Les darreres dades de l’Índex de preus de Consum dibuixen un futur immediat incert a l’economia de l’Estat. Segons l’estudi de l’INE, durant el juliol, els preus al mercat espanyol van escalar un 2,3%, al mateix ritme que a Catalunya. La subjacent, per la seva banda, continua disparada, per sobre del 6%, el que indica repunts a mitjà termini per l’alta influència sobre el conjunt de preus de factors molt volàtils, com ara l’energia o l’alimentació. Sindicats i associacions de consumidors, després de les dades publicades aquest divendres, reclamen mesures urgents de control de preus per pal·liar l’impacte del previsible retorn de l’espiral inflacionista sobre la ja tocada economia familiar.
La Unió General de Treballadors apunta a un clar culpable del retorn de les pressions inflacionistes després de mesos a la baixa: els beneficis de les empreses. Segons el sindicat, l’escletxa entre la taxa general i la subjacent “demostra com les empreses han traslladat la inflació a la resta de productes bàsics, com ara els aliments”. Així, els representants dels treballadors reclamen “mesures que limitin els beneficis de part del teixit empresarial”, especialment de les cadenes de gran distribució alimentària. L’organització contempla, en aquest sentit, decisions similars a les que ja s’han aplicat sobre el sector energètic, on l’excepció ibèrica i un discutit impost als beneficis extraordinaris han ajudat a controlar l’IPC del sector. En el mateix sentit s’ha expressat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que considera necessari “actuar” sobre els marges empresarials per “protegir la ciutadania” d’una nova espiral de preus.
El protagonista de les noves dades d’inflació, com ja ve sent el cas en els darrers mesos, són els aliments. Com constatava Díaz, l’IPC del sector alimentari ha escalat un 31% en els darrers tres anys, d’ençà de l’inici de la pandèmia. D’aquesta manera, entitats de protecció dels consumidors exigeixen ampliar les mesures de control dels preus que ja s’apliquen sobre el sector, com ara la rebaixa de l’IVA als aliments. Així, l’OCU proposa estendre la bonificació també a la carn i el peix -tot i que el principal motor de l’escalada de costos durant l’estiu han estat els vegetals-. A més, l’organització demana al govern en funcions que millori l’import de 200 euros que s’entrega en forma de xec d’assistència a les famílies amb una renda anual inferior als 27.000 euros.
Incidència en els salaris
Més enllà de les mesures de control de preus, els sindicats incideixen en la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors. Des de l’Unió Sindical Obrera destaquen la “màxima prioritat” d’una nova pujada salarial que equilibri la capacitat de despesa dels treballadors amb l’augment de preus. En aquest sentit, des de l’organització un nou augment de l’SMI que impulsi “la resta de salaris”, amb l’objectiu de contrarestar les pujades “escandaloses” d’aliments bàsics com l’oli o les fruites. Similar és la posició de la UGT, que reclama “continuar progressant” en la revalorització salarial als nivells que es van acordar al cinquè acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva signat pels sindicats majoritaris i la CEOE.
Els tipus d’interès, una “estratègia fallida”
Les organitzacions del món del treball dirigeixen també les seves crítiques cap al Banc Central Europeu pel focus en la política monetària com a única palanca per reduir la inflació. La UGT colpeja la “fallida estratègia” de Frankfurt, que ha disparat el preu del crèdit a màxims de més de quinze anys sense resultats tangibles. “L’enduriment de la política monetària no és només ineficaç, sinó que llastra l’activitat econòmica i posa en perill milers de llars”, etziben des del sindicat.
