La transició energètica ha estat una de les grans obsessions del sector energètic en els darrers anys. Una transició que després de semblar quedar en punt mort està revifant en els darrers anys. La reacció a les guerres d’Ucraïna i de l’Orient Mitjà i els equilibris geopolítics arreu del món han impulsat més la transició energètica que no pas la lluita contra el canvi climàtic i les mesures impulsades per la UE. Els experts assenyalen que la dependència dels combustibles fòssils -sobretot amb el trencament de la importació amb Rússia i la crisi oberta a Ormuz, per on passa gran part del petroli mundial. Un fet que ha retornat a recordar la necessitat de “descarbonitzar l’economia, però no només pel clima, sinó també per reduir la dependència i l’impacte dels increments de preu”, tal com assenyala Stefan Sipka, cap de Prosperitat Sostenible per Europa al European Policy Centre (EPC) de Brussel·les. Segons Sipka, aquesta dependència energètica seria el “taló d’Aquil·les” dels 27 i només les renovables podrien solucionar.
Des del 2022 amb la guerra a Ucraïna i el bloqueig a totes les importacions russes. En declaracions fetes a l’ACN la investigadora en cap d’energia a Europa de l’Institut d’Economia Energètica i Anàlisi Financera (IEEFA, per les seves sigles en anglès), Ana Maria Jaller-Makarewicz, assegura que s’ha demostrat que aquesta dependència és “el punt més dèbil” dels 27 i assegura que a partir de la invasió russa els governs europeus s’han hagut d’adaptar i assegura que “la transició cap a les renovables és una transició cap a la seguretat energètica”. Afegeix que les dades del Banc Europeu d’Inversions mostren una inversió de 418.000 milions, una xifra prop del doble del 2015.
Adaptar-se i mantenir els nivells d’inversió i aposta
Des de l’esclat del conflicte a Ucraïna les mesures que s’han pres han ajudat a reduir un 20% el consum dels combustibles fòssils tot i que a principis de 2026 la UE va començar a dependre del gas. L’arriba de la guerra a l’Orient Mitjà i el tancament de l’estret d’Ormuz va servir de recordatori per no “abaixar la guàrdia” amb la implementació de la transició energètica. Segons Jaller-Makarewicz cal reduir la demanda de gas i augmentar la d’energies netes, un fet amb el qual Skipa coincideix, ja que cal ser “més ambiciosos” en reduir la dependència d’aquestes energies i no dependre d’uns canvis geopolítics que són extremadament volubles. Entre les apostes d’Skipa hi ha la proposta de la Comissió Europea, AccelerateEU, que busca millorar la competitivitat de l’economia mentre s’impulsa la descarbonització i l’electrificació.
Els experts, però, recorden que en el cas de l’Estat espanyol aquesta transició i posició de lideratge que ha agafat el govern espanyol “no és suficient” tot i que des de l’EPC asseguren que l’Estat espanyol és “més resistent” als impactes energètics perquè ha invertit en renovables en els darrers anys. De fet, Jaller-Makarewicz assenyala que la inversió no només s’ha fet en energies renovables, sinó que també s’ha invertit en la xarxa elèctrica i en buscar com reduir el preu de l’electricitat per al consumidor final.
