El món del treball ha cavat una profunda trinxera contra la coneguda com a economia de plataformes tal com funciona avui en dia. L’enfrontament contra les firmes de delivery i el seu tractament dels riders ha marcat l’agenda sindical en els darrers cursos, especialment d’ençà de la vigència d’una llei rider que, com lamenten els mateixos representants, no s’ha aconseguit aplicar amb tota conseqüència. Fins i tot en la seva millor versió, a més, la norma aprovada el 2021, ja amb Yolanda Díaz al ministeri de Treball, pateix una greu disfunció: només s’aplica a les empreses de repartiment a domicili, i no té efecte sobre cap altre sector de les plataformes. És a dir, la presumpció de laboralitat i l’obligació de contractar els falsos autònoms només té efecte a les plataformes de logística i entregues, i no a la resta. “El del repartiment era, en el moment, el sector més visible; però ara hi ha una munió de sectors que treballen en aquestes condicions”, explica Liliana Reyes, responsable de noves realitats del treball a CCOO a Catalunya. Una recent sentència a favor de les treballadores de l’empresa de neteja a domicili Clintu, que reconeix que havia ocupat fins a 505 persones com a falses autònomes, torna a cridar al conflicte entre plataformes i treballadores.
La sentència reconeix que les treballadores de Clintu complien una sèrie de condicions de laboralitat, com ara la manca de control sobre les condicions del treball o l’establiment del preu dels serveis –que, com en el cas de Glovo, correspon a l’empresa i no al treballador, com hauria de donar-se en cas que les empleades fossin autònomes–. El procés, recorda la responsable d’Hàbitat del sindicat Isabel Gutiérrez, s’ha allargat durant tres anys. Tot i que la inspecció de treball ja va comunicar aquests indicis de laboralitat, la sindicalista apunta que, en el cas del treball a la llar, és extremadament difícil estudiar-ne les condicions, en tant que “no es pot accedir al lloc de feina”. “Intentem que entre les treballadores es comuniquin i vagin compartint la seva situació”. La demanda original, de fet, s’articula al voltant de 30 treballadores, algunes d’elles que ja no formen part de la plataforma.
La resistència contra les males condicions laborals de les treballadores de plataformes és, en el cas de les empreses de neteja, molt complicada per la volatilitat de les situacions. Principalment, critica Gutiérrez, perquè les “insuportables” condicions de treball provoquen una intensa rotació. “Moltes estan de pas, s’hi estan un temps i després busquen feina en un lloc on les condicions siguin decents”, constata la sindicalista, tot apuntant la “manca de garanties i les 24 hores de disponibilitat” a què el model de negoci d’aquestes empreses obliga, en aquest cas, a les professionals de la neteja. A més, com denunciava un informe elaborat per Comissions a inicis del 2022, una treballadora domèstica contractada per l’usuari final no forma part del règim general de la Seguretat social, sinó que queda adscrita al Sistema Especial per a Treballadores de la Llar, substancialment menys garantista –per exemple, exclou el dret a atur–. Com que les plataformes volen operar com a intermediàries, aquest és el cas: encara que l’empresa sigui qui controla les ofertes laborals o les tarifes, el contractant final és l’usuari, cosa que obliga les treballadores a una situació administrativa substancialment pitjor.
Les males condicions, però, no arriben al sector de la neteja a domicili amb les plataformes. “Era un treball ja molt precari, però aquestes empreses aguditzen la situació encara més”, denuncia Reyes, que insisteix a l’enorme desprotecció que pateixen davant qualsevol dels actors de què depenen. Les treballadores de plataformes de neteja “estan encara més invisibilitzades que abans, no tenen interlocució amb ningú més que un xat”, una escletxa garrafal a un racó del mercat laboral especialment perillós per a la treballadora –no són estranys, expliquen des del sindicat, casos d’assetjament sexual o altres violències contra els que no hi ha la protecció o els mecanismes de denúncia que hauria de garantir una empresa que ocupés efectivament una professional de la neteja–.
Impossible organització
Amb aquests abundants punts cecs per a la defensa dels drets dels treballadors, sovint els sindicats es veuen abocats a confiar en el boca-orella i el suport mutu per garantir-hi la seguretat. La separació física entre les treballadores, però, complica molt més l’organització en el cas de les tasques de la llar que no pas, per exemple, entre els riders. Els repartidors de Glovo o Deliveroo “poc o molt comparteixen llocs de recollida de productes, deixen les bicicletes… És més fàcil que s’hi apropin”, confirma Gutiérrez, que reitera la immensa dificultat d’accedir al lloc de treball quan aquest és un domicili particular, fins i tot per a la inspecció de treball. En aquest sentit, una sentència a favor dels drets laborals és extremadament positiva per a la causa de les netejadores. “Tot el que sigui una situació similar facilita la baralla; sempre que es demostri la relació laboral, és bo”, celebra el responsable d’Anàlisi i Transformació digital de CCOO, Daniel Cruz. Sobre la base d’aquesta sentència, Gutiérrez garanteix que la representació sindical continuarà amb una feina molt poc agraïda. Amb la resta de plataformes de neteja “s’haurà de continuar rascant i trobar treballadores” disposades a denunciar la seva situació.
La llei europea, més ombres que no pas llums
La proposta de llei rider europea que va fer el Consell de la Unió fa poc menys d’un mes no ha convençut els representants dels treballadors, que hi troben importants fallides –per exemple, a diferència de la norma espanyola, no s’assumeix automàticament la laboralitat, i és el treballador qui ha de demostrar que compleix les condicions d’un empleat contractat–. Tot i això, hi ha un factor diferencial en positiu: el projecte que van plantejar els 27 ministres de treball de la Unió s’aplicaria sobre tots els treballadors de plataformes, no només els repartidors. Per a Cruz, la bona disposició comunitària a regular la situació és un bon senyal, si bé l’execució és pobre. El fet que es reguli amb tantes mancances, lamenta el responsable sindical, fa més difícil la vida a plataformes. “Si no hi ha norma, podem batallar cas a cas; però amb aquesta norma a Europa es permet que legalment les empreses es puguin saltar la laboralització”.
El principal argument dels legisladors continentals, fins i tot dels que estan a favor de constrènyer el model de plataformes, és el perill d’una victòria de l’extrema dreta en els pròxims comicis a l’Eurocambra de què pugui sortir una llei encara pitjor. Un context similar al que es pateix a Moncloa, on un ministeri de Treball favorable a les demandes dels treballadors de plataformes pot quedar substituït el pròxim 23-J per un departament del Partit Popular i Vox. “Tot el que s’havia aconseguit, amb un contracte social més just, es podria perdre”, alerta Cruz.
