La Cambra de Comerç de Barcelona alerta que l’Estat està en risc de perdre 26.000 milions d’euros en fons europeus per la lentitud administrativa en la seva sol·licitud i execució. Les administracions, segons la corporació, haurien d’assignar i mobilitzar aquesta quantitat abans que acabi el 2023 per no “perdre l’oportunitat d’executar els recursos a fons perdut” que Brussel·les va posar a disposició espanyola amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). El mal ritme d’aterratge al teixit empresarial dels prop de 70.000 milions que la CE va adjudicar a Espanya mitjançant transferències directes hauria generat un coll d’ampolla que podria bloquejar prop d’un terç del muntant total.
Segons el recent informe de la Cambra Fons Next Generation EU: execució i avaluació, el “ritme de mobilització” dels diners que Brussel·les ja ha traspassat a l’Estat en forma de transferències directes “no està sent el desitjat”. Tot i que el muntant total de l’assignació ha anat creixent any a any, els fons realitzats el 2022 van quedar per sota dels que es van aconseguir mobilitzar el 2021, amb un compliment del pressupost del 69%. Enguany, asseguren des de la corporació, la situació és “similar”, tot i que es preveia una execució un 24% superior a la del curs passat.
Des de Cambra lamenten la densitat burocràtica de les transferències -l’Estat fa entrega dels fons a comunitats autònomes i empreses públiques, cadascuna amb el seu llarg procés administratiu de decisió, adjudicació i aplicació de les inversions-. Tot i això, el grau d’execució dels fons transferits a administracions regionals va voltar el 80% l’exercici passat, mentre que en el cas de les empreses públiques aquest va fregar el 100%. La realització pròpia de l’Estat, així com la dels ajuntaments, va quedar per sota del 50%, mentre que els fons transferits a empreses privades es va quedar en un 15%.
Els Perte, un escull
Una bona quantitat dels fons assignats a l’Estat mitjançant el MRR s’han vehiculat mitjançant els plans de recuperació i transformació empresarial, els coneguts com a Pertes. Segons Cambra, la complexitat d’aquestes ajudes, que disminuït substancialment el seu ritme d’execució, suposa “una barrera” per a l’entrada efectiva dels diners europeus al sistema productiu espanyol. Fins al final del 2022, tal com recull l’informe, només s’havia resolt l’aplicació d’un 29% dels fons, amb només un any de marge per portar a terme el 70% restant de les inversions. Així, des de la corporació consideren “especialment rellevant l’activació dels Pertes d’energies renovables, hidrogen, vehicle elèctric i agroalimentari”. El pla de recuperació del sector dels semiconductors -conegut com a Perte Chip- compta amb un termini d’execució més ample, fins al 2026. El seu muntant, però, és substancialment més elevat que el de la resta d’iniciatives -fins als 12.250 milions d’euros-. Per tant, reclamen, “és important que es comenci a definir i orientar la seva execució de fons”.
Catalunya, deures mig fets
L’estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona confirma que, si bé la tasca de la Generalitat durant el darrer any i mig no ha estat la més brillant del seu entorn, “la dada del maig mostra com la mobilització dels fons ingressats s’hauria accelerat durant l’últim mes”. Així, durant el primer semestre Catalunya hauria mobilitzat ja prop del 70% del finançament europeu transferit per l’Estat. Tot i això, encara existeix un diferencial entre ingressos i execució de fons de prop de 900 milions d’euros. En aquest sentit, la corporació felicita la recuperació del bon ritme inversor català, i els afanya a “mantenir-lo per poder assignar, com a mínim, els fons ja assignats i no mobilitzats abans del desembre del 2023”. Això suposaria l’assignació d’uns 860 milions d’euros en els pròxims cinc mesos. Per altra banda, reclamen l’Estat que “transfereixi el més aviat possible els fons MMR pendents a la Generalitat per al període 2021-2023”, un total de 574 milions.
Barreres i consells
Segons la Cambra, a banda de les fallides administratives que genera el feixuc sistema burocràtic espanyol, els fons Next Generation “no estan generant un atractiu destacat entre el teixit empresarial”. Segons la darrera enquesta de clima empresarial de la corporació, corresponent al primer trimestre del 2023, menys de dos terços dels negoci del país “coneix” els NGEU. Per als experts, això es deuria a factors diversos, com ara la manca de temps per a sol·licitar el finançament, el solapament de programes o la manca d’un marc normatiu clar per a la seva aplicació. Més enllà d’una millor comunicació i regulació, des de Cambra reclamen a les institucions, especialment a la Comissió Europea, flexibilitzar les exigències per accedir al finançament. Les actuals, recull el document, “dificulten el procés d’aprovació i gestió dels projectes”, especialment pel que fa a la reclamació d’avals massa elevats respecte de la quantitat a què opta cada empresa.
2 
