L’Euríbor dona a l’agost el seu primer respir en prop de dos anys. L’índex de referència hipotecària tanca l’agost amb un retrocés de prop d’una dècima, fins al 4,073%, després d’haver assolit durant el juliol el seu nivell més alt des del 2008, prop del 4,149%. Si bé el retrocés atura l’encariment de les hipoteques a tipus variable, l’estalvi per als usuaris que hagin de revisar-la durant aquests mesos no és gaire contundent: la pujada de quotes es mantindria per sobre del 4% per primer cop en més de 15 anys. D’aquesta manera, un usuari amb una hipoteca mitjana, que segons l’INE volta els 145.000 euros a 25 anys amb un diferencial de 0,99% més Euríbor, patiria un encariment mensual de més de 200 euros. Val a dir que, si bé el cop és significatiu, no és ni de bon tros el pitjor del 2023: un client tipus que revisés el seu préstec durant el mes de març va veure com la seva quota escalava en més de 270 euros.
L’encariment dels préstecs hipotecaris a la UE escalava durant els darrers mesos al ritme de les pujades de tipus del Banc Central Europeu. Així, l’índex queda a l’espera de la propera decisió de política monetària de l’organisme, que la presidenta Christine Lagarde comunicarà el pròxim 14 de setembre. Des del sector immobiliari fan una crida a la calma, en tant que dubten que la moderació d’aquest mes d’agost pugui marcar tendència. De fet, apunten a una certa “estacionalitat” de les dades, en un mes en què tradicionalment la taxa es modera per la caiguda d’activitat tant al mercat de l’habitatge com al de les finances. El comparador iAhorro constata aquesta anàlisi, en tant que apunta que les oscil·lacions, sovint a la baixa, de l’Euríbor a l’agost no són “significatives per al mercat”. El passat curs, de fet, la variació durant el vuitè mes de l’any va ser de dues dècimes respecte del juliol; mentre que al setembre l’escalada es va apropar a un punt percentual.
Les hipoteques, ferides
Els efectes de l’encariment dels interessos dels préstecs hipotecaris s’han fet notar al mercat immobiliari. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, durant el passat mes de juliol la firma d’hipoteques va caure a Catalunya un 23% en termes interanuals. El país, de fet, registra el pitjor retrocés al sector de tot l’Estat. Al conjunt del mercat espanyol, la davallada de les signatures d’hipoteques es va quedar a tancament del primer semestre en un 21,9%. Així, el juliol ha estat el segon pitjor mes de l’any pel que fa a la concessió de préstecs per al sector residencial, només retallat per l’abril.
Tipus alts a llarg termini
Si l’Euríbor ha d’acompanyar les tendències dels tipus d’interès, no hi ha cap indicador que faci pensar s’ha de moderar de forma definitiva a curt termini. Recentment, una de les figures més destacades de la facció ortodoxa del consell de govern del BCE -els falcons-, el governador del Banc Central d’Àustria Robert Holzmann, va assegurar que no hi ha indicadors que justifiquin parar de pujar els tipus d’interès. “Si no hi ha cap sorpresa, veig motius per seguir endavant amb la pujada de tipus sense fer cap pausa”, assegurava el banquer. Holzmann, a més, nega que l’enduriment de les condicions de crèdit a Europa hagi activat una tendència recessionista generalitzada. “Som una economia estancada”, analitzava el responsable austríac. Queda, per tant, marge d’actuació monetària.
En una línia similar, la Lagarde va reiterar la seva posició a la sortida de la reunió de Jackson Hole, en què va debatre l’estratègia monetària global amb els principals dirigents dels grans bancs centrals del planeta. L’economista francesa es va comprometre a “mantenir els tipus alts tant de temps com sigui necessari” per ancorar la inflació europea al 2%, l’objectiu únic del BCE. Actualment, segons les darreres dades de l’Eurostat, l’IPC als països de la moneda única es manté al 5,3%, molt lluny encara de l’horitzó comunitari. Amb una aproximació depenent de les dades de cada mes, els banquers de la Unió encara no s’atreveixen a oferir una aproximació de quin serà el punt d’equilibri dels tipus d’interès, tot i que asseguren que es veurà una caiguda de l’IPC durant la segona meitat de l’any.
