L’economia alemanya no recuperarà suficient embranzida en el que queda de 2023. Després d’entrar en recessió tècnica, amb dos trimestres consecutius de decreixement, el Fons Monetari Internacional preveu que la federació centreeuropea tanqui el curs amb una contracció econòmica del 0,3%, especialment ancorada pel seu complicat context energètic i els profunds efectes de l’enduriment de la política monetària sobre el seu mercat interior.
Segons un informe publicat per l’FMI aquest mateix dilluns, el creixement “lleugerament negatiu” es mantindrà mentre no es resolgui el shock energètic –especialment dur a Alemanya, un mercat molt dependent del subministrament de gas rus– i el Banc Central Europeu aturi progressivament l’enduriment monetari que ha marcat el darrer curs. Per la seva banda, l’espiral inflacionista quedaria lluny de desaparèixer a finals del 2023: el Fons Monetari preveu que l’economia alemanya acabi l’any amb un índex de preus de consum del 5,8%, quatre punts per sobre del català i de l’objectiu del BCE.
De cara al 2024, la situació seria substancialment millor, si bé encara no es trobaria en els paràmetres de la normalitat. Segons l’FMI, el PIB alemany registraria el pròxim any un creixement lleuger, de l’1,3%, amb una sortida completa de la recessió actual. Pel que fa als preus, la inflació cauria fins al 3,3%, encara prop de punt i mig per sobre dels objectius monetaris; mentre que la subjacent, que acabarà el 2023 per sobre del 6%, acabaria el 2024 exactament en tres punts. Per tant, fins i tot amb un bon pròxim any, la locomotora d’Europa encara tindria molts deures a fer.
Recomanacions generals
Tot i els mals resultats amb què l’economia alemanya tancarà dos cursos encadenats, des de l’FMI han lloat les “fortes polítiques” que ha implementat l’executiu d’Olaf Scholz, que han demostrat la “notable resiliència econòmica” d’un país que, atesa la seva situació anterior a la guerra a Ucraïna, podria haver patit encara més del que ho ha fet. Malgrat això, reclamen un nou paquet de mesures per “garantir la desinflació”, amb una estratègia que complementi l’encara sostinguda pujada de tipus d’interès que planteja Frankfurt. De la mateixa manera, exigeixen a Berlin un “ajustament fiscal a curt termini” que dirigeixi els pressupostos en el mateix sentit que la política monetària; de la mateixa manera que insten el govern federal a “deixar que les mesures d’estalvi energètic expirin” com estava previst.
