El govern espanyol esquiva l’oposició de la dreta espanyola, a la qual s’han afegit Junts i el PNB, en el bloqueig a l’impost a les energètiques. En el darrer Consell de Ministres del curs, Moncloa ha tirat endavant el decret llei per recuperar el gravamen per al 2025. Cal recordar que el Congrés dels Diputats ha de convalidar la mesura, fet que, atenent els recents moviments de juntaires i jeltzale, pot quedar fora de l’abast de Pedro Sánchez. Ara bé, l’executiu hi ha introduït diversos canvis i compromisos per evitar l’oposició basca i catalana: en concret, s’ha compromès a convertir el gravamen en un impost permanent que permeti la concertació amb les hisendes forals navarresa i basca; i recull importants bonificacions a les inversions estratègiques en descarbonització i transició ecològica que portin a terme les companyies afectades.
Amb aquest moviment, Moncloa concedeix marge a companyies com Repsol per reduir l’import que haurien d’abonar pel gravamen amb iniciatives com les del complex petroquímic de Tarragona, que penjava d’un fil després de les amenaces del conseller delegat de la multinacional, Josu Jon Imaz, de retirar-les en cas que l’impost es mantingui. La resta de condicions es mantenen a nivells similars: la taxa grava un 1,2% de la facturació a les companyies energètiques amb ingressos superiors als 1.000 milions d’euros, amb l’exclusió dels negocis regulats i les activitats fora de l’Estat espanyol i de la península. El batzac cap a les companyies, doncs, seria similar; si bé es podria pal·liar en els casos que hi hagi estratègies de descarbonització de les cadenes de valor. L’executiu, doncs, cerca apropar els seus dos socis d’investidura més inestables en les darreres setmanes per convalidar el decret i complir així amb l’acord que va signar amb les esquerres sobiranistes -ERC, Bildu i el BNG- per aprovar la minsa reforma fiscal que va adherir a l’impost del 15% a les multinacionals.
Oposició política i empresarial
Les primeres reaccions a l’acord en el Consell de Ministres no han donat la benvinguda a la pròrroga del gravamen. El Partit Nacionalista Basc, poques hores després que culminés la reunió de l’executiu, va alertar que no confien en els compromisos de Moncloa de transformar la taxa en impost per tal que les hisendes forals basca i navarresa el puguin gestionar. Fonts jeltzale asseguren que l’impost “atempta directament contra la línia de flotació i el cor de l’autogovern”, i critiquen EH Bildu pel seu suport. “Quina és la novetat? Què fa pensar que ara es concentrarà i que no es mantindrà el gravamen?”, qüestionen els nacionalistes, que reclamen que “si s’ha d’apujar la fiscalitat, que es revisi l’impost de societats”. Per altra banda, les companyies afectades no semblen satisfetes amb els canvis aplicats. Diverses organitzacions patronals del sector han coordinat un comunicat per denunciar una mesura que “resta competitivitat industrial i incrementa la inseguretat jurídica al sector”. Malgrat els beneficis a la descarbonització, a més, critiquen que “ofereix un senyal contrari al procés” de transició ecològica que asseguren estar tirant endavant. Així, tot sembla indicar que el govern de Pedro Sánchez tornarà a ensopegar amb el no del Congrés.
Les condicions de la descarbonització
Segons registra el decret, les deduccions es podran aplicar al nivell que hi hagi “una reserva indisponible per a la realització d’inversions estratègiques” -és a dir, sempre que les companyies afectades destinin un import tancat i previst a aquesta mena de transformacions-. A fi de poder aplicar aquest desgravament, les companyies cotitzants hauran de demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica un informe sobre el seu full de ruta inversor, i que aquest confirmi si les actuacions són, de fet, estratègiques segons els paràmetres de l’Estat. L’administració tindrà tres mesos per respondre els afectats, amb aplicació de silenci negatiu -és a dir, si no hi ha comunicacions, la demanda quedarà denegada-. Les multinacionals podran començar a aprovisionar la seva reserva a partir del dia 25 de desembre, quan entra en vigor la mesura. En cas que l’import dedicat, que haurà de constar comptablement als balanços, sigui inferior al muntant del gravamen, les deduccions es quedaran en un 10%; mentre que, si el supera, podran escalar entre el 30 i el màxim del 60%. A més, les bonificacions seran compatibles amb aquelles que puguin generar les processos de descarbonització sobre l’impost de Societats.
