La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha portat a tocar de la línia de meta un dels grans projectes del seu segon mandat al capdavant de l’executiu comunitari: 25 anys i una munió d’obstacles després, la conservadora alemanya ratificarà dissabte a Asunción (Paraguai) el tractat comercial entre la UE i el Mercosur. La dirigent i el comissari de comerç de la CE, el socialdemòcrata eslovac Maroš Šefčovič, han viatjat a la capital paraguaiana fent bandera del que consideren una de les grans victòries geopolítiques del moment. L’entesa econòmica generarà un espai de lliure comerç de 700 milions de persones, amb aliances polítiques i compromisos d’inversió que haurien de servir de contrapès per a l’ofensiva internacional que protagonitza el president dels Estats Units, Donald Trump, que considera el Mercosur com una de les zones prèmium del seu pati del darrere. Von der Leyen ha tret pit de “l’èxit” que veu en l’entesa des de Rio de Janeiro, a on ha fet escala per trobar-se amb el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, que no estarà present en l’acte institucional de dissabte per motius d’agenda. “Tothom hi surt guanyant, multiplicarà les oportunitats com mai“, ha reblat la líder de la Comissió, en un nou intent per rebaixar la creixent tensió de les institucions dels 27 amb la pagesia, que se sent “moneda de canvi” en un nou regal a la indústria automobilística alemanya.
Sota la pressió pagesa, els esforços de Von der Leyen i els seus comissaris -així com dels governs més favorables al pacte, com l’alemany o l’espanyol- han anat dirigits a convèncer el sector primari que les seves reclamacions no tenen fonament. Davant les pors del camp, que temen una entrada descontrolada de productes alimentaris sense els estàndards sanitaris, ecològics i laborals que imposa Brussel·les als seus camperols, la presidenta europea ha reivindicat les “normes clares i previsibles” i els “estàndards comuns” que garantirà el tractat. Uns estàndards que el camp veu lluny d’estar correctament aplicats en una entesa que no ha estat capaç d’imposar clàusules de reciprocitat -o “clàusules mirall”- que posin negre sobre blanc les exigències europees també per als agricultors i ramaders argentins i brasilers.
Aquesta havia estat la gran demanda dels governs més crítics, amb França i Polònia al capdavant, i que finalment la CE ha aconseguit esquivar gràcies al suport de l’executiu ultra de Giorgia Meloni, que havia flirtejat amb l’oposició francesa, però s’ha acabat conformant amb salvaguardes agrícoles més fortes en productes clau per al seu país, com el boví o l’aviram. Havent deixat enrere aquestes propostes, Von der Leyen s’ha vantat de la victòria, i ha assegurat que “L’acord UE-Mercosur envia un missatge potent. Diu: benvinguts al mercat més gran del món i a la zona de lliure comerç més extensa del planeta”.
Missatge a Trump
La ponència de l’alemanya ha servit de clar missatge cap a Trump, en plena aplicació de la seva Doctrina Donroe, que qüestiona sense mitjanies les normes de les relacions internacionals, especialment amb la seva zona d’influència immediata. Al costat de Lula -una de les veus més crítiques contra Washington a l’Amèrica Llatina-, Von der Leyen ha defensat “un món que funcioni sobre la base de la confiança i el treball en equip”, en clar retret a l’expansionisme excloent de l’administració estatunidenca. “Aquest és el poder de l’associació i de l’obertura, de l’amistat i la comprensió entre pobles i regions separades per oceans”, ha afegit; dibuixant un món multilateral més pacífic mentre es negocia la possible invasió de Groenlàndia per part d’una potència agressora. El mandatari brasiler s’ha mantingut en la línia de Brussel·les, i ha valorat una aliança “basada en el multilateralisme i en ple respecte dels pactes de l’ONU i l’Organització Mundial del Comerç”.
La pagesia colla Europa
D’ençà del passat 8 de gener, quan la Comissió finalment va desbloquejar el suport dels 27 al tractat comercial, la pagesia ha mantingut -i escalat- les protestes que feia dos anys que fan bullir carreteres i centres logístics de la Unió Europea. A Catalunya, el port de Tarragona, Pontós i el Coll d’Ares han recordat les tractorades que van bloquejar el centre de Barcelona ara fa dos anys. La repudia al tractat ha estat transversal en el sector: el conjunt d’organitzacions, des de la majoritària Unió de Pagesos fins al Gremi de la Pagesia, passant per les entitats que representen les grans explotacions agràries i ramaderes, com la JARC, han saltat al coll de les institucions de Barcelona, Madrid i Brussel·les en una setmana especialment tensa, que va acabar amb el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Òscar Ordeig, demanant “per favor” aixecar els piquets, a canvi de vies de contacte directes amb el president, Salvador Illa; la Moncloa i les institucions comunitàries, així com un posicionament conjunt amb l’executiu català per traslladar-hi els greuges del camp. Els esforços de les administracions per acostar-se als manifestants han estat més que insuficients, fins al punt que la coordinadora nacional d’UP, Raquel Serrat, ha arribat a reclamar a Ordeig que “deixi de vendre fum” amb el suport al camp i estableixi una proposta concreta per atendre les seves reclamacions.
La tensió catalana també s’ha fet palesa a molts altres mercats agraris de la Unió. Poques hores després de la firma, els pagesos irlandesos van prendre les autopistes de tot el país per reivindicar la supervivència de les seves explotacions, que veuen qüestionada per l’entrada de producte llatinoamericà a les seves cadenes de distribució. També s’ha tornat a encendre la situació a França, a on els tractors han marxat durant tot el cap de setmana contra el govern de centre-dreta d’Emmanuel Macron i Sébastien Lecornu per “sacrificar aquells qui alimenten el país” amb “decisions que es prenen lluny, contra la pagesia”. A Polònia, centenars de tractors van marxar sobre Varsòvia i Cracòvia, entre altres ciutats, dirigint la seva ira també cap al govern del conservador Donald Tusk. Una imatge que s’ha repetit a Bèlgica i a Grècia; així com a Itàlia, malgrat que Meloni buscava assegurar-se el suport dels seus productors amb les concessions de Brussel·les. Els pagesos catalans han compartit aquest assenyalament al govern espanyol, i han estat especialment crític amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas, a qui retreuen haver portat a terme un “paper lamentable” a favor dels interessos de la Comissió. Les protestes pageses semblen tenir intenció de permanència, atès que el procés polític de ratificació del tractat comercial encara està a mitges.
El camí que encara s’ha de fer
Cal recordar que el tractat del Mercosur està separat en dos capítols ben diferenciats. El primer, el més conflictiu, és el que afecta estrictament els afers relatius al comerç exterior, que cau per complet sota les competències de Brussel·les. Aquesta meitat de l’acord, la que més preocupa als pagesos, només necessita la llum verda de les institucions comunitàries, que ja té. Tot i això, governs i partits opositors ja busquen vies per fer-la enrere: els grups de l’Esquerra i els Verds al Parlament Europeu han presentat una moció perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea “revisi la legalitat” de l’acord i el seu encaix en la legislació dels 27; amb el focus posat en les hipotètiques compensacions que podrien rebre els països del Mercosur en cas que Europa activi les salvaguardes en un moment de tensió al mercat alimentari i redueixi la importació d’alguns productes. Els europarlamentaris contraris a l’acord alerten que aquesta clàusula podria “arriscar la independència i sobirania legislativa” de la Unió davant els seus socis comercials.
Si l’Eurocambra accepta aquesta moció, el TJUE hauria d’emetre-hi un veredicte; i, en cas que aquest vagi contra el tractat, les negociacions entre Brussel·les i els governs del Brasil, l’Argentina, Uruguai i Paraguai haurien de tornar a començar de zero 25 anys després. Si aquesta proposta no passa el filtre legislatiu, però, els MEPs encara haurien de donar el vistiplau definitiu a la versió final del pacte en una sessió plenària que se celebraria entre el febrer i el maig. El resultat d’aquesta votació, segons ha avançat l’agència Euronews, podria ser històricament ajustat, fins al punt que “15 o 20 escons podrien marcar la diferència”.
La segona meitat de l’acord detalla acostaments entre les dues regions en termes d’inversions i aliances polítiques, i aquesta sobrepassa el mandat de la Comissió Europea. Per tant, haurà de passar per tots els parlaments locals dels 27 abans d’entrar en vigor. En algunes places, com la francesa o la polonesa, té garantit el fracàs. Fins al punt que la mateixa noció del tractat ha fet trontollar el govern, amb dues mocions de censura -totes dues fallides- contra Lecornu en les darreres hores, presentades per l’esquerra de Jean-Luc Mélenchon i l’extrema dreta del Reagrupament Nacional, ara sota el mandat de Jordan Bardella, el delfí de Marine Le Pen. A l’Estat espanyol, la majoria és complicada: socialistes i populars, si s’encaixen dins de les seves tendències europees, haurien de votar a favor; però Vox ja ha començat la seva campanya amb la pagesia espanyola -més escorada a la dreta que la catalana, en termes generals- per collar els diputats populars en contra del pacte. L’entesa amb el Mercosur també tindrà enfront els partits catalans, amb Esquerra Republicana i Junts caient, en les darreres hores, del costat de la pagesia. Malgrat l’eufòria de Von der Leyen, doncs, el tractat està encara lluny de ser lligat, i l’escenari internacional és massa convuls per garantir que el pacte podrà fer el seu camí polític sense entrebancs.
