Els treballadors autònoms, una peça clau del teixit productiu català, formen un col·lectiu que en els darrers anys ha viscut diversos canvis en la seva regulació. Tot i això, continuen sent reformes insuficients per equiparar la seva situació amb la dels treballadors per compte d’altri. A Catalunya, la pensió mitjana del règim especial de treballadors autònoms és un 37% inferior a la del règim general, una xifra que en deu anys només s’ha reduït un punt percentual, segons les dades que el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha presentat aquesta setmana en l’informe Situació del treball autònom a Catalunya per al 2024. En aquest informe es captura una realitat polièdrica sobre l’univers dels autònoms, on s’observen alguns indicadors que apunten a una vulnerabilitat estructural pel que fa a la protecció social d’aquest col·lectiu. Des del sector es fa una crida a avançar cap a un model més equitatiu per afrontar els reptes estructurals que enfronten els treballadors autònoms.
Segons detalla l’informe, la pensió mitjana de RETA a Catalunya se situa en 908,2 euros l’any 2024, mentre que en el règim general era de 1.440,6 €. La diferència és encara més gran si s’observa només la pensió per jubilació, on la desigualtat entre els treballadors autònoms i els de règim general augmenta fins al 38,5%. Aquest desequilibri en la quantitat que es percep es dona tot i que la jubilació dels autònoms és als 66,2 anys de mitjana, superior als 65 dels treballadors per compte d’altri. Segons Carles Mas, conseller de CTESC i ponent en aquest informe, apunta que la raó d’aquestes pensions més baixes es deu al fet que durant molts anys els autònoms han cotitzat amb la base mínima, un sistema que va canviar el 2023 quan es va plantejar que les contribucions dels autònoms es concentressin en els seus ingressos reals. En aquesta línia, assegura que “a mesura que els autònoms que han cotitzat amb el sistema actual, milloraran les pensions i es reduirà la diferència actual”, un procés que creu que es podrà observar en 10 o 15 anys. “La modificació del nou règim especial de treball autònom anirà reduint la distància entre aquests dos grups de treballadors, però molt lentament”, afirma Elisabeth Bach, presidenta d’autònoms Pimec. Tot i la millora que pot aportar el canvi al nou règim, des del sector encara es veu amb certes reticències que aquest sigui el sistema que equipari qüestions com les pensions entre els treballadors de règim autònom i el de règim general. “Ja portem dos anys on les cotitzacions es fan amb els rendiments reals, però l’informe afirma que la majoria de persones afiliades que treballen per compte propi cotitzen la base mínima. Això vol dir que per a molts no era una opció el seu tram de cotització, sinó el que els pertoca”, explica Marta Sánchez, presidenta de l’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat).
La bretxa de gènere en els autònoms
L’informe també destaca una altra desigualtat que pateixen els autònoms: la bretxa de gènere, encara molt present. Segons el CTESC, la pensió mitjana de les dones autònomes a Catalunya és de 769 euros, mentre que la dels homes se situa en 1.064,7 euros —una diferència del 27,7%. L’informe assenyala que aquesta distància ve determinada per les diferències observades en les pensions de jubilació, les més rellevants tant en quantia com en nombre, on l’import percebut per les dones és un 23,9% més baix que el dels homes.
En les dades analitzades a l’informe s’apunta, en termes generals, a carreres de cotització més llargues i amb aportacions més elevades per part dels homes, fet que genera aquesta bretxa de gènere en les pensions. Tot i que s’espera que el nou règim pugui corregir parcialment aquestes diferències, es qüestiona fins a quin punt les mesures aplicades fa dos anys podran incidir en aspectes estructurals del mercat laboral. En aquest sentit, Bach assenyala que les dones són les que acostumen a assumir les tasques de cura i atenció a la família, cosa que fa que sigui el col·lectiu que sovint opta per reduccions de jornada o aturades temporals per atendre les responsabilitats familiars, fet que repercuteix en els rendiments de les dones autònomes, però també en les seves cotitzacions i, per tant, en les pensions de jubilació que perceben. De fet, un estudi de Pimec apunta a la “doble jornada laboral” que afronten les dones autònomes, i posa de manifest que no només intensifiquen la seva feina, sinó que també continuen assumint la major part de la càrrega domèstica. A més, el fet que moltes dones adaptin la intensitat de la seva activitat en funció de la situació familiar genera riscos per a la viabilitat econòmica dels seus negocis. Sánchez també afegeix que la bretxa de gènere en les pensions “es reduirà quan, culturalment, les responsabilitats es reparteixin de manera completament igualitària”. “Són dues batalles que estan relacionades, però que necessiten tractaments diferenciats”, afirma Bach.
En l’evolució de les dades d’autònoms del 2024 també s’observa un creixement del 7,8% en l’afiliació de persones estrangeres respecte a l’any anterior. És una dada que s’ha accentuat durant l’últim any, però que manté una tendència que s’arrossega des dels darrers anys. Mas apunta que aquesta trajectòria coincideix amb la que també es detecta entre els treballadors per compte d’altri, en què les afiliacions a la Seguretat Social creixen gràcies a l’impuls dels treballadors estrangers.
Les prestacions per cessament, un repte pendent
Per últim, l’informe també remarca les sol·licituds de la prestació per cessament d’activitat, ja que només 4 de cada 10 d’aquestes va ser acceptada. El factor més rellevant que fa que la taxa de denegació sigui del 60% és la manca d’acreditació, un fet que segons CTESC ha de portar a replantejar el funcionament per accedir a aquestes prestacions i revisar els requisits. “La gent tanca els seus negocis, però després no poden rebre les prestacions per cessament d’activitat, el que no passaria mai amb un treballador de règim general”, apunta Mas. Aquest fet posa de manifest una de les preocupacions que pateixen els autònoms, la sobrecàrrega pel que fa a la burocràcia. “La majoria d’autònoms no tenen treballadors assalariats, i han d’ocupar-se de treballar en el seu negoci a més de gestionar-lo,” afegeix.
En el final d’aquest informe s’apunta a la necessitat de repensar aspectes de l’estructura dels treballadors autònoms per garantir la seva protecció social, així com la seva estabilitat econòmica i fer un model més equitatiu. Bach destaca que la realitat dels autònoms és diversa, ja que “són perfils de treballadors heterogenis”, però assegura que hi ha unes “necessitats troncals” en aquest col·lectiu que han de desfer les desigualtats que es troben i que “responguin a les necessitats reals dels autònoms”.
