El món empresarial català, segons diverses veus del sector exterior del país, mai ha mirat cap a l’Orient Mitjà com una regió nuclear per a la seva activitat comercial. Dels més de 100.000 milions d’euros que Catalunya exporta cada any -si més no, en els darrers tres exercicis- només un 2,5% es distribueix entre l’Aràbia Saudita, Israel, els Emirats Àrabs Units i la resta de potències al voltant de la península Aràbiga. Abans de la pandèmia i del canvi de ritme exportador del Principat, segons expliquen des de la Cambra de Comerç de Barcelona, la ràtio era més o menys la mateixa: el 2019, Catalunya exportava a aquests compradors un 2,8% de tot el volum transitat cap a fora de les fronteres de l’Estat espanyol. Ara bé, el 2025 podria haver marcat un punt d’inflexió favorable als interessos catalans: tal com expliquen fonts del món internacionalitzat del país, l’any passat va ser “el que més s’han incrementat les operacions a la regió“, amb un 15% més que el 2024, uns 2.500 milions d’euros. A més, havia canviat la qualitat dels acords: la tradicional composició de la bossa de productes venuts, plena de béns de consum i alimentació prèmium, ha fet un salt industrial cap a la maquinària, el material elèctric i els derivats dels plàstics, tots ells béns intermedis que estaven fonamentant el canvi de model productiu dels principals actors regionals. “Tenien programes d’industrialització molt ambiciosos per diversificar les seves economies i rebaixar la dependència del petroli“, expliquen les mateixes veus. I Catalunya, abans de la guerra a l’Iran i el forat que aquesta hi està generant, s’havia fet un lloc important entre els proveïdors de la nova època fabril del Golf i l’Aràbia.
Els clients preferits de les empreses catalanes en la regió, segons dades de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, són també les economies més poderoses de l’Orient Mitjà: els Emirats Àrabs Units, que va comprar l’any passat productes i serveis catalans per valor d’uns 744 milions d’euros; l’Aràbia Saudita, amb uns 617 milions d’euros en valor adquirit, i la rara avis que suposa Israel, l’únic dels països de la zona que va retallar la seva relació comercial amb Catalunya, amb uns 560 milions d’euros adquirits, un 6% menys que el 2024. Pel que fa a les altres dues potències, els creixements interanuals respectius van ser més que intensos, d’un 20,4 i un 40,4% respectivament. Observant la distribució sectorial dels fluxos comercials, la medalla d’or se l’emporta un dels sospitosos habituals al Principat: la perfumeria. El curs passat, va suposar el 16% de les compres catalanes a aquests països, a tocar dels 410 milions d’euros, segons dades d’acció.
També registren un impuls rellevant, d’acord amb les bases de dades de la Cambra, els productes alimentaris, amb uns 470 milions exportats a la regió; una escalada de més d’un 39% respecte del 2024, amb especial protagonisme en paquets d’alt valor afegit, com ara el cacau, el sucre, el cafè o els plats preparats. Els béns de consum, majoritàriament prèmium, pateixen poc pels estralls de la guerra a l’Iran a la regió, per una qüestió de pura distribució de rendes. “Cal tenir en compte que la gent que compra a Catalunya té un alt poder adquisitiu, i no el deixarà de tenir. I aquells que patiran més la crisi econòmica, que són les capes econòmiques més baixes, ja no eren el públic objectiu”, lamenta Carles Mas, director de l’àrea d’Economia i Empresa de la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, Pimec.
Una reindustrialització catalana
Tot i el pes sobre el muntant total, el sector exportador no veu en els béns de consum la palanca de creixement que pot fer de l’Orient Mitjà una regió estratègica per a les empreses catalanes. És, tornant-hi, aquella industrialització a marxes forçades la que pot generar valor al Principat. Segons veus sectorials consultades, “Catalunya s’ha beneficiat molt” d’un procés que ha buscat fonamentar la creació de riquesa del país en la manufactura, traslladant els guanys del sector petrolier a una indústria més perenne i amb més capacitat de redistribució. Només a l’Aràbia Saudita, la producció industrial es va disparar un 9% el 2025 sobre les inversions públiques del pla de diversificació econòmica Vision 2030, un projecte de la corona de Riad per construir una economia més forta al país. Per la seva banda, els Emirats han disparat les seves exportacions industrials un 25% any a any, d’acord amb dades del mateix govern, que pronostica un creixement del PIB pròxim al 5% “accelerat per sectors no-petroliers i reformes estratègiques”. En aquest procés, les empreses de béns intermedis i maquinària del Principat havien aconseguit posar un peu a un sector “molt complicat”, segons Mas: d’acord amb les xifres de l’Idescat, la regió va adquirir al teixit empresarial català més de 400 milions d’euros en màquines per a fàbriques i material elèctric. Als dos mercats essencials, les compres es van disparar: l’Aràbia Saudita pràcticament va duplicar les operacions referents a equipament industrial, i va superar els 52 milions d’euros facturats; mentre que els Emirats Àrabs Units van créixer prop de 10 milions d’euros des del 2024, fins a tocar dels 49 milions d’euros.
Són xifres petites, però que, segons les veus sectorials consultades, tenien potencial per esdevenir una tendència. En molts segments econòmics, la regió “partia de zero”, i “havia de crear tota la cadena de valor”. De fet, el món patronal del país ha identificat que els exportadors catalans no només hi han aportat productes; també coneixement. Segons Mas, entre les empreses que millor rendiment han mostrat en el darrer any hi ha els serveis altament especialitzats a les empreses. “Consultories, enginyeries, firmes d’arquitectura…”, enumera el representant patronal; tot plegat iniciatives que mostren el recorregut de la regió si té marge per continuar apostant per aquesta mena de transició econòmica.
Optimisme caut
El caràcter de les indústries més reeixides en la relació entre Catalunya i l’Orient Mitjà fa que els fluxos, segons Mas, siguin més resilients del que es podria esperar. A diferència dels béns de consum, que es poden veure més llastats quan hi ha una guerra al veïnat, “allò que ven el país a l’Aràbia Saudita o els EAU és necessari; no deixaran de comprar-lo perquè hi hagi un moment de mala maror econòmica”. No queda clar, val a dir, que la sang hagi d’arribar al riu: segons la tècnica del gabinet d’estudis de la Cambra de Barcelona, Blanca Zapater, encara hi ha marge per salvar les economies del Golf i la seva àrea d’influència d’una crisi estructural. “Si la guerra dura més de tres mesos sense perspectives de solució, sí que hi haurà impactes seriosos. Però si l’impacte acaba sent puntual, es revisaran les previsions a la baixa, però sense més greuges”, raona l’experta. Similar és la perspectiva del director econòmic de Pimec, que considera que la cadena de valor és prou sòlida perquè el forat es quedi petit. “Potser retrocedim una mica: si l’any passat vam vendre 2.500 milions, enguany ens quedarem en 2.200. Però no desapareixerà: si hem estat capaços de vendre, serem capaços d’aguantar”.
Altres veus sectorials són encara més optimistes, i consideren que, fins i tot en el pitjor dels casos, el greuge serà temporal. Atès que les exportacions més fonamentades en la reforma productiva s’hauran d’executar tant sí com no, aquestes fonts sostenen que “els contractes es posposaran, o no es compliran el 100% dels acords immediatament”. L’abast econòmic del conflicte bèl·lic és encara curt; fins al punt que des de Pimec “no tenen constància d’afectacions als contractes en les primeres setmanes”. És a dir, aquelles vendes ja pactades, fins i tot amb una guerra regional, s’han executat. Vist això, Catalunya no sembla donar indicacions de voler fugir de l’Orient Mitjà, fins i tot sota la pluja de bombes. “Obrir un mercat nou és molt difícil. Sortir-ne per una conjuntura adversa i després tornar a entrar-hi té un cost d’oportunitat brutal”, expliquen des de la indústria. Mas hi està d’acord: per al representant de les pimes, si bé és cert que la regió “completa les carteres exportadores sense ser un objectiu central”, ningú té pressa per tancar-hi l’operativa. “Tothom que coneixem que tenia plans als Emirats, a Israel o a l’Aràbia Saudita, no tenen cap pla per no ser-hi. I tothom que està buscant mercats alternatius per esquivar els aranzels de Trump, si té una oportunitat a la regió, l’agafarà”, conclou.
