que també genera inquietud per la possible destrucció de llocs de treball.
L’organisme reunirà especialistes en economia, ocupació, tecnologia i relacions laborals amb l’objectiu d’avaluar com la irrupció de la IA està transformant les professions, quins sectors es veuran més afectats i quines polítiques públiques caldrà impulsar per facilitar la transició. La iniciativa arriba mentre diversos estudis alerten que una part significativa de les tasques administratives, de gestió de dades o d’atenció al client podrien automatitzar-se durant la pròxima dècada.
Brussel·les sosté que la intel·ligència artificial pot convertir-se en un motor de competitivitat per a l’economia europea si va acompanyada de programes de formació i reciclatge professional. La Comissió defensa que l’objectiu no és únicament protegir els treballadors davant possibles substitucions, sinó també aprofitar les oportunitats derivades de l’aparició de noves professions vinculades al desenvolupament, la supervisió i la regulació dels sistemes d’IA.
El debat arriba en un context de creixent preocupació sobre els efectes de la tecnologia en l’ocupació. Diversos informes apunten que la IA obligarà a redefinir una part important dels llocs de treball existents, mentre que altres anàlisis destaquen que l’impacte final dependrà de si les empreses utilitzen aquestes eines per substituir treballadors o per augmentar-ne la productivitat.
La creació d’aquest grup d’experts s’emmarca en l’estratègia europea per reforçar la governança de la intel·ligència artificial després de l’aprovació de la legislació comunitària sobre aquesta tecnologia. Amb aquesta iniciativa, Brussel·les pretén disposar d’evidència independent per orientar futures decisions en àmbits com la formació, la protecció social o la regulació laboral, davant una transformació que molts economistes comparen amb les grans revolucions tecnològiques del passat.
“Ara, mentre la IA transforma el treball, els costos de vida pugen i les desigualtats persisteixen, hem de tornar a comprometre’ns amb els principis del Pilar Social. Reafirmem el nostre compromís amb una Europa social que doti la gent d’eines per al canvi, la protegeixi contra nous riscos i creï oportunitats per a tothom.”, ha afirmat Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva de Drets Socials i Competències, Treball de Qualitat i Preparació.
Objectius socials per al 2030
La nova agenda per reforçar el Pilar Europeu de Drets Socials, manté els objectius que la UE es va fixar per al 2030 en el marc del Pilar Europeu de Drets Socials, aprovat el 2017: arribar a una taxa d’ocupació del 78% entre les persones de 20 a 64 anys, davant del 76,3% actual, aconseguir que el 60% dels adults participin cada any en activitats de formació, lluny del 39,5% actual, i reduir en almenys 15 milions el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social. De moment, la reducció assolida és de 3,5 milions de persones, segons l’executiu comunitari.
