Els economistes catalans continuen apuntant a la desigualtat fiscal que provoca l’Estat a Catalunya com a centre dels problemes econòmics que pateix el país. Així ho revela la darrera enquesta de situació econòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que demana l’opinió als seus col·legiats sobre les dinàmiques econòmiques que marquen el rendiment del Principat. En ella, el dèficit fiscal es manté com la primera preocupació dels experts, amb més d’un 44% dels enquestats que ho consideren un greuge fonamental. El segon classificat, en plena crisi residencial, és la dificultat per a l’accés a l’habitatge, mentre que el tercer té molt a veure amb la relació econòmica amb Espanya: un 32% dels consultats llisten entre les seves preocupacions la mala salut de les infraestructures i les comunicacions catalanes, una ferida infligida en bona part per la baixa execució de les inversions del govern espanyol a territori català.
La consulta als economistes de l’octubre ha demostrat una davallada important del patiment d’empreses i teixit productiu per la guerra comercial encetada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Si a la primavera més d’un 17,5% dels experts ho plantejaven com una amenaça per a l’estabilitat econòmica del Principat, ara només ho han fet un 5,4%; per sota d’altres reptes com la inflació, el preu de l’energia o l’envelliment de la població. L’estudi constata, però, que l’empresariat del país -i els economistes en paral·lel- comencen a detectar una crisi d’absentisme laboral, amb més d’un 12% dels consultats preocupats per la tendència, que ni tan sols formava part del llistat ara fa tres mesos. Encara per sobre de tot plegat, consten alguns dels retrets que el teixit productiu fa temps que llança a les administracions, com ara la manca de reformes estructurals en l’economia, assenyalada per un 24% dels col·legiats, o la baixa productivitat, de què alerta un 31% de la mostra.
Guanya la banca
Malgrat les preocupacions creixents amb qüestions estructurals de l’economia catalana, els economistes reconeixen que el país està experimentant un creixement substancial, que podria arribar al 3% a tancament del 2025. Tot i això, es tracta d’un creixement concentrat en “els actors amb més capacitat financera”. Més del 30% dels enquestats assegura que el gran guanyador de l’estructura actual de l’expansió econòmica al país és la banca; mentre que prop d’un 25% identifica l’Estat com a gran beneficiat. Per sota, els inversors, prop del 20% del total; mentre que només un 1% dels experts veuen en la tendència d’enguany un benefici per als treballadors. Enmig, empresaris i directius d’empresa, que concentren un 9,3 i un 5,6% de les anàlisis dels economistes. Segons el Col·legi, les respostes dels col·legiats “demostren una percepció generalitzada que els fruits del creixement econòmic no s’estan distribuint de manera equilibrada”.
Pressupostos i administració
El sector públic, segons els economistes, té un rol central en els forats econòmics que pateix Catalunya. Prop d’un 80% dels experts sosté que la primera prioritat del sector públic del Principat hauria de ser la simplificació administrativa, per un 32,4% que apunta a un redisseny dels serveis públics. En línia amb la primera, més d’un 20% considera indispensable que s’apliqui una digitalització integral de l’administració. Tot plegat, però, està vinculat a l’aprovació d’uns pressupostos, que ha estat impossible en el darrer curs. L’informe recull un parer majoritari entre els col·legiats que un segon curs sense comptes “suposaria un perjudici significatiu per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya”. “El patró de respostes evidencia un ampli consens sobre la importància d’uns pressupostos per garantir l’estabilitat econòmica i social del país”, sentencia el Col·legi.
