L’aixecament de les sancions dels Estats Units contra els combustibles russos ha obert la porta a una nova ‘discussió’ entre els Estats Units i la Unió Europea. Els organismes comunitaris han tancat la porta a reobrir la importació de combustibles russos -suspesa arran de la guerra a Ucraïna- malgrat la postura dels Estats Units. Brussel·les ha tornat a rebutjar la importació de l’energia russa, tal com ha afirmat el comissari europeu d’Energia, Dan Jørgensen, abans de la reunió del Consell de Ministres d’Energia de la Unió Europea (UE), en declaracions recollides per l’ACN. Jørgensen ha assenyalat que l’executiu comunitari va prohibir la importació de gas rus després de l’esclat de la guerra a Ucraïna i que des de les institucions europees s’està treballant per poder bloquejar la compra dels combustibles russos per evitar un ‘finançament’ de la guerra del Kremlin contra el règim de Kíev.
“És extremadament important que seguim en aquesta línia. No podem ajudar indirectament a finançar la guerra il·legal russa. Durant molt de temps hem depès de l’energia de Rússia, cosa que ha possibilitat que Putin ens fes xantatge i faci servir l’energia com a arma contra nosaltres”, ha etzibat Jørgensen. En paral·lel, els ministre d’Energia dels països comunitaris es reuniran aquest dilluns per valorar possibles accions per evitar una escala descontrolada dels preus dels combustibles i l’energia derivada de la guerra a l’Iran.
L’Estat espanyol aposta per mantenir la pressió sobre Rússia
Qui també s’ha pronunciat sobre tornar a importar gas i petroli rus ha estat el ministre d’afers exteriors, Unió Europea i Cooperació del govern espanyol, José Manuel Albares, qui ha assegurat que relaxar la pressió comunitària sobre Rússia és “un error”. Segons Albares “les guerres es connecten” i assegura que “no és el moment de relaxar la pressió sobre Rússia” per la guerra a l’Iran i el bloqueig del trànsit del petroli i el gas per l’estret d’Ormuz.
El ministre espanyol ha demanat que “la diplomàcia europea i la veu de la diplomàcia europea ha de sentir-se amb força” i que, a més, aquesta veu, ha de ser “independent, sobirana, una veu que introdueixi raó, diplomàcia, diàleg i negociació”.
