Els mercats europeus continuen la seva lenta tendència cap al control de preus. Segons les darreres dades de l’Eurostat, l’índex de preus als països de la moneda única ha retrocedit durant el juliol fins al 5,3%, una caiguda de dues dècimes que el situa en el seu nivell més baix des del gener del 2022, a l’inici de la crisi inflacionista. Per la seva banda, el conjunt de països membres de la Unió detecten una rebaixa de tres dècimes, fins al 6,1%. Com en el cas de l’Eurozona, la taxa a la UE cau a mínims de més d’un any i mig. Tot i els indicis de moderació que mostren les taxes generals, la subjacent continua disparada: els mercats de l’Euro registren encara un IPC sense aliments no processats ni energia del 5,5%, molt lluny de qualsevol possible punt de control malgrat les acumulades pujades de tipus d’interès del Banc Central Europeu.
Com en els casos espanyol i català, el control dels preus de l’energia ha estat clau per a aquestes primeres rebaixes de la inflació. Segons l’Eurostat, l’electricitat s’hauria abaratit a la zona euro un 6,1% en termes interanuals durant el setè mes de l’any, un retrocés mig punt superior al registrat al juny. En el cas de la inflació alimentària, de fet, la mitjana europea és millor que la xifra catalana: mentre que al país l’índex de preus dels aliments frescs supera encara el 10%, a l’Eurozona cau ja fins al 9,2%, dues dècimes menys que al tancament del primer semestre. Altres sectors, però, encara ancoren a l’alça l’espiral de preus: els serveis registren una inflació del 5,6%, un increment de dues dècimes respecte del mes anterior; mentre que els béns industrials no energètics pugen un 5% interanual, mig punt més que al juny.
Productes volàtils
La inflació subjacent busca eliminar la influència dels sectors que pateixen més oscil·lacions en el preu per definir millor la situació de preus. Més enllà de l’energia i els aliments, altres productes, com ara l’alcohol o el tabac, pateixen la mateixa inestabilitat. Així, amb l’exclusió només dels productes energètics, la subjacent europea se situa encara en el 6,7%, el que demostra que l’energia arrossega l’índex a la baixa però el seu abaratiment encara no es desplaça a la resta de sectors. Si al conjunt de la subjacent s’introdueix l’alcohol i el tabac, es manté estable en el 5,5%, i apunta a l’especial protagonisme que els aliments mantenen en la crisi de preus al continent.
Millor rendiment inflacionista
Tot i la dificultat per controlar el conjunt dels preus a la Unió, alguns membres ja voregen el punt d’equilibri. És el cas de Bèlgica, que ja ha reduït el seu IPC fins a l’1,7%, tres dècimes per sota del llindar establert pel BCE; o de Luxemburg i l’Esta espanyol, que volten el 2% tot i les recents pujades. Fora de control es manté l’escalada de preus a Hongria, que registra una inflació del 17,5%; mentre que a Eslovàquia i Polònia es superen encara els 10 punts. Als principals mercats, la situació es manté estable en la tensió: mentre que França continua el camí descendent i ja registra un índex de preus del 4,3%, Alemanya és incapaç de moderar el comportament dels costos i es manté per sobre del 6,2%. En el cas dels Països Baixos, que aquesta mateixa setmana ha confirmat la recessió tècnica, la inflació se situa en el 4,6%, lluny encara dels líders en control de preus però amb un millor comportament que en el cas alemany.
