El tancament definitiu de les tres nuclears catalanes entre el 2030 i el 2035 exigeix posar en marxa una alternativa que sostingui el consum energètic del país. Les associacions empresarials del sector de les renovables defensen que el teixit industrial del país té la capacitat per prendre el relleu, si bé lamenten els impediments que encara sobreviuen a escala burocràtica, però també en termes d’infraestructures. En un comunicat conjunt, la patronal del sector fotovoltaic Unefcat i l’associació EolicCat defensen que el teixit industrial del país està “perfectament preparat” per suplir l’energia provinent d’Ascó i Vandellós. Les darreres dades, però, apunten que el desenvolupament d’energies verdes al país no està prement l’accelerador al ritme necessari -Catalunya, fins i tot en les falagueres lectures del darrer informe del Foro Sella, és el setè territori de l’Estat en nova generació-. El greuge, asseguren, prové de l’administració: “Només ens cal que el govern espanyol permeti demanar ara i avui prou accessos a la xarxa i que el Govern català agilitzi la tramitació dels expedients”, raonen.
Entre les denúncies del sector, doncs, destaca l’evident topall burocràtic que encara manté la Generalitat, que empresaris i experts fa temps que denuncien. De fet, segons el que fora director general d’EolicCat Jaume Morron, diversos projectes renovables van ser trets a informació pública després dels tràmits urbanístics tan tard que les seves llicències de connexió ja haurien caducat. Les entitats, val a dir, reclamen una agilització de tràmits que conservi “l’exigència i el rigor necessari per garantir a la ciutadania la certesa que els projectes implementats no comporten impactes inacceptables”; especialment atesa l’oposició social que molts d’aquests desenvolupaments generen al territori. Per altra banda, també posen el dit a la nafra de la manca de capacitat de descàrrega de l’energia generada: Catalunya, alerten des de la indústria, no compta amb suficients punts de connexió perquè els parcs que s’hi instal·lin -hipotèticament- es connectin a la xarxa elèctrica general. Aquest problema, cal recordar, cau al terrat de Red Eléctrica, l’empresa pública gestora de la xarxa energètica de l’Estat.
En cas d’eliminar aquests dos obstacles, apunten des del sector, Catalunya “té el coneixement per fer-lo, la voluntat, els recursos i la determinació per contribuir que Catalunya s’assentien un sistema energètic renovable, sostenible i net”. L’acceleració és més que necessària, cal apuntar, atès que la prospectiva energètica de Catalunya (PROENCAT) marca l’objectiu que el 2030 el 50% del consum energètic del Principat provingui de fonts renovables. Segons les dades de la Generalitat, la taxa de producció de renovables al país va tancar el 2023 en un minso 18%, molt lluny dels objectius marcats a cinc anys-. A més, argumenten, una xarxa renovable millor fonamentada garanteix “l’autonomia energètica”, i redueix la “dependència de fonts externes i la vulnerabilitat a les fluctuacions dels mercats existents” -dos debilitats que van marcar el cicle inflacionista del 2022, especialment després del fre a les importacions de gas rus arran de la guerra d’Ucraïna-.
Els enginyers desconfien
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, per la seva banda, s’ha mostrat notablement més escèptic pel que fa a la capacitat a curt termini del món renovable del país. El tancament de les centrals nuclears, avisen, provocarà una “reducció significativa de la potència disponible”, especialment davant la “feble implementació” de les energies netes. D’aquesta manera, en un recent informe sobre el mercat energètic català, demanen prorrogar el tancament d’Ascó, Ascó II i Vandellós més enllà del 2035 i centrar-se, en el temps guanyat, en portar a terme un “desplegament urgent” de l’eòlica, la solar fotovoltaica i altres energies verdes. Es tracta, apunten, d’una “estratègia temporal” per evitar “desafiaments a l’estabilitat del sistema elèctric” català.
