El conflicte de l’impagament de les primes a renovables continua ofegant l’Estat espanyol. Segons el darrer estudi de la qüestió, elaborat pel doctor Nikos Lavranos, especialista en dret internacional i secretari general de la Federació Europea de Dret Inversor i Arbitratge (EFILA), els laudes contra Espanya per aquest conflicte que arrossega de fa més d’una dècada s’enfilen fins a tocar dels 1.500 milions d’euros -uns 1.478 milions, en concret-. Si a aquesta xifra s’afegeixen els costos legals i els creixents interessos dels deutes a abonar, se superen els 1.800 milions d’euros.
Amb aquesta recent escalada, el govern espanyol es consolida com el tercer del món en obligacions generades per derrotes legals en l’àmbit de la inversió internacional, només superada per Veneçuela, amb uns 17.000 milions d’euros, i Rússia, que supera els 60.000 milions a causa principalment del gegantí cas Yucos, que hi ha generat obligacions per valor d’uns 50.000 milions.
Si, a banda de les quantitats obligades, s’observa el nombre de casos oberts, Espanya escala posicions: amb 24 contenciosos en els tribunals d’arbitratge internacional, se situa la primera del rànquing, per sobre dels mateixos dos actors, Veneçuela i Rússia, que n’acumulen 20 i 10 respectivament. Val a dir que, segons les dades el mateix informe, el resultat més probable en casos d’arbitratge internacional entre empreses i estats és favorable a l’erari públic: un 37,7% dels conflictes similars als que afecten Espanya es resolen en contra de les companyies, mentre que un 28% acaben caient a favor dels actors privats.
Val a dir que, malgrat que hi ha una munió de conflictes en el mateix sentit amb una llarga llista de països, només un 8% dels afectats es neguen a abonar les reparacions que reclamen els tribunals d’arbitratge, com és el cas espanyol. Entre els deutors comunitaris consta Itàlia, amb uns 16 milions d’euros per només un laude; Polònia, que en deu uns 686 milions per cinc arbitratges pendents, Croàcia o la República Txeca. Entre els pagaments no efectuats, els interessos i la pèrdua de confiança dels mercats internacionals, l’organització darrere el document calcula que l’impacte sobre el PIB podria elevar-se fins als 19.000 milions d’euros.
Una història sense fi
L’origen del conflicte, cal recordar, es remunta al 2007, quan el govern espanyol, llavors presidit per José Luís Rodríguez Zapatero, va instaurar via decret una sèrie de primes per garantir la rendibilitat de les empreses inversores en el món renovable. Aquestes primes comencen a retallar-se a partir del 2010, enmig de la Gran Recessió, especialment perniciosa per a les arques espanyoles; i van patir el batzac final ja sota el mandat de Mariano Rajoy, amb la reforma del sector elèctric que va reduir fins al 40% els pocs abonaments que encara quedaven vigents. Arran de la retirada d’aquestes ajudes, fins a 52 empreses han presentat demandes davant el CIADI, el tribunal internacional especialitzat en casos d’arbitratge, per les importants pèrdues causades pels impagaments espanyols; que van afectar especialment el sector de l’energia solar fotovoltaica.
Els tribunals internacionals ja han pres una sèrie de decisions respecte a la negativa de l’Estat d’abonar les quanties assignades: entre elles, l’embargament de diversos actius internacionals, entre els quals destaca la seu de l’Institut Cervantes a Londres, la participació d’Aena a l’aeroport de Luton o les transferències d’Enaire a Eurocontrol, l’organisme europeu per a la seguretat en la navegació aèria. Segons fonts properes als denunciants, diversos d’aquests processos s’acceleraran en el pròxim any, fet que podria activar definitivament moltes de les mesures cautelars imposades a actius espanyols. Davant aquest context, altres governs, com ara l’italià o el polonès, ja han fet moviments per cobrir els seus compromisos -molt més minsos que ells que ha d’enfrontar Moncloa-.
