Les eleccions municipals acaparen les portades d’actualitat d’aquestes últimes setmanes. Totes les organitzacions i patronals es bolquen en demanar als partits tot allò que creuen necessari per poder continuar construint un millor futur. En aquesta línia, el Cercle d’Economia ha alertat que la manca de lideratge i decisió política ha estancat l’economia catalana i espanyola davant el creixement europeu. Parlant exclusivament del PIB per càpita, l’organisme ha assegurat que hi ha una gran diferència entre les dades europees, envers les catalanes i espanyoles. “Hi ha mancances molt importants de polítiques públiques que depenen directament de la Generalitat”, ha explicat Miquel Nadal, director general del Cercle. Ell mateix ha remarcat que “no és una qüestió de gestió sinó de lideratge”.
En el marc de la pròxima Reunió del Cercle d’Economia -que se celebrarà el 29, 30 i 31 de maig- l’organització ha presentat aquest dilluns la seva Nota d’Opinió, on ha remarcat la necessitat d’una governança per a tothom i plena de pactes per a la construcció del futur. Tot i això, el cercle ha fet molt d’èmfasi en la necessitat de la competència electoral la qual ha descrit com a “legítima i necessària per al bon funcionament de la democràcia”. Tot i això, la mateixa organització ha assegurat que “no pot ser l’excusa per a la paràlisi o per fer grans promeses que poden incrementar encara més el deute públic que acumula Espanya”. “Demanem als nostres polítics que tinguin una visió a llarg termini, que transcendeixi el cicle electoral, perquè no passi que tapar forats ara en faci de més grans més endavant. El moment que vivim -la transició global- ho demana”, ha explicat el Cercle d’Economia.

Pel que fa a la comparativa d’Europa amb Catalunya i també l’estat espanyol, el Cercle d’Economia parla d’un cert estancament. En aquest sentit, la nota de l’organisme compara les economies europees amb la catalana i posa èmfasi en el PIB per càpita, que ha acabat sent un 18% menor que la mitjana d’Europa. “La falta d’un debat de qualitat no només empobreix el poder legislatiu, sinó que també pot provocar conseqüències no desitjades en assumptes tan transcendents com la creació d’un parc d’habitatge públic de lloguer o l’augment del deute públic que la reforma del sistema de pensions pot provocar”, ha dit l’organisme. La conseqüència principal que troba el cercle a aquesta llunyania de les xifres europees és la manca de consens i debat entre polítics i la situació de falta d’equilibri que va provocar l’independentisme. “El Procés va crear forats que ara hem d’anar tapant”, ha dit el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola.
Barcelona, una ciutat resilient
“Barcelona ha demostrat una resiliència notable a l’hora d’afrontar les crisis encadenades dels darrers anys”, ha descrit la nota de l’organització. I és que tal com ha determinat l’organisme la capital catalana ha de trobar-se en una posició rellevant i se li ha de donar la importància necessària per créixer. D’aquesta manera, s’ha parlat de canvis no només a la ciutat sinó en l’àrea metropolitana. Nadal ha parlat de l’habitatge com una de les principals qüestions a tractar a la capital catalana. “La regulació del preu del lloguer no ha ajudat a Barcelona”, ha explicat. En aquest sentit, ha fet referència a la nova llei de l’habitatge i com aquesta pot afectar de manera negativa a la capital catalana. “Tenim dubtes”, ha continuat el director general del Cercle, que també ha parlat de la “poca efectivitat” que tindrà l’obligació de dedicar el 30% de les obres de nova construcció a habitatge social.
Per altra banda, el Cercle d’Economia també reclama que Barcelona torni a ser centre de decisions i de seus de grans empreses. D’aquesta manera, l’organisme també ha expressat en la seva nota d’opinió la necessitat de recuperar aquestes empreses que van marxar durant el Procés. Per altra banda, però, l’organisme ha assegurat que “no és feina nostra posar condicions de tornada, sinó de la Generalitat”, ha dit el president del Cercle d’Economia.
L’ampliació de l’aeroport al centre de la qüestió
Una de les qüestions que ha posat sobre la taula el Cercle d’Economia és la necessitat d’ampliar l’aeroport del Prat, un conflicte encara molt obert amb molta oposició, però també molta defensa. Des de l’organització han assegurat que “la Generalitat ha d’exercir el lideratge”. En aquest mateix context, l’entitat ha demanat consens entre totes les parts i ha remarcat que tot i ser una infraestructura que s’ha d’executar, ha de poder ser compatible amb “una política pública compromesa amb la protecció d’un espai natural amenaçat”. I és que el Cercle d’Economia ha demanat sobretot el diàleg entre totes les parts, i ha posat el Govern com l’encarregat d’intervenir entre tots els implicats. “Gestió no implica deixar de plantejar demandes que són consensuades pel gruix de la societat catalana, tant pel que fa al model de finançament com en la reivindicació de més quotes d’autogovern. Gestió de qualitat significa lideratge polític, i els darrers anys ens n’ha faltat massa”.
Tot i això, en ser preguntat per altres infraestructures catalanes -especialment el transport ferroviari-, el president del Cercle ha explicat que “l’acumulació en el dèficit en infraestructures és molt gran”. Així doncs, Guardiola ha volgut remarcar que “el cercle no pot parlar de tot i tenim una visió molt economista, però no som experts”. De fet, el president de l’organisme no ha volgut entrar en polèmiques sobre la inversió i competències de Rodalies, una de les infraestructures que tornen a estar en el focus d’actualitat pels recents problemes que ha tingut la línia R2 Sud.