Una de cada deu famílies no pot afrontar les despeses essencials de la llar. Així ho ha assegurat aquest dijous el Banc d’Espanya en el seu últim informe de la situació financera de les llars i les empreses, en el que assegura que el 9% de les famílies no podien afrontar aquestes despeses claus quan va acabar el 2022, el que suposa un augment del 2% respecte a les dades del 2020. Els motius principals d’aquest augment, assegura el supervisor espanyol, són l’encariment de la cistella de la compra, la inflació i l’augment dels tipus d’interès. A més, el Banc d’Espanya també xifra en el 4,1% el percentatge de llars en situació “especialment fràgil” perquè no poden cobrir les despeses essencials ni amb la seva renda ni dipòsits a la vista a més d’un mes. L’òrgan supervisor també constata que l’augment dels tipus d’interès afecta de manera directa a les llars amb préstecs a tipus variable.
“Les llars amb aquests tipus de deutes, independentment del nivell de renda, són més vulnerables. Això és no només perquè dedicaven un percentatge major a la seva renda a despeses essencials sinó perquè els seus actius líquids cobreixen una menor proporció a aquesta despesa”, exposa el Banc d’Espanya en el seu informe.
Tot i aquestes dades més catastrofistes, l’òrgan governat per Pablo Hernández de Cos, aclareix que no s’han tingut en compte alguns factors que han afectat l’evolució de la situació de la llar en els darrers mesos. Aquests factors són, per exemple, les ajudes desplegades a les rendes de les llars amb rendes més baixes, a l’increment de les pensions no contributives, la introducció l’IMV o la reforma de codi de les bones pràctiques amb relació als deutes hipotecaris i que podrien haver esmorteït alguns d’aquests efectes.
Encariment del finançament
El document també assenyala que l’augment del cost de finançament, a causa de l’augment dels tipus d’interès, ha fet contraure la demanda de crèdits a les llars els últims mesos. En aquest sentit, el Banc d’Espanya apunta que aquesta tendència va començar en el tram final del 2022 i s’ha accentuat durant el primer trimestre d’aquest any, amb una especial incidència en els préstecs destinats a l’adquisició de l’habitatge. Segons els bancs, l’evolució seria conseqüència no només de l’augment dels tipus sinó també a un descens de la confiança dels consumidors. De cara al segon trimestre, els bancs anticipen una caiguda addicional a les sol·licituds de crèdit a les llars.
Sobre el finançament de les empreses, especialment les pimes, el Banc d’Espanya exposa que les restriccions d’accés al crèdit l’any 2014 era del 20% per l’efecte encara de la crisi financera global, fins que aquest percentatge es va anar reduint fins al 7% entre octubre de 2018 i 2019. Posteriorment, es va mantenir sota el 10%, excepte un repunt temporal durant la pandèmia, i ara, entre octubre del 2022 i març del 2023, ja s’ha situat en l’11%. D’aquesta manera, es trobaria en màxims des del 2016. “L’augment d’aquest indicador des de la segona onada del 2021 és moderat i vindria explicat pel percentatge més gran d’empreses afectades pel rebuig de les seves sol·licituds”, comenta.
