Els estralls al mercat petrolier de la guerra a l’Iran ja es noten a les butxaques dels consumidors catalans. Segons les darreres dades del ministeri espanyol per a la Transició Ecològica, el preu de la benzina i el dièsel s’ha disparat en els darrers 10 dies, d’ençà de l’inici de l’ofensiva israeliana i nord-americana sobre Teheran. En concret, el litre de Sense Plom 95 ja val 1,69 euros en els monòlits catalans, un 13% més que a principis de la setmana passada; mentre que el gasoil A supera els 1,8 euros a les estacions de servei del Principat, un 25% per sobre de l’inici del mes.
En ambdós casos, val a dir, el preu és inferior a la mitjana de la Unió Europea. Segons les darreres dades del Butlletí Petrolier dels 27, publicades aquest mateix dijous, el litre de benzina fora del Principat val uns 1,77 euros; mentre que el de dièsel frega ja els 1,9 euros, molt a prop del llindar dels 2 euros que podria forçar la mà dels governs per implementar regulacions generalitzades. La diferència favorable a Catalunya es deu a una càrrega fiscal més baixa que a altres països del continent: a l’Europa central -especialment als Països Baixos o a Dinamarca- els impostos poden arribar a afegir més d’un euro al preu de cada litre de benzina respecte del cost de mercat.
La guerra a l’Iran trenca definitivament, doncs, l’estabilitat de preus que havia aconseguit el sector des de principis del 2023, quan la cadena de distribució va assumir i normalitzar l’impacte de la guerra a Ucraïna. Des de llavors, els preus tant de la benzina com el dièsel fluctuaven lleugerament entre els 1,45 i els 1,6 euros el litre. La sacsejada més important se l’ha emportat el gasoil, ja que la UE és més dependent del cru del Pròxim Orient per elaborar-lo. Així, el bloqueig de l’estret d’Ormuz afecta molt més els conductors de vehicles dièsel -així com certs sectors econòmics, com ara la logística o l’agricultura- que no pas els que tinguin un cotxe de benzina.
Res no calma el mercat
Les referències de futurs del petroli van encetar la setmana amb pujades intenses, inaudites des de la invasió russa d’Ucraïna. Dilluns, de fet, el barril Brent va arribar a fregar els 120 dòlars; mentre que el West Texas Intermediate, que marca el ritme del sector als Estats Units, va superar els 118 dòlars. Des de llavors, les promeses de final de la guerra del president nord-americà Donald Trump i la decisió de l’Agència Internacional de l’Energia d’obrir les reserves estratègiques de cru han aconseguit rebaixar la pressió: aquest dijous, el Brent es troba entre els 94 i els 95 dòlars, tot i que ha estat a tocar dels 100 en els primers moments de la jornada; mentre que el WTI es queda als 93 dòlars. El preu, doncs, s’ha moderat en les darreres hores, però roman molt per sobre de les setmanes prèvies a l’inici del conflicte. Sense anar més lluny, a finals de febrer la referència als 27 superava de poc els 72 dòlars, mentre que la dels EUA no arribava als 67.
Espanya, sense pla B
La iniciativa de l’AIE d’alliberar les reserves estratègiques de petroli, que posarà en circulació prop d’un terç dels 1.200 milions de barrils que emmagatzemen els estats membres per a moments d’urgència, ha aconseguit cauteritzar part de les ferides al sector. Ara bé, l’Estat espanyol no està en la millor posició per aportar a l’esforç global per estabilitzar el mercat energètic: segons va comunicar la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, el coixí petrolier espanyol és dels pitjors d’Europa. Les cubes controlades per Madrid només tenen producte per a uns 98 dies d’activitat, a tocar del mínim establert per l’agència internacional, que recomana als estats tenir prou cru per atorgar-se marge de maniobra d’uns 90 dies. Es troba, doncs, a la cua del continent: dins Europa, només té per sota Luxemburg, que guarda petroli per a 96 dies.
