La Comissió Comercial del Parlament Europeu frena en sec l’aplicació del pacte comercial que Brussel·les va signar amb els Estats Units el passat estiu. El grup d’eurodiputats encarregats dels fluxos comercials exigeixen “claredat” a la Casa Blanca després de la batzegada que va patir l’administració amb la sentència del Suprem que va declarar il·legals bona part de les tarifes imposades pel president, Donald Trump. Així ho han decidit en una reunió a porta tancada celebrada aquest mateix dilluns, en la qual s’havia d’encarar la votació definitiva, prevista per al pròxim dimarts, però que quedarà finalment sense efecte.
Aquest és, cal recordar, el segon cop que els membres de l’Eurocambra cancel·len l’aplicació del pacte amb els Estats Units. Ja ho van fer un cop a finals de l’any passat, en resposta a les amenaces de Trump contra les potències comunitàries que s’oposaven a la invasió de Groenlàndia. Així, els equilibris polítics a Estrasburg han fet volar pels aires les intencions de l’executiu d’Ursula Von der Leyen, que esperava haver ratificat ja el pacte que va signar al camp de golf de Tornberry, a Escòcia; un entorn propietat de la família del mandatari nord-americà. De fet, els membres de la comissió ja han reclamat una reunió amb el Comissari de Comerç, el socialdemòcrata eslovac Maroš Šefčovič; ferm defensor de les concessions al Despatx Oval. “Reitero que el respecte complet per l’acord entre els Estats Units i Europa és imprescindible. Em mantinc en contacte amb els meus col·legues per assegurar-ho”, ha declarat a les seves xarxes socials després d’una primera trobada amb els eurodiputats.
Una “humiliació” per a Europa
Diverses forces polítiques amb presència a la cambra comunitària, així com especialistes econòmics, van retreure a Von der Leyen les concessions que va fer a Trump per rebaixar l’amenaça aranzelària. El pacte rebaixava les tarifes a la importació de les empreses europees en un 15%; si bé aquesta entesa només aplicava als impostos instaurats sobre l’autoritat que el president nord-americà es va autoadjudicar d’acord amb la llei de poders econòmics per emergències internacionals, aquells que l’alt tribunal dels EUA ha considerat il·legals. A canvi, entre altres qüestions, Europa permetia accés prioritari a les companyies nord-americanes a cadenes de valor com la de les terres rares, amb gran fonament la regió oriental del continent; o garantia compres energètiques i inversions al país.
