Les primeres setmanes de l’aliança entre Elon Musk i el president dels Estats Units Donald Trump semblaven falagueres per a l’empresari. Tesla, la joia de la corona del milmilionari sud-africà, es disparava entre els inversors. El dia que Trump es va imposar a les eleccions presidencials, el passat 5 de novembre, les accions de la companyia es movien al voltant dels 260 dòlars. Quan es va comptar el darrer vot, la marca es va disparar. En menys d’un mes i mig, la capitalització es va multiplicar, fins a fregar màxims els 480 dòlars, entre promeses de polítiques favorables al món empresarial i llibertat per al desenvolupament tecnològic. Només un trimestre després, tots els guanys s’han esborrat: la tecnològica ha perdut les alces forçades per la nova presidència, i ja torna a moure’s per sota dels 250 dòlars. El capital no és l’únic que desconfia: els clients cada cop miren menys cap a la insígnia texana a la cerca d’un vehicle alternatiu. Els analistes bancaris esperen un dels pitjors resultats de la seva història recent; i alguns dels seus mercats centrals –Alemanya, la Xina– l’han deixat enrere per productes més barats i de millor qualitat. Tesla, doncs, ja no és la referència que era al seu sector.
Fins i tot el gran capital estatunidenc s’ha adonat de la caiguda de Tesla. El passat dijous, el gegant de Wall Street JP Morgan va ser demolidor contra l’estratègia de la multinacional. En una trucada amb clients, la directiva del banc va ser contundent: “No som capaços de trobar res com això en la història de la indústria de l’automoció: que una marca hagi perdut tant de valor, tan ràpidament”, subratllen els analistes. A parer dels inversors, el rol de Musk en l’administració Trump és contraproduent per als interessos del seu valor estrella. El “context regulador canviant” que està imposant la Casa Blanca, sense guies concretes sobre els seus pròxims avenços, tenen la tecnològica com la seva principal víctima. Per exemple, JP Morgan cita la possible retirada dels beneficis fiscals per a la compra d’un cotxe elèctric, una mesura que va posar en marxa l’expresident Joe Biden, com un greuge substancial per a la marca. Cal recordar, de fet, que Tesla va ser un dels grans beneficiaris d’aquesta política, que Trump rebutja com una concessió a l’agenda ecologista. Sense els 7.500 dòlars en concessions públiques, asseguren des del sector, “les vendes de vehicles elèctrics cauran significativament”. La firma de Musk és encara el jugador més dominant al seu segment, amb un 42% del mercat electrificat; i seria la gran derrotada en cas que la demanda s’enfonsi al país.
Els efectes es notaran ja en els comptes del primer trimestre del 2025, segons les mateixes estimacions de JP Morgan. La lectura del banc apunta a una retallada de les vendes pròxima al 30% en termes interanuals. A parer dels analistes, part de la pèrdua de confiança dels inversors prové del “divisiu rol de Musk a l’administració Trump”, com a cap de l’agència extragovernamental dedicada a aplicar retallades billonaries en el pressupost federal. Ara bé, el mateix magnat sembla ser conscient de les males perspectives que acompanyen el programa del seu president. Sense afegir el nom de Musk, la companyia va enviar el passat divendres una carta oficial al secretari de Comerç del govern estatunidenc, el milionari energètic Howard Lutnick, alertant dels “desproporcionats impactes” de la guerra comercial que el Despatx Oval lliura amb Europa, la Xina i altres aliats sobre el sector del cotxe elèctric.
Entre altres productors nord-americans, Tesla ja ha anunciat mesures per portar a terme una “agressiva relocalització” de la seva cadena de valor als Estats Units, a la cerca de proveïdors de proximitat i plantes productives dins el territori. Ara bé, fins i tot si aquest projecte es pot portar a terme, “moltes parts i components són difícils de trobar dins els Estats Units”. De fet, part de la línia productiva de Tesla es troba a la Xina, a on la indústria del vehicle elèctric es troba molt més avançada; i a on, a més, el proveïment de materials estratègics -les tan conflictives terres rares- està garantit. Per tant, l’impost del 20% a les importacions xineses afecta profundament Musk i la seva companyia; i qualsevol resposta que pugui imposar Pequín sobre les firmes nord-americanes pot tenir efectes encara més devastadors. Ara per ara, la resposta aranzelària xinesa cap als Estats Units se centra en els productes agrícoles, si bé l’escalada que la Casa Blanca ha portat a terme en les darreres setmanes promet conflictes en altres sectors, de la metal·lúrgia a la farmàcia, passant per les altes tecnologies.
Obligats a rebaixar preus
Davant les noves amenaces i la pèrdua de competitivitat que causen els aranzels, Tesla ha hagut de rebaixar les seves pretensions de preu. Un dels grans forats que encara pateix el sector del cotxe elèctric occidental és el del cost: mentre que els models europeus i estatunidencs encara són vists com a prèmium, les escuderies xineses han aconseguit posar al mercat productes entre els 20 i els 30.000 euros, que competeixen amb les gammes baixes i mitjanes de propulsió tradicional. L’exemple més sagnant és el de l’histriònic Cybertruck, el bescantat “cotxe indestructible” que Musk ha presentat a bombo i plateret en les fires especialitzades. En un primer moment, el milionari hi va posar una etiqueta d’uns 40.000 dòlars, que es va disparar immediatament fins als 61.000 només va posar una roda al mercat. Els afegits a l’aparell, a més, feien escalar ràpidament el preu fins als 100.000 dòlars. Amb aquesta estratègia de mercat, la tecnològica va xocar amb una paret: en el llançament, van assegurar 1,9 milions de reserves del cotxe; si bé només un 5% de les mateixes es van acabar materialitzant en vendes. Davant la patacada, la directiva ja ha fet un gir de timó, i ha inclòs molts dels extres als models base, efectivament retallant el preu objectiu en més de 30.000 dòlars per unitat.
No només el cridaner Cybertruck pateix les escletxes de Tesla. Segons va publicar el passat divendres l’agència Reuters, la multinacional buscarà retallar el preu del Model Y, el seu supervendes, un 20%. L’objectiu principal d’aquest Y low cost seria la Xina, a on ja fa temps que el seu principal competidor a la regió, el gegant de Shenzhen BYD, l’ha superat com a líder absolut al mercat local. La primera versió del producte patiria encara la guerra comercial de Trump: Musk ha decidit fabricar-lo a la seva planta de Shanghai. Per tant, qualsevol pas de fronteres als Estats Units o als mercats més atractius de la Unió Europea hauria de saltar barreres aranzelàries d’entre un 25 i un 35%.
Pèrdues intenses arreu
Els Estats Units, però, no són el principal problema de Musk. De fet, el pas enrere és global: entre el gener i el febrer, Tesla es va deixar un 44,4% de les seves vendes en termes interanuals. Sense anar més lluny, a la Xina només es van entregar 28.200 Teslas en els dos primers mesos de l’any, la seva pitjor xifra, precisament, des del 2022. La caiguda a altres mercats estratègics és encara més significativa. A Austràlia, només es van entregar 1.600 Teslas en els primers dos mesos de l’any, un 72% menys que l’any anterior; mentre que a Alemanya es van perdre un 76,3% de les vendes. A l’Estat espanyol, la retallada és similar a la xifra global, amb una caiguda del 42,3% de les adquisicions. Tot plegat, a favor dels vehicles xinesos.
3 
