L’economia catalana hauria sobreviscut amb algunes ferides als estralls de la guerra comercial llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Així ho apunten les estimacions de creixement del PIB de la Generalitat per al 2025 i el 2026, que apunten cap a dos anys de creixement encara per sobre del 2%. Els càlculs de Govern “confirmen la normalització de l’economia catalana” després d’anys de “creixements inusualment intensos” que van desacoblar el Principat de l’entorn europeu. En concret, apunten a una expansió del producte interior brut del 2,5% per al curs present, que es moderaria al 2,1% el que ve. Es tracta d’un pas enrere d’una dècima respecte de les anteriors estimacions de l’executiu, un retrocés que atribueixen a “l’escenari complex per al comerç global, l’atonia de la zona euro i l’augment de les importacions“.
Tot i la rebaixa, enguany el teixit productiu català duplicarà les alces previstes per al conjunt d’economies de l’OCDE, que es quedarà en l’1,2%; i encadena quatre anys consecutius amb un “diferencial positiu” respecte de la mitjana de la zona euro. Val a dir que les estimacions de la Generalitat són lleugerament menys falagueres que les d’alguns dels observadors financers que han valorat l’economia catalana darrerament. Sense anar més lluny, en el seu darrer informe per al Principat, BBVA va apuntar a una acceleració del 2,6% per a l’any, descomptant també els impactes de la guerra aranzelària sobre el teixit econòmic. El Govern, val a dir, atorga més pes que altres actors als “riscos que poden alentir el ritme previst de creixement“, com ara les tensions geopolítiques que persisteixen a Ucraïna i l’Orient Mitjà, la inestabilitat política a França o l’enduriment de la continuïtat de la guerra comercial, especialment entre els Estats Units i la Xina.
Menys comerç internacional, més capital
Durant els anys posteriors a la pandèmia, les exportacions van ser la principal palanca de creixement de l’economia catalana -en part impulsades per la reobertura després de la crisi sanitària; en part per una inflació rampant que les va fer escalar en valor-. Ara, però, la inestabilitat internacional i la mala salut econòmica d’alguns dels clients preferits de les empreses del país han forçat una frenada en el sector exterior. De fet, la balança comercial amb l’estranger farà una aportació negativa al producte interior brut tant enguany com el 2026, principalment per una alça de les importacions molt més intensa que la que mostraran les exportacions. En concret, el comerç internacional erosionarà cinc dècimes l’evolució del PIB català el 2025, mentre que l’any vinent hi restarà un 0,2%.
Els altres plats de la balança, però, ensenyen una millor predisposició a créixer. La demanda interna passarà a ser la principal bossa de contribució a l’economia, amb un valor afegit brut del 3% enguany i del 2,1% l’any vinent, totes dues xifres a igual nivell o per sobre de la mitjana del PIB. En anys anteriors, però, aquest muntant era trampós, en tant que bona part d’aquest dinamisme partia de l’erari públic, en bona manera gràcies als fons europeus de recuperació Next Generation. El 2024, per exemple, el PIB va créixer un 3,6%, i les administracions públiques van gastar un 5,3% més. Ara, aquest muntant va en clara davallada, amb una expectativa del 2,5% per a enguany i un 1,8% per al 2026.
La despesa de les llars, amenaçada per les turbulències econòmiques globals, també retrocedirà els pròxims mesos, però ho farà a un ritme més lent que la del Govern i els Ajuntaments. Es quedarà en el 3,3% el 2025, pràcticament intacta respecte del curs anterior, i creixerà només un 2,4% el 2026. Així, l’aportació més generosa al PIB la farà la inversió privada, que s’enfilarà un 5,1% aquest any. Diverses entitats econòmiques, amb la Cambra de Comerç de Barcelona al capdavant, asseguren que es tracta d’un bon senyal per a la salut del teixit productiu català, en tant que una millor formació bruta de capital promet una escalada intensa en productivitat total.
Sobre aquesta projecció, el Govern també estima que el mercat de treball continuarà amb una tendència favorable, si bé menys intensa que el 2024. Enguany, asseguren, l’atur es mantindrà en el 8,4%, mentre que quedarà retallat al 8,2% el 2026. Així, el Principat “generarà ocupació, però a un ritme més suau” que darrerament; i crearà uns 110.000 nous llocs de treball en el bienni estudiat.
