La inestabilitat geopolítica a l’Orient Mitjà continua tenint efectes directes sobre l’economia europea. El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous apujar els tipus d’interès en 0,25 punts percentuals, situant el tipus de referència en el 2,25%. Es tracta del primer increment del preu del diner des del setembre del 2023 i posa fi a gairebé un any de congelació dels tipus, que es mantenien en el 2% des del juny del 2025.
La decisió arriba en un context marcat pel repunt de la inflació a l’eurozona. Segons les últimes dades d’Eurostat, l’índex de preus va escalar fins al 3,2% al maig, molt per sobre de l’objectiu del 2% que es fixa el BCE. L’encariment de l’energia, derivat de l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, ha estat un dels principals factors que expliquen aquest augment dels preus. A més del tipus de referència, el BCE també ha revisat a l’alça els altres dos tipus oficials que controla. El tipus bàsic de finançament passa del 2,15% al 2,4%, mentre que el tipus aplicat als préstecs immediats augmenta del 2,4% al 2,65%.
Una pujada previsible
La pujada no ha sorprès els mercats. Durant les últimes setmanes, diversos governadors dels bancs centrals de l’eurozona ja havien deixat entreveure que una actuació era probable davant la persistència de les tensions inflacionistes. La mateixa presidenta del BCE, Christine Lagarde, havia apuntat en la reunió del mes de maig que la cita de juny seria el moment adequat per prendre una decisió amb tota la informació disponible sobre l’evolució dels preus i l’impacte de la guerra.
Previsions de menor creixement a l’eurozona
Paral·lelament, l’organisme també ha revisat les seves previsions econòmiques. El BCE estima ara que el creixement de la zona euro serà més moderat del previst, amb un augment del PIB del 0,8% el 2026 i de l’1,2% el 2027. Al mateix temps, calcula que la inflació es mantindrà elevada aquest any, al voltant del 3%. La decisió trenca una etapa d’estabilitat monetària que s’allargava des de feia mesos i suposa un nou encariment del crèdit per a famílies i empreses. Amb aquest moviment, Frankfurt intenta contenir les pressions inflacionistes, encara que això pugui tenir un impacte sobre el consum, la inversió i el ritme de creixement de l’economia europea.
