La inflació s’ha disparat sis dècimes a la Unió Europea (UE) pels efectes de la guerra de l’Iran. Segons dades de l’Eurostat, és del 2,5%, sis dècimes més que el febrer quan era de 1,9%. D’aquesta manera, el conjunt de la UE se situa per sobre del 2% que persegueix el Banc Central Europeu (BCE).
Al’Estat espanyol, i també a Catalunya, la taxa d’inflació s’ha incrementat fins al 3,3%, mentre que al febrer era del 2,5%. Tal com va informar Món Economia, la guerra ha colpejat de ple la cistella de preus a Catalunya, segons les dades avançades per l’Institut Nacional d’Estadística. La benzina i, en menor mesura, la factura de la llum han contribuit a fer pujar els preus de consum en un mes marcat per la crisi petroliera.
L’Estat espanyol, per sobre de la mitjana de la UE
L’increment de la inflació a l’Estat espanyol es manté també per sobre de la mitjana dels països de la Unió Europea i per sobre dels objectius marcats pel Banc Central Europeu (BCE).

Un 2,5%, sis dècimes més a l’eurozona
El Banc Central Europeu ja va revisar fa dues setmanes les previsions d’inflació per al 2026 en el conjunt d’Europa, que ara creu que serà del 2,6%. Bona part d’aquesta previsió està basada en el possible encariment del petroli i el gas en cas que el conflicte entre els EUA i Israel, d’una banda, i l’Iran, de l’altra, s’allargui més del compte.
D’altra banda, la inflació de l’energia s’ha enfilat dràsticament entre el febrer i el març a Europa. Del -3,1% s’ha elevat fins al 4,9% aquest març. També s’han encarit els serveis (3,2%, en comparació amb el 3,4% del febrer), els aliments, l’alcohol i el tabac (2,4%, en comparació amb el 2,5% del febrer) i els béns industrials no energètics (0,5%, en comparació amb el 0,7% del febrer).
Es prepara una pujada dels tipus d’interès
Davant aquesta espiral d’inflació, els governadors dels bancs centrals dels 27, així com els seus homòlegs al Regne Unit, Noruega o els Estats Units, contemplen una pujada dels tipus d’interès que rebaixi el crèdit i, al torn, el consum. Alguns experts han alertat que la solució plantejada no ajudarà a reduir la inflació. El xoc que està causant l’augment generalitzat de preus que ja s’ha notat a Catalunya al març no és de demanda, sinó d’oferta. És a dir, no hi ha massa diners circulant per comprar carburants, el principal actor de l’esclat de l’IPC; sinó una gran tensió en el preu en origen del producte per la incertesa global que està causant el conflicte a l’Orient Mitjà. Per tant, forçar la ciutadania a comprar menys no serviria per rebaixar l’IPC.
