La darrera vegada que l’alcaldessa de Barcelona va trepitjar territori presumptament enemic -un dels tres màxims Cercles de la ciutat, el d’Economia-, el seu president, Javier Faus li va cantar, no les absoltes, però sí les quaranta. Allò no va anar bé. No va anar bé, per a Ada Colau, si és que l’alcaldessa tenia la intenció de mirar de no quedar malament amb tothom. Però en aquell moment semblava que a Colau ja li feia el pes la confrontació segons amb qui.
Ara no ha estat el cas. En la darrera intervenció de l’alcaldessa al Cercle d’Economia, aquesta setmana, el president actual, Jaume Guardiola, només va entrar a casa seva per saludar institucionalment. S’hi hauria d’haver quedat, perquè allò va ser un passeig sense vi i amb roses. Els periodistes se’n feien creus. Hi havien anat per assistir a un nou combat de boxa i s’hi van trobar amb el pessebre que Colau nega als xiquets per Nadal. Així no es pot fer bé la feina!
“Certa comoditat,”, “aplaudiments”, “complicitats”, “preguntes còmodes contestades amb respostes cordials”… Marededéu! Allò ja no és el que era. O els cerclaires s’han domesticat o l’alcaldessa adapta el discurs a l’ecosistema on va, com han fet sempre els polítics convencionals. Deu ser això darrer, perquè Ada Colau fins i tot va reivindicar al Cercle reforçar “la col·laboració publicoprivada”. Maredéu! (bis). Que ho diguen a les empreses o als negocis que fan cues interminables, que han de barallar-se amb l’administració local en plets eterns o que ensopeguen a cada pas, no amb les bandes rugoses que infesten els carrers de la capital, sinó amb unes traves administratives delirants que recorden el castell de Kafka.
Ada Colau va admetre que la relació amb les empreses ha canviat i va atribuir els seus “recels inicials” -“recels”, en diu, d’aquell esclafit permanent- a la falta d’experiència pròpia i del seu equip. Res, que tot s’ha superat. Almenys, davant els encorbatats que van anar a saludar-la. No tants, però, com dies abans s’havien apinyat al Cercle per saludar un dels seus candidats: Jaume Collboni. Potser per això Colau va lluir l’exdirigent municipal socialista i ara crossa de l’alcaldia i de la candidatura dels comuns, Jordi Martí.
El cronista del nostre diari va definir la darrera estratègia de l’alcaldessa de “camaleònica” i va arribar a la conclusió -com tots els altres estupefactes esclaus d’ofici- que Colau havia “sobreviscut” a la visita. Què se n’ha fet, d’aquelles samarretes i d’aquelles pancartes dels alterats per la hipoteca? Les noies en van fer un pom. Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran.
Ada Colau ha decidit, aquesta vegada que sembla que li pinten més bastos, quedar bé en totes les places. A còpia de discursos contradictoris amb la realitat que ha perpetrat durant els seus dos mandats municipals. Hi té dret. El dret a fer passar puma per llebre. Però els que no tenen dret a fer el paperina són els senyors del Cercle d’Economia, que després es queixen que els periodistes no són prou incisius en les seues preguntes. No hi ha un pam de net. La pròxima, alcaldessa, atreveix-te a anar a l’Ecuestre, que allà troten molt més.
